Els psicòlegs detecten en Joan Vila "impulsos sàdics" i un "interès obsessiu" en la mort
El cap de la Unitat Psiquiàtrica de la presó de Brians, on va estar internat Joan Vila, creu que l'acusat va convertir el geriàtric "en el seu propi laboratori de la mort", perquè li donava un "benefici personal". Altres dos psicòlegs que el van tractat han assegurat que Vila "se sentia com si fos Déu" perquè "tenia la facilitat i la possibilitat de facilitar el trànsit".
RedaccióActualitzat
Els psiquiatres i psicòlegs que han tractat Joan Vila, el zelador d'Olot acusat de matar onze residents del geriàtric La Caritat de la capital de la Garrotxa, han coincidit que el mòbil de les morts era "obtenir la seva pròpia satisfacció" amb els crims. La sessió d'aquests dijous del judici s'ha centrat sobretot a analitzar aspectes psicològics del detingut.
Álvaro Muro, el cap de la Unitat Psiquiàtrica de la presó de Brians, on va estar internat Joan Vila, creu que l'acusat tenia un "interès obsessiu" en la mort i va convertir el centre "en el seu propi laboratori de la mort", perquè li donava un "benefici personal". Amb cada assassinat, agafava confiança en si mateix i tenia "una sensació d'impunitat". El fet que es quedés amb els ancians després de subministrar-los el producte per matar-los, que els veiés morir, que donés explicacions als familiars i que sentís gratificació en tot això fa que se li vegin "impulsos sàdics". "No dic que sigui un sàdic estructural, però sí que ha de tenir impulsos sàdics", ha indicat el psiquiatre.
Tant Álvaro Muro com els psicòlegs que van visitar Joan Vila després dels crims, José Ramón Juárez i Margarita Serra, consideren que l'argument d'acabar amb les vides de les seves víctimes per evitar-los sofriment "és contradictori" amb la manera com va matar aquestes persones, i per tant "no és creïble".
Al seu torn, José Ramón Juárez i Margarita Serra han explicat els resultats de les proves de personalitat que van fer a Vila. Mostren una persona freda, reservada i sense empatia. Han assegurat que l'acusat els va explicar que "no estava tan boig com per no saber què feia". "Era conscient que les accions eren il·legals", que per això ho amagava i ocultava, però "que estava tranquil perquè creia que no el descobririen perquè ja havia pres mesures". Va afegir que "se sentia com si fos Déu, tenia la facilitat i la possibilitat de facilitar el trànsit".
El director de La Caritat, Joan Sala, ha assegurat que no van tenir cap queixa dels familiars dels avis morts, ni van sospitar de cap conducta estranya per part del zelador, fins que va transcendir l'últim cas a l'hospital. Sala també ha declarat que no va sospitar de la mort gairebé seguida de les últimes tres àvies, assassinades l'octubre del 2010, i del fet que molts avis morissin precisament coincidint amb el torn de feina de Vila el cap de setmana.
Es dóna el cas que el director del centre és psicòleg i va tractar durant nou anys el processat per depressions, ansietat i personalitat obsessiva, abans que entrés a treballar a La Caritat. Joan Sala ha explicat que Vila diferenciava perfectament el bé i el mal, i entre allò que és legal i el que no ho és. Una altra psicòloga que ha declarat al judici i que va tractar l'acusat més endavant ha explicat que el mateix Vila li va reconèixer que estava cansat de la feina que feia.
Els únics que no han coincidit amb les conclusions de la mitja dotzena de psiquiatres i psicòlegs han estat els dos psiquiatres de la defensa, que van veure Vila uns dos mesos abans del judici. Segons l'opinió de tots dos, l'acusat actuava de forma impulsiva i matava per una alteració psíquica derivada d'una infància amb morts de familiars, la seva mala adaptació a l'entorn i per ser una dona atrapada en un cos d'home.
Álvaro Muro, el cap de la Unitat Psiquiàtrica de la presó de Brians, on va estar internat Joan Vila, creu que l'acusat tenia un "interès obsessiu" en la mort i va convertir el centre "en el seu propi laboratori de la mort", perquè li donava un "benefici personal". Amb cada assassinat, agafava confiança en si mateix i tenia "una sensació d'impunitat". El fet que es quedés amb els ancians després de subministrar-los el producte per matar-los, que els veiés morir, que donés explicacions als familiars i que sentís gratificació en tot això fa que se li vegin "impulsos sàdics". "No dic que sigui un sàdic estructural, però sí que ha de tenir impulsos sàdics", ha indicat el psiquiatre.
Tant Álvaro Muro com els psicòlegs que van visitar Joan Vila després dels crims, José Ramón Juárez i Margarita Serra, consideren que l'argument d'acabar amb les vides de les seves víctimes per evitar-los sofriment "és contradictori" amb la manera com va matar aquestes persones, i per tant "no és creïble".
Al seu torn, José Ramón Juárez i Margarita Serra han explicat els resultats de les proves de personalitat que van fer a Vila. Mostren una persona freda, reservada i sense empatia. Han assegurat que l'acusat els va explicar que "no estava tan boig com per no saber què feia". "Era conscient que les accions eren il·legals", que per això ho amagava i ocultava, però "que estava tranquil perquè creia que no el descobririen perquè ja havia pres mesures". Va afegir que "se sentia com si fos Déu, tenia la facilitat i la possibilitat de facilitar el trànsit".
El director de La Caritat, Joan Sala, ha assegurat que no van tenir cap queixa dels familiars dels avis morts, ni van sospitar de cap conducta estranya per part del zelador, fins que va transcendir l'últim cas a l'hospital. Sala també ha declarat que no va sospitar de la mort gairebé seguida de les últimes tres àvies, assassinades l'octubre del 2010, i del fet que molts avis morissin precisament coincidint amb el torn de feina de Vila el cap de setmana.
Es dóna el cas que el director del centre és psicòleg i va tractar durant nou anys el processat per depressions, ansietat i personalitat obsessiva, abans que entrés a treballar a La Caritat. Joan Sala ha explicat que Vila diferenciava perfectament el bé i el mal, i entre allò que és legal i el que no ho és. Una altra psicòloga que ha declarat al judici i que va tractar l'acusat més endavant ha explicat que el mateix Vila li va reconèixer que estava cansat de la feina que feia.
Els únics que no han coincidit amb les conclusions de la mitja dotzena de psiquiatres i psicòlegs han estat els dos psiquiatres de la defensa, que van veure Vila uns dos mesos abans del judici. Segons l'opinió de tots dos, l'acusat actuava de forma impulsiva i matava per una alteració psíquica derivada d'una infància amb morts de familiars, la seva mala adaptació a l'entorn i per ser una dona atrapada en un cos d'home.
