La Policia torna a carregar contra els manifestants a Ankara
La violència policial a Turquia ja ha fet tres morts i més de 4.000 ferits. Els manifestants surten al carrer per protestar contra l'autoritarisme del govern. Una enquesta d'una Universitat turca ha fet un retrat robot del manifestant: jove, laic i indignat amb l'autoritarisme del govern. El 92,4% dels enquestats diuen que es manifesten contra la deriva totalitària del govern islamista.
La policia turca ha tornat a carregar contra els manifestants a la plaça de Kizilay d'Ankara, en una jornada que havia començat més tranquil·la que les anteriors i en la que s'han produït els primers contactes entre el govern i representants dels manifestants. La violència ha esclatat quan a la tarda agents antiavalots han començat a emprar canons d'aigua a pressió i gas lacrimogen contra grups de ciutadans que protestaven a la cèntrica plaça de la capital turca.
La plaça havia començat a omplir-se a partir de l'hora de plegar de molts empleats i funcionaris, que hi han anat en acabar la jornada laboral. Alguns activistes pretenien arribar a la residència del primer ministre, intents sempre avortats per la Policia.
La violència policial ha provocat tres víctimes mortals. L'última, aquesta tarda. Es tracta d'un home que va rebre un tret al cap a mans de la policia a Ankara i que es trobava en estat de mort cerebral des de feia quatre dies. Els altres dos morts en les protestes són un home de 22 anys, que va rebre al cap l'impacte d'un pot de fum disparat des d'un vehicle policial durant una marxa a la província de Hatay, i un altre jove que va ser atropellat per un cotxe particular quan s'aixecava una barricada a Istanbul.
El Col ·legi de Metges de Turquia ha xifrat en 4.177 els ferits, dels qual n'hi ha tres en estat crític, deu han perdut un ull i quinze han rebut traumatismes cranials.
Radiografia del manifestant: jove, laic i indignat amb l'autoritarisme del govern
Jove entre 19 i 30 anys, sense afiliació política, laic i indignat amb l'autoritarisme del govern i la violència policial és el perfil majoritari del manifestant que, des de fa sis dies, exigeix al carrer la dimissió del primer ministre turc, Recep Tayyip Erdogan. Aquest és el resultat d'una enquesta realitzada entre manifestants per la Universitat de Bilgi, a Istanbul, citada pel diari Hürriyet Daily News.
L'actitud autoritària d'Erdogan és el que ha empès a sortir als carrers al 92,4% dels manifestants, que exigeixen més democràcia i menys gasos lacrimògens, segons el sondeig.
L'enuig amb el primer ministre és gairebé tan gran com la repulsa cap a la violència policial: el 91,3 per cent dels enquestats va afirmar que la desproporcionada resposta dels antiavalots va influir en la seva decisió de manifestar-se. La violació dels drets democràtics (91,1%) i el silenci dels mitjans (84,2%) són altres dels detonants d'aquesta onada de protestes.
Paradoxalment, només un 56,2 per cent argumenta com a origen de la concentració la defensa del petit parc de Gezi, a Istanbul, malgrat que va ser aquí, i en el desallotjament policial dels activistes que demanaven que no es tallessin els arbres, on va encendre la flama de les revoltes.
El 70 per cent dels enquestats diu no sentir-se prop de cap partit i només el 15,3 reconeixen alguna vinculació partidista. De fet, una majoria d'enquestats es defineixen com a no conservadors i laics, un altre factor que potser doni de pensar al govern de tendència islamista d'Erdogan.
Entre els objectius dels enquestats estan: la fi de la violència policial (96,7%) i que es respectin les llibertats a partir d'ara (96,1%). La immensa majoria, gairebé 8 de cada 10, té clar que no volen que l'Exèrcit intervingui en aquesta crisi, en un país amb una llarga tradició d'interferència militar en la vida social i política. La manca d'afiliació política que declaren la majoria dels manifestants contrasta amb les acusacions d'Erdogan que és l'oposició, o fins i tot potències estrangeres, les que estan darrere de les protestes.
La plaça havia començat a omplir-se a partir de l'hora de plegar de molts empleats i funcionaris, que hi han anat en acabar la jornada laboral. Alguns activistes pretenien arribar a la residència del primer ministre, intents sempre avortats per la Policia.
La violència policial ha provocat tres víctimes mortals. L'última, aquesta tarda. Es tracta d'un home que va rebre un tret al cap a mans de la policia a Ankara i que es trobava en estat de mort cerebral des de feia quatre dies. Els altres dos morts en les protestes són un home de 22 anys, que va rebre al cap l'impacte d'un pot de fum disparat des d'un vehicle policial durant una marxa a la província de Hatay, i un altre jove que va ser atropellat per un cotxe particular quan s'aixecava una barricada a Istanbul.
El Col ·legi de Metges de Turquia ha xifrat en 4.177 els ferits, dels qual n'hi ha tres en estat crític, deu han perdut un ull i quinze han rebut traumatismes cranials.
Radiografia del manifestant: jove, laic i indignat amb l'autoritarisme del govern
Jove entre 19 i 30 anys, sense afiliació política, laic i indignat amb l'autoritarisme del govern i la violència policial és el perfil majoritari del manifestant que, des de fa sis dies, exigeix al carrer la dimissió del primer ministre turc, Recep Tayyip Erdogan. Aquest és el resultat d'una enquesta realitzada entre manifestants per la Universitat de Bilgi, a Istanbul, citada pel diari Hürriyet Daily News.
L'actitud autoritària d'Erdogan és el que ha empès a sortir als carrers al 92,4% dels manifestants, que exigeixen més democràcia i menys gasos lacrimògens, segons el sondeig.
L'enuig amb el primer ministre és gairebé tan gran com la repulsa cap a la violència policial: el 91,3 per cent dels enquestats va afirmar que la desproporcionada resposta dels antiavalots va influir en la seva decisió de manifestar-se. La violació dels drets democràtics (91,1%) i el silenci dels mitjans (84,2%) són altres dels detonants d'aquesta onada de protestes.
Paradoxalment, només un 56,2 per cent argumenta com a origen de la concentració la defensa del petit parc de Gezi, a Istanbul, malgrat que va ser aquí, i en el desallotjament policial dels activistes que demanaven que no es tallessin els arbres, on va encendre la flama de les revoltes.
El 70 per cent dels enquestats diu no sentir-se prop de cap partit i només el 15,3 reconeixen alguna vinculació partidista. De fet, una majoria d'enquestats es defineixen com a no conservadors i laics, un altre factor que potser doni de pensar al govern de tendència islamista d'Erdogan.
Entre els objectius dels enquestats estan: la fi de la violència policial (96,7%) i que es respectin les llibertats a partir d'ara (96,1%). La immensa majoria, gairebé 8 de cada 10, té clar que no volen que l'Exèrcit intervingui en aquesta crisi, en un país amb una llarga tradició d'interferència militar en la vida social i política. La manca d'afiliació política que declaren la majoria dels manifestants contrasta amb les acusacions d'Erdogan que és l'oposició, o fins i tot potències estrangeres, les que estan darrere de les protestes.
