La vida a les naus ocupades al Poblenou: una ciutat dins una ciutat
Centenars d'immigrants malviuen des de fa mesos a les naus ocupades del Poblenou. Sobreviuen en condicions pèssimes, sense serveis bàsics, però s'han organitzat jeràrquicament com a comunitat i tenen un espai per resar, un mercat, bars i fins i tot alguna discoteca. Viuen sota l'amenaça constant d'un desallotjament. Com a mínim, demanen temps.
Redacció / TV3Actualitzat
A les naus ocupades del Poblenou hi malviuen centenars d'immigrants des de fa mesos. De fet, ningú sap del cert quantes persones hi dormen ni quantes hi treballen. Els seus habitants -principalment immigrants sense papers- viuen en condicions pèssimes, sense els serveis bàsics, sota l'amenaça permanent que la justícia prengui una decisió sobre el seu futur. De fet, aquest dimarts, 12 de juny, està previst un judici civil per desallotjar-los arran de la demanda de la immobiliària propietària.
Just abans del judici, i per primera vegada, un equip de TV3 ha pogut entrar dins de les naus industrials del Poblenou del carrer Puigcerdà, per veure com és la vida allà.
Delimitades pels carrers Puigcerdà, Cristóbal de Moura, Josep Pla i Marroc, les naus ocupen 14.312 m2, dels quals 13.094 m2 són propietat de l'empresa immobiliària FINCAS RIANA SL. És l'assentament més gran d'aquest tipus a Barcelona.
Les naus constitueixen una mena de barri clandestí on centenars de persones sobreviuen amb petits negocis de ferralla o tèxtils en condicions deplorables. A dins, hi ha un mercat de compravenda de ferralla i de roba de segona mà.
Però no tothom està ocupat i la majoria es troben en situació irregular. Hi ha un espai per resar, bars i alguna discoteca. L'amenaça del desallotjament és permanent i la tensió és a l'ambient: quan l'Ajuntament i la Creu Roja proposen sortides individualitzades per als seus habitants, quan hi entren els mitjans de comunicació o quan s'hi acosta la policia. Des de dins, no poden negar que hi ha problemes.
El portaveu dels habitants de l'assentament del carrer Puigcerdà, Ibrahima Seydi, ha explicat davant les càmeres de TV3 que a l'assentament viuen com una societat a banda: "Tenim unes regles i estem tots units. Com en tots els barris hi ha gent que es baralla, però els separem i vivim com una comunitat".
Una comunitat organitzada jeràrquicament que ara viu pendent del judici que marcarà el seu futur. Com a mínim, demanen temps. "Si ara ens envien fora d'aquí no se on viuré, viuré al carrer", reconeix Francis Durko, sastre de professió, una altra de les persones que viu a les naus. En Francis ara va a recollir ferralla i acaba de muntar-se un petit negoci. Explica que ja va viure al carrer quan la policia el va portar de Granada a Barcelona i no hi vol tornar.
Un altre dels habitants de l'assentament, en Iaia, que s'hi va instal·lar fa només uns mesos, també ha explicat la seva situació a TV3. "Treballo en la ferralla, de moment és l'únic que puc fer. Com tothom, com tots els africans. Els diners que guanyem aquí no són prou per viure però aguantem, aguantem".
No té aigua corrent, cuina al mateix lloc on treballa i a la planta de dalt hi dorm. "És la nostra habitació", diu mentre ensenya l'habitacle on dorm. "De moment estem aquí aguantant com tothom, com tots els que estem aquí d'"okupes". Una persona normal no pot viure aquí. És fatal perquè podem agafar malalties en qualsevol moment".
Just abans del judici, i per primera vegada, un equip de TV3 ha pogut entrar dins de les naus industrials del Poblenou del carrer Puigcerdà, per veure com és la vida allà.
Delimitades pels carrers Puigcerdà, Cristóbal de Moura, Josep Pla i Marroc, les naus ocupen 14.312 m2, dels quals 13.094 m2 són propietat de l'empresa immobiliària FINCAS RIANA SL. És l'assentament més gran d'aquest tipus a Barcelona.
Les naus constitueixen una mena de barri clandestí on centenars de persones sobreviuen amb petits negocis de ferralla o tèxtils en condicions deplorables. A dins, hi ha un mercat de compravenda de ferralla i de roba de segona mà.
Però no tothom està ocupat i la majoria es troben en situació irregular. Hi ha un espai per resar, bars i alguna discoteca. L'amenaça del desallotjament és permanent i la tensió és a l'ambient: quan l'Ajuntament i la Creu Roja proposen sortides individualitzades per als seus habitants, quan hi entren els mitjans de comunicació o quan s'hi acosta la policia. Des de dins, no poden negar que hi ha problemes.
El portaveu dels habitants de l'assentament del carrer Puigcerdà, Ibrahima Seydi, ha explicat davant les càmeres de TV3 que a l'assentament viuen com una societat a banda: "Tenim unes regles i estem tots units. Com en tots els barris hi ha gent que es baralla, però els separem i vivim com una comunitat".
Una comunitat organitzada jeràrquicament que ara viu pendent del judici que marcarà el seu futur. Com a mínim, demanen temps. "Si ara ens envien fora d'aquí no se on viuré, viuré al carrer", reconeix Francis Durko, sastre de professió, una altra de les persones que viu a les naus. En Francis ara va a recollir ferralla i acaba de muntar-se un petit negoci. Explica que ja va viure al carrer quan la policia el va portar de Granada a Barcelona i no hi vol tornar.
Un altre dels habitants de l'assentament, en Iaia, que s'hi va instal·lar fa només uns mesos, també ha explicat la seva situació a TV3. "Treballo en la ferralla, de moment és l'únic que puc fer. Com tothom, com tots els africans. Els diners que guanyem aquí no són prou per viure però aguantem, aguantem".
No té aigua corrent, cuina al mateix lloc on treballa i a la planta de dalt hi dorm. "És la nostra habitació", diu mentre ensenya l'habitacle on dorm. "De moment estem aquí aguantant com tothom, com tots els que estem aquí d'"okupes". Una persona normal no pot viure aquí. És fatal perquè podem agafar malalties en qualsevol moment".
