Tres orígens dels colors de la llum
Tres formes diferents de descompondre la llum de manera natural es van donar dimecres 5 de juny a Catalunya: halo solar, espectre de Brocken i arc de Sant Martí.
Un dels fenòmens òptics que més atrau les mirades de tothom, per la seva dificultat, és la descomposició de la llum de l'atmosfera en forma d'arc de colors. Tot i que sembla increïble, aquests tres arcs es van veure el mateix dia, a diferents indrets i a distinta hora.
1. Halo solar: es forma quan el cel està cobert per un fi mantell de cirrus, anomenat cirrostrats. Són un tipus de núvols qualificats d'alt perquè es troben a una alçada superior als 7 quilòmetres, a més, fa tant de fred que està forma petits cristalls de gel. És precisament en els cristalls de gel on incideix la llum del sol i es descompon en tots els colors de l'arc de Sant Martí. Té la particularitat que es veu un cercle perfecte al voltant del Sol. També es pot veure a les nits de lluna plena.
(Fotografia de Carles Illa des de Moià, a les 16 hores).
2. Espectre de Brocken: és un arc de Sant Martí que es crea al nostre voltant quan el sol el tenim molt horitzontal i projecta la llum sobre un núvol que tenim ben a prop, com és la boira o un mar de núvols. En aquest cas són les minúscules gotetes d'aigua les encarregades de dispersar la llum del sol i crear al voltant de la nostra ombra, una mica fantasmagòrica, un arc de Sant Martí que dóna l'aparença de ser Sants. Són difícils de veure, cal llevar-se ben d'hora perquè apareix a primera hora del matí o al cap vespre i millor si sou en una zona elevada de muntanya. (Fotografia de Josep Soldevila des de Bellmunt, a primera hora del dia).
3. Arc de Sant Martí: és la descomposició típica i la més coneguda de la llum. Una pluja il·luminada pel sol i nosaltres com a espectadors privilegiats i sense mullar-nos. La llum, en penetrar sobre les gotes d'aigua de la pluja, es descompon i mostra tots els color. Com a màxim veurem un semicercle quan la cortina de pluja ocupa tota la part frontal, l'altre mig arc no es pot veure perquè estem a nivell de terra i aquesta quedaria sota terra. Moltes vegades, si us hi fixeu, podreu veure un segon arc de Sant Martí més exterior que el més lluminós.
(Fotografia de Ramon Bisen des d'Erill la Vall, a la tarda)
Un dels fenòmens òptics que més atrau les mirades de tothom, per la seva dificultat, és la descomposició de la llum de l'atmosfera en forma d'arc de colors. Tot i que sembla increïble, aquests tres arcs es van veure el mateix dia, a diferents indrets i a distinta hora.
1. Halo solar: es forma quan el cel està cobert per un fi mantell de cirrus, anomenat cirrostrats. Són un tipus de núvols qualificats d'alt perquè es troben a una alçada superior als 7 quilòmetres, a més, fa tant de fred que està forma petits cristalls de gel. És precisament en els cristalls de gel on incideix la llum del sol i es descompon en tots els colors de l'arc de Sant Martí. Té la particularitat que es veu un cercle perfecte al voltant del Sol. També es pot veure a les nits de lluna plena.
(Fotografia de Carles Illa des de Moià, a les 16 hores).
2. Espectre de Brocken: és un arc de Sant Martí que es crea al nostre voltant quan el sol el tenim molt horitzontal i projecta la llum sobre un núvol que tenim ben a prop, com és la boira o un mar de núvols. En aquest cas són les minúscules gotetes d'aigua les encarregades de dispersar la llum del sol i crear al voltant de la nostra ombra, una mica fantasmagòrica, un arc de Sant Martí que dóna l'aparença de ser Sants. Són difícils de veure, cal llevar-se ben d'hora perquè apareix a primera hora del matí o al cap vespre i millor si sou en una zona elevada de muntanya. (Fotografia de Josep Soldevila des de Bellmunt, a primera hora del dia).
3. Arc de Sant Martí: és la descomposició típica i la més coneguda de la llum. Una pluja il·luminada pel sol i nosaltres com a espectadors privilegiats i sense mullar-nos. La llum, en penetrar sobre les gotes d'aigua de la pluja, es descompon i mostra tots els color. Com a màxim veurem un semicercle quan la cortina de pluja ocupa tota la part frontal, l'altre mig arc no es pot veure perquè estem a nivell de terra i aquesta quedaria sota terra. Moltes vegades, si us hi fixeu, podreu veure un segon arc de Sant Martí més exterior que el més lluminós.
(Fotografia de Ramon Bisen des d'Erill la Vall, a la tarda)
