Les escoles privades de Catalunya no preveuen aplicar la "llei Wert" perquè comporta desmuntar el seu currículum
L'Associació de Centres d'Ensenyament Privats No Concertats de Catalunya creu que la "llei Wert" és econòmicament inviable i la seva aplicació comportaria desmunar els currículums educatius de les escoles. També critica que no s'hagi tingut en compte la situació real d'aquests centres a l'hora de plantejar un text "econòmicament inviable".
Redacció / ACNActualitzat
Les escoles privades de Catalunya han rebut amb sorpresa els detalls de la nova llei d'educació LOMCE, que el 17 de maig va fer pública el govern espanyol. El col·lectiu critica que cap tècnic del Ministeri d'Educació no s'ha posat en contacte amb el sector per explicar-li la nova llei i, a més, veuen inviable la seva aplicació perquè comportaria desmuntar els currículums que tenen previstos.
Les escoles privades asseguren també que la llei és econòmicament inviable. La presidenta de l'Associació de Centres d'Ensenyament Privats No Concertats de Catalunya (AENOCC), Maria Pilar González, ha explicat en una entrevista a l'Agència Catalana de Notícies que les escoles no es poden permetre dependre dels diners que haurien d'abonar les admistracions.
La LOMCE proposa que les famílies que volguessin escolaritzar els seus fills amb el castellà com a llengua vehicular ho podrien fer en centres privats, i la Generalitat n'hauria d'assumir el cost.
La presidenta de l'associació recorda que les escoles privades són fruit de la iniciativa de determinats empresaris que cada dia "arrisquem el nostre petit capital" per un projecte educatiu que intenta captar el màxim de clients possibles. Cada escola decideix com educa, és a dir, el seu currículum i per tant, la proporció de les llengües que s'aprenen a cada etapa educativa, seguint les normes del Departament d'Ensenyament.
No hi ha cap escola de l'associació que eduqui únicament en castellà
Segons González, a l'associació, que recull 70 centres totalment privats on s'escolaritzen entre 16.000 i 18.000 alumnes no hi ha cap escola que segueixi un currículum únicament en castellà. Per González, aplicar la llei voldria dir "desmuntar el currículum" i això ho ha de decidir l'escola, no el ministeri.
Maria Pilar González posa com a exemple les escoles que segueixen currículums estrangers, que no obvien tampoc ni el castellà ni el català. Per això, la presidenta opina que "tenir dues llengües pròpies és fantàstic", "hauríem d'estar molt satisfets" de poder educar infants bilingües. Reconeix, a més, que "en 30 anys no hem tingut cap problema" i la immersió lingüística ha donat fruits i resultats.
Econòmicament inviable
La "llei Wert" té cinc milions d'euros de pressupost per a unes 1.000 famílies que podrien demanar aquesta escolarització. Segons González, amb aquesta aportació no es podrà garantir l'escolarització de les 1.000 famílies si es té en compte que les quotes a les escoles privades són de com a mínim 400 o 500 euros al mes. Per això, González considera que el plantejament del govern espanyol és "econòmicament inviable".
També ha afegit que els centres privats no es poden permetre dependre dels pagaments de l'administració, amb el retard habitual, ja que són empreses que han de tenir cura dels seus pressupostos al màxim.
Finalment, la presidenta de l'AENOCC també critica la recuperació de la revàlida, és a dir, exàmens al final de totes les etapes educatives, perquè considera que són processos d'avaluació "massa rígids".
Les escoles privades asseguren també que la llei és econòmicament inviable. La presidenta de l'Associació de Centres d'Ensenyament Privats No Concertats de Catalunya (AENOCC), Maria Pilar González, ha explicat en una entrevista a l'Agència Catalana de Notícies que les escoles no es poden permetre dependre dels diners que haurien d'abonar les admistracions.
La LOMCE proposa que les famílies que volguessin escolaritzar els seus fills amb el castellà com a llengua vehicular ho podrien fer en centres privats, i la Generalitat n'hauria d'assumir el cost.
La presidenta de l'associació recorda que les escoles privades són fruit de la iniciativa de determinats empresaris que cada dia "arrisquem el nostre petit capital" per un projecte educatiu que intenta captar el màxim de clients possibles. Cada escola decideix com educa, és a dir, el seu currículum i per tant, la proporció de les llengües que s'aprenen a cada etapa educativa, seguint les normes del Departament d'Ensenyament.
No hi ha cap escola de l'associació que eduqui únicament en castellà
Segons González, a l'associació, que recull 70 centres totalment privats on s'escolaritzen entre 16.000 i 18.000 alumnes no hi ha cap escola que segueixi un currículum únicament en castellà. Per González, aplicar la llei voldria dir "desmuntar el currículum" i això ho ha de decidir l'escola, no el ministeri.
Maria Pilar González posa com a exemple les escoles que segueixen currículums estrangers, que no obvien tampoc ni el castellà ni el català. Per això, la presidenta opina que "tenir dues llengües pròpies és fantàstic", "hauríem d'estar molt satisfets" de poder educar infants bilingües. Reconeix, a més, que "en 30 anys no hem tingut cap problema" i la immersió lingüística ha donat fruits i resultats.
Econòmicament inviable
La "llei Wert" té cinc milions d'euros de pressupost per a unes 1.000 famílies que podrien demanar aquesta escolarització. Segons González, amb aquesta aportació no es podrà garantir l'escolarització de les 1.000 famílies si es té en compte que les quotes a les escoles privades són de com a mínim 400 o 500 euros al mes. Per això, González considera que el plantejament del govern espanyol és "econòmicament inviable".
També ha afegit que els centres privats no es poden permetre dependre dels pagaments de l'administració, amb el retard habitual, ja que són empreses que han de tenir cura dels seus pressupostos al màxim.
Finalment, la presidenta de l'AENOCC també critica la recuperació de la revàlida, és a dir, exàmens al final de totes les etapes educatives, perquè considera que són processos d'avaluació "massa rígids".
