L'espionatge britànic va subornar Espanya perquè no participés a la Segona Guerra Mundial
Segons documents oficials d'Arxius Nacionals que s'han fet públics aquest dijous, l'espionatge britànic va pagar l'equivalent actual a 155 milions d'euros a militars de la màxima confiança de Franco i a espies espanyols perquè evitessin que Espanya donés suport a l'Alemanya nazi al conflicte bèl·lic. Els pagaments es van gestionar a través de l'empresari mallorquí Juan March.
RedaccióActualitzat
Els serveis d'espionatge del Regne Unit, l'MI6, van subornar alts comandaments militars del dictador Francisco Franco per evitar que Espanya participés a la Segona Guerra Mundial al costat de l'Alemanya nazi. És el que diuen uns documents oficials britànics desclassificats i que han estat recollits pels diaris britànics "The Guardian" i "The Times".
Els informes revelen que el Regne Unit va pagar l'equivalent actual de 155 milions d'euros a militars del cercle més íntim de Franco, com el seu germà Nicolás Franco, i a espies espanyols. Els diners es van enviar des d'un compte d'un banc suís a Nova York, a iniciativa de l'aleshores ambaixador britànic a Madrid, Samuel Hoare. Segons aquests documents, els pagaments es van gestionar a través de l'empresari mallorquí Juan March, que havia actuat com a agent doble britànic durant la Primera Guerra Mundial.
Hoare va donar molta pressa a Londres perquè enviessin els diners, convençut que hi havia un risc real i que Espanya podria trencar la seva neutralitat. Malgrat les reticències inicials, Hoare va aconseguir convèncer Churchill.
Diversos historiadors ja havien apuntat la possibilitat que la dictadura franquista rebés suborns per mantenir la seva neutralitat a la guerra. Els documents ara desclassificats n'ofereixen detalls inèdits.
Els informes revelen que el Regne Unit va pagar l'equivalent actual de 155 milions d'euros a militars del cercle més íntim de Franco, com el seu germà Nicolás Franco, i a espies espanyols. Els diners es van enviar des d'un compte d'un banc suís a Nova York, a iniciativa de l'aleshores ambaixador britànic a Madrid, Samuel Hoare. Segons aquests documents, els pagaments es van gestionar a través de l'empresari mallorquí Juan March, que havia actuat com a agent doble britànic durant la Primera Guerra Mundial.
Hoare va donar molta pressa a Londres perquè enviessin els diners, convençut que hi havia un risc real i que Espanya podria trencar la seva neutralitat. Malgrat les reticències inicials, Hoare va aconseguir convèncer Churchill.
Diversos historiadors ja havien apuntat la possibilitat que la dictadura franquista rebés suborns per mantenir la seva neutralitat a la guerra. Els documents ara desclassificats n'ofereixen detalls inèdits.
