La fiscalia demana 14 anys de presó per a l'exconseller valencià Rafael Blasco per malversació de fons públics
La Fiscalia Anticorrupció ha demanat per al també diputat del PP 14 anys de presó i 33 d'inhabilitació per malversació de dos milions dels fons de cooperació per al Tercer Món entre el 2008 i el 2011. La Generalitat Valenciana, per la seva part, li demana 11 anys i mig i 21 d'inhabilitació per a càrrec públic.
RedaccióActualitzat
Es tanca el setge judicial al voltant de l'exconseller valencià de Cooperació i actual diputat autonòmic del PP, Rafael Blasco. La Fiscalia Anticorrupció ha demanat per a ell 14 anys de presó i 33 d'inhabilitació per la malversació de dos milions dels fons de cooperació per al Tercer Món. Blasco està acusat dels delictes de malversació de fons públics, prevaricació, tràfic d'influències i falsedat documental.
En l'escrit de conclusions provisionals que ha presentat al Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, la fiscalia també reclama per al diputat del PP a les Corts una multa de 43.200 euros.
La Generalitat Valenciana, per la seva part, li demana 11 anys i mig i 21 d'inhabilitació per a càrrec públic.
Blasco és el principal inculpat en l'anomenat "cas Cooperació", que investiga la suposada malversació de fons del govern valencià destinats a projectes de cooperació internacional entre els anys 2008 i 2011. Els diners suposadament es desviaven a través d'una trama d'ONGs que haurien aconseguit ajudes per uns sis milions d'euros, concedides per iniciatives a Guinea, Haití i Nicaragua.
En l'escrit de conclusions provisionals que ha presentat al Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, la fiscalia també reclama per al diputat del PP a les Corts una multa de 43.200 euros.
La Generalitat Valenciana, per la seva part, li demana 11 anys i mig i 21 d'inhabilitació per a càrrec públic.
Blasco és el principal inculpat en l'anomenat "cas Cooperació", que investiga la suposada malversació de fons del govern valencià destinats a projectes de cooperació internacional entre els anys 2008 i 2011. Els diners suposadament es desviaven a través d'una trama d'ONGs que haurien aconseguit ajudes per uns sis milions d'euros, concedides per iniciatives a Guinea, Haití i Nicaragua.
