Cameron assegura que els serveis secrets treballen dins la llei
El primer ministre britànic David Cameron ha assegurat que els serveis secrets del Regne Unit treballen dins la legalitat per protegir els ciutadans d'un "món perillós". El primer ministre conservador ha respost d'aquesta manera a les filtracions al diari "The Guardian" sobre les activitats del GCHQ, el centre britànic d'escoltes situat a Cheltenham, a l'oest d'Anglaterra, que utilitza des del 2010 el programa secret nord-americà, Prism, per recol·lectar informació privada dels principals servidors d'internet.
RedaccióActualitzat
El primer ministre britànic, David Cameron, ha assegurat que els serveis secrets del Regne Unit treballen dins la legalitat per protegir els ciutadans d'un "món perillós". El primer ministre conservador ha respost d'aquesta manera a les filtracions al diari "The Guardian" sobre les activitats del GCHQ, el centre britànic d'escoltes situat a Cheltenham, a l'oest d'Anglaterra, que utilitza des del 2010 el programa secret nord-americà, Prism, per recol·lectar informació privada dels principals servidors d'internet.
"És bo recordar per què tenim serveis d'intel·ligència i el que fan per a nosaltres. Vivim en un món perillós, vivim en un món amb terrorisme. Ho hem vist recentment als carrers de Woolwich", ha dit Cameron en referència a l'assassinat del soldat britànic Lee Rigby a mans de dos islamistes radicals. Segons el cap del govern britànic, les agències d'espionatge treballen "dins la llei" i "estan subjectes a l'escrutini del Comitè de Seguretat i Intel·ligència de la Cambra dels Comuns".
El ministre d'Exteriors britànic, William Hague, ha insistit per la seva part que "qualsevol dada obtinguda a través dels Estats Units sobre ciutadans del Regne Unit ha passat pels controls i requisits del sistema britànic". "S'ha suggerit que el GCHQ (centre d'escoltes i descodificació dels serveis secrets britànics) ha col·laborat amb els Estats Units per sortejar les lleis britàniques i obtenir informació que legalment els estaria vetada. Vull que quedi absolutament clar que aquesta acusació és infundada".
Segons Hague, "interceptar el contingut de qualsevol comunicació individual en aquest país requereix meva pròpia firma, la de la ministra d'Interior o un altre ministre" i ha subratllat que "cadascuna d'aquestes decisions està basada en extensos arguments legals i policials".
Hague ha ressaltat que la privacitat dels ciutadans és una de les seves "principals preocupacions" i que el seu govern dedica un "especial cura en assegurar un equilibri adequat entre la privacitat individual i la seguretat nacional". El responsable del Foreign Office ha refusat entrar en detalls sobre la relació entre les agències d'intel · ligència britàniques i nord-americans davant qüestions com la que va llançar el diputat laborista Tom Watson, que li va preguntar si coneixia la manera en què la NSA obtenia la informació que lliurava al Regne Unit.
Les revelacions sobre aquest centre s'han sumat a les informacions publicades també per "The Guardian" sobre la vigilància de les comunicacions telefòniques i digitals de milions d'usuaris de l'Agència Nacional d'Intel·ligència (NSA) dels Estats Units. El diari ha revelat que un nord-americà de 29 anys anomenat Edward Snowden, un extècnic de la CIA que va treballar com a consultor per l'Agència Nacional d'Intel·ligència (NSA) dels EUA, és la font de les últimes filtracions sobre el ciberespionatge nord-americà.
"És bo recordar per què tenim serveis d'intel·ligència i el que fan per a nosaltres. Vivim en un món perillós, vivim en un món amb terrorisme. Ho hem vist recentment als carrers de Woolwich", ha dit Cameron en referència a l'assassinat del soldat britànic Lee Rigby a mans de dos islamistes radicals. Segons el cap del govern britànic, les agències d'espionatge treballen "dins la llei" i "estan subjectes a l'escrutini del Comitè de Seguretat i Intel·ligència de la Cambra dels Comuns".
El ministre d'Exteriors britànic, William Hague, ha insistit per la seva part que "qualsevol dada obtinguda a través dels Estats Units sobre ciutadans del Regne Unit ha passat pels controls i requisits del sistema britànic". "S'ha suggerit que el GCHQ (centre d'escoltes i descodificació dels serveis secrets britànics) ha col·laborat amb els Estats Units per sortejar les lleis britàniques i obtenir informació que legalment els estaria vetada. Vull que quedi absolutament clar que aquesta acusació és infundada".
Segons Hague, "interceptar el contingut de qualsevol comunicació individual en aquest país requereix meva pròpia firma, la de la ministra d'Interior o un altre ministre" i ha subratllat que "cadascuna d'aquestes decisions està basada en extensos arguments legals i policials".
Hague ha ressaltat que la privacitat dels ciutadans és una de les seves "principals preocupacions" i que el seu govern dedica un "especial cura en assegurar un equilibri adequat entre la privacitat individual i la seguretat nacional". El responsable del Foreign Office ha refusat entrar en detalls sobre la relació entre les agències d'intel · ligència britàniques i nord-americans davant qüestions com la que va llançar el diputat laborista Tom Watson, que li va preguntar si coneixia la manera en què la NSA obtenia la informació que lliurava al Regne Unit.
Les revelacions sobre aquest centre s'han sumat a les informacions publicades també per "The Guardian" sobre la vigilància de les comunicacions telefòniques i digitals de milions d'usuaris de l'Agència Nacional d'Intel·ligència (NSA) dels Estats Units. El diari ha revelat que un nord-americà de 29 anys anomenat Edward Snowden, un extècnic de la CIA que va treballar com a consultor per l'Agència Nacional d'Intel·ligència (NSA) dels EUA, és la font de les últimes filtracions sobre el ciberespionatge nord-americà.
