Trobat el suposat lloc on el Timbaler del Bruc va tocar el tambor per foragitar els francesos
Un grup d'investigadors de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona creu haver localitzat el lloc on el Timbaler del Bruc va fer sonar el timbal que, segons la llegenda, va originar la fugida de la tropa francesa cap a Barcelona. La investigació situa aquest indret sota el coll de les Torres de Can Maçana, a tocar del massís de Montserrat.
RedaccióActualitzat
Aquest mes de juny la llegenda del Timbaler del Bruc fa 205 anys; va ser el juny del 1808 que la reverberació del so d'un timbal contra les muntanyes de Montserrat va contribuir a la retirada de les tropes franceses que volien arribar a Manresa, des de Barcelona, pel Bruc i el coll de Can Maçana. La proesa d'Isidre Lluçà, el Timbaler del Bruc, sempre s'ha considerat una llegenda, però ara una investigació en què col·laboren estudiants de la Universitat de Barcelona, dirigida per l'artista i historiador Marc Sellarès, especialista en les batalles del Bruc del 1808, intenta demostrar que potser sí que va ser real.
Després de l'entrada de les tropes napoleòniques a Espanya el 1808, a Manresa es va cremar el paper segellat francès, gravat amb un impost i que s'usava per a certs documents jurídics. Aquest fet va servir d'excusa a l'exèrcit francès per enviar una columna de càstig, que en realitat es volia apropiar dels polvorins de la ciutat. En la seva marxa cap a Manresa, els francesos van passar pel Bruc i pel coll de Can Massana, on els van atacar els sometents. Diuen que el timbaler va contribuir a aquesta derrota inesperada.
La vigília de la batalla, el dia 5 de juny del 1808, es van tallar pins i van cavar fosses per barrar el pas als francesos. Els efectius de la columna francesa sumaven 3.800 homes. El resultat de l'emboscada estratègica del dia 6 de juny va ser la retirada de la columna francesa, amb 300 efectius morts i un dels canons perdut en ensorrar-se el pont d'Abrera, quan es retiraven.
Durant set anys, Sallarès ha dut a terme una extensa recerca per demostrar si és cert o no que el repic del timbal va foragitar els soldats francesos perquè creien que els atacava l'exèrcit espanyol, que s'hauria unit a les forces dels sometents.
L'orografia del terreny determina que el turó del collet de les Torres és, «per lògica», l'únic punt des d'on els sometents van poder iniciar el contraatac sobre els soldats francesos si es parteix de la base que el Timbaler realment va existir: "Hi ha documents que en parlen", diu Sellarès, i esmenta com a exemple una notícia del "Diario de Manresa" del 29 de novembre del 1808, referent a una festa de Santpedor, "on diu que va desfilar el famós timbal del Bruc".
Recreació acústica del Timbal del Bruc
Aquest diumenge, al coll de Can Maçana, al poble del Bruc, s'ha fet, en el marc de la Festa del Timbaler que commemora la batalla, la recreació del so del timbal del Bruc des del lloc on es creu que es va tocar. La idea és determinar si la llegenda està fonamentada o no en fets reals relacionats amb l'acústica de la zona.
El proper pas en la recerca és mesurar l'àrea d'influència del so del timbal, si realment s'hauria pogut sentir des dels punts on hi havia situades les tropes franceses, i fins a quin punt l'orografia n'hauria multiplicat l'efecte.
Diversos grups de treball, equipats amb aparells de microfonia ambiental, mesuradors de decibels i càmeres de gravació han recorregut les zones de batalla, sobretot els llocs on fa 205 anys s'haurien situat els soldats francesos mentre un dels equips portarà un timbal que es farà sonar des del punt indicat al collet de les Torres.
Hi ha diversos dies de proves, fins i tot de nit, per evitar la contaminació acústica d'algunes zones, per poder comparar el so en diferents condicions atmosfèriques i disposar del màxim de referències que s'ajustin a les del dia de la batalla. "Mesurarem el so als llocs on sabem que hi havia tropes franceses en el moment d'iniciar l'atac, les compararem i estudiarem quines possibilitats té la llegenda d'ajustar-se a la realitat", explica Sellarès. I avança: "Els primers resultats ens fan ser prudentment optimistes, ja que el ressò del timbal l'hem sentit des d'alguns punts però encara no des de les posicions franceses".
Els resultats se sabren en unes setmanes, quan s'hagin processat totes les dades.
Després de l'entrada de les tropes napoleòniques a Espanya el 1808, a Manresa es va cremar el paper segellat francès, gravat amb un impost i que s'usava per a certs documents jurídics. Aquest fet va servir d'excusa a l'exèrcit francès per enviar una columna de càstig, que en realitat es volia apropiar dels polvorins de la ciutat. En la seva marxa cap a Manresa, els francesos van passar pel Bruc i pel coll de Can Massana, on els van atacar els sometents. Diuen que el timbaler va contribuir a aquesta derrota inesperada.
La vigília de la batalla, el dia 5 de juny del 1808, es van tallar pins i van cavar fosses per barrar el pas als francesos. Els efectius de la columna francesa sumaven 3.800 homes. El resultat de l'emboscada estratègica del dia 6 de juny va ser la retirada de la columna francesa, amb 300 efectius morts i un dels canons perdut en ensorrar-se el pont d'Abrera, quan es retiraven.
Durant set anys, Sallarès ha dut a terme una extensa recerca per demostrar si és cert o no que el repic del timbal va foragitar els soldats francesos perquè creien que els atacava l'exèrcit espanyol, que s'hauria unit a les forces dels sometents.
L'orografia del terreny determina que el turó del collet de les Torres és, «per lògica», l'únic punt des d'on els sometents van poder iniciar el contraatac sobre els soldats francesos si es parteix de la base que el Timbaler realment va existir: "Hi ha documents que en parlen", diu Sellarès, i esmenta com a exemple una notícia del "Diario de Manresa" del 29 de novembre del 1808, referent a una festa de Santpedor, "on diu que va desfilar el famós timbal del Bruc".
Recreació acústica del Timbal del Bruc
Aquest diumenge, al coll de Can Maçana, al poble del Bruc, s'ha fet, en el marc de la Festa del Timbaler que commemora la batalla, la recreació del so del timbal del Bruc des del lloc on es creu que es va tocar. La idea és determinar si la llegenda està fonamentada o no en fets reals relacionats amb l'acústica de la zona.
El proper pas en la recerca és mesurar l'àrea d'influència del so del timbal, si realment s'hauria pogut sentir des dels punts on hi havia situades les tropes franceses, i fins a quin punt l'orografia n'hauria multiplicat l'efecte.
Diversos grups de treball, equipats amb aparells de microfonia ambiental, mesuradors de decibels i càmeres de gravació han recorregut les zones de batalla, sobretot els llocs on fa 205 anys s'haurien situat els soldats francesos mentre un dels equips portarà un timbal que es farà sonar des del punt indicat al collet de les Torres.
Hi ha diversos dies de proves, fins i tot de nit, per evitar la contaminació acústica d'algunes zones, per poder comparar el so en diferents condicions atmosfèriques i disposar del màxim de referències que s'ajustin a les del dia de la batalla. "Mesurarem el so als llocs on sabem que hi havia tropes franceses en el moment d'iniciar l'atac, les compararem i estudiarem quines possibilitats té la llegenda d'ajustar-se a la realitat", explica Sellarès. I avança: "Els primers resultats ens fan ser prudentment optimistes, ja que el ressò del timbal l'hem sentit des d'alguns punts però encara no des de les posicions franceses".
Els resultats se sabren en unes setmanes, quan s'hagin processat totes les dades.
