Snowden perd oficialment la feina i espera possibles accions jurídiques de Washington
L'empresa Booz Allen acomiada Edward Snowden perquè ha violat el seu codi ètic. No és l'única reacció davant la filtració de l'existència dels programes de vigilància massiva, ja que segons algunes fonts el govern dels Estats Units també podria preparar càrrecs contra el jove informàtic.
RedaccióActualitzat
La contenció del govern dels Estats Units a l'hora d'abordar públicament el cas Edward Snowden es manté ferma. Obama ha aconseguit aparèixer un dia més davant les càmeres sense referir-se ni per casualitat a la filtració dels programes de vigilància massiva. I això que a mig món es fa bullir l'olla sobre el que ha fet el jove informàtic de 29 anys. I especialment als mateixos EUA.
Aquest dimarts, el president de la Cambra de Representants, el republicà John Boehner, no s'ha alineat amb la prudència comunicativa del govern i ha parlat clar. Diu que Snowden és un "traïdor" i que "la revelació d'aquesta informació posa en perill els nord-americans, mostra als nostres adversaris què podem fer i és una violació gegantina de la llei".
Les paraules de Boehner les deuen compartir bona part dels americans segons algunes enquestes que xifren en un 62% els ciutadans que donen més importància a investigar possibles amenaces terroristes que no pas a gaudir d'una privacitat inviolable. I, en realitat, també les deu compartir el mateix govern d'Obama, si es fa cas d'alguns funcionaris que, sense identificar-se, han assegurat a la cadena CBS que el Departament de Justícia ja prepara càrrecs contra Snowden.
La mateixa cadena assegura que el director de la Agència Nacional d'Intel·ligència (NSA), James Clapper, ja hauria pres la "inusual" decisió de desclassificar alguns documents per començar a construir un argumentari en defensa dels programes de vigilància de l'administració Obama.
Els suposats moviments de la Casa Blanca estarien encaminats a fer pagar a Snowden la filtració al "The Washington Post" i al "The Guardian" sobre les pràctiques que permeten al govern accedir a trucades, correus electrònics i tota mena de documents dels ciutadans. I a Washington sels pot girar feina per saldar el seu enuig amb Snowden perquè Glen Greenwald, un dels periodistes del "The Guardian", ja ha avisat a través del Twitter que el serial de filtracions encara no ha acabat.
Qui ja l'hi ha fet pagar ha estat l'empresa per a la qual treballava el que també havia estat empleat de la CIA. La companyia Booz Allen ha explicat en un comunicat que Snowden va ser treballador seu durant menys de tres mesos i que va ser acomiadat dilluns per "violacions del codi d'ètica i de la política de l'empresa".
Són reaccions que no haurien de sorprendre Snowden. Ell mateix es temia represàlies en aquest sentit en l'entrevista concedida als periodistes del "The Guardian" des d'un hotel de Hong Kong. Actualment ja no s'hostatja en aquest establiment i ara Snowden és en parador desconegut, confiant que algun país li doni asil polític. Però aquesta sortida se li podria complicar més del que es pensava, perquè de moment cap govern no s'hi ha mostrat obertament favorable. Només Rússia s'ha limitat a dir que podria prendre en consideració una sol·licitud d'asil polític per part d'Edward Snowden.
Sense feina i sense nòvia
Edward Snowden va prendre la decisió de filtrar l'existència dels programes de vigilància massiva dels EUA perquè creia que la societat havia de saber que la seva privacitat era en realitat una quimera. Amb aquest ferm propòsit assumia el sacrifici de perdre una feina retribuïda en 200.000 dòlars anuals i de trencar també tots els lligams familiars i sentimentals.
Les seves intencions no les va explicar a ningú i, esclar, el seu cercle més proper ha quedat del tot perplex. Prova d'això és el text que escriu Lindsay Mills al seu blog. És la nòvia de Snowden, i s'ha mostrat "angoixada i trista" pel que ha fet el que havia de ser el seu marit. En el mateix text explica: "El meu món s'ha obert i s'ha tancat al mateix temps".
De moment, el que hi ha obert és un debat sobre els límits dels governs en la lluita contra el terrorisme. I també hi ha obertes tot de preguntes que vénen de diversos països per aclarir com i de quina manera els programes nord-americans de vigilància massiva poden afectar els seus ciutadans.
Aquest dimarts, el president de la Cambra de Representants, el republicà John Boehner, no s'ha alineat amb la prudència comunicativa del govern i ha parlat clar. Diu que Snowden és un "traïdor" i que "la revelació d'aquesta informació posa en perill els nord-americans, mostra als nostres adversaris què podem fer i és una violació gegantina de la llei".
Les paraules de Boehner les deuen compartir bona part dels americans segons algunes enquestes que xifren en un 62% els ciutadans que donen més importància a investigar possibles amenaces terroristes que no pas a gaudir d'una privacitat inviolable. I, en realitat, també les deu compartir el mateix govern d'Obama, si es fa cas d'alguns funcionaris que, sense identificar-se, han assegurat a la cadena CBS que el Departament de Justícia ja prepara càrrecs contra Snowden.
La mateixa cadena assegura que el director de la Agència Nacional d'Intel·ligència (NSA), James Clapper, ja hauria pres la "inusual" decisió de desclassificar alguns documents per començar a construir un argumentari en defensa dels programes de vigilància de l'administració Obama.
Els suposats moviments de la Casa Blanca estarien encaminats a fer pagar a Snowden la filtració al "The Washington Post" i al "The Guardian" sobre les pràctiques que permeten al govern accedir a trucades, correus electrònics i tota mena de documents dels ciutadans. I a Washington sels pot girar feina per saldar el seu enuig amb Snowden perquè Glen Greenwald, un dels periodistes del "The Guardian", ja ha avisat a través del Twitter que el serial de filtracions encara no ha acabat.
Clapper: leaks "literally gut-wrenching" - "huge, grave damage" - save some melodrama and rhetoric for coming stories. You'll need it.
¿ Glenn Greenwald (@ggreenwald) 9 de juny de 2013
Qui ja l'hi ha fet pagar ha estat l'empresa per a la qual treballava el que també havia estat empleat de la CIA. La companyia Booz Allen ha explicat en un comunicat que Snowden va ser treballador seu durant menys de tres mesos i que va ser acomiadat dilluns per "violacions del codi d'ètica i de la política de l'empresa".
Són reaccions que no haurien de sorprendre Snowden. Ell mateix es temia represàlies en aquest sentit en l'entrevista concedida als periodistes del "The Guardian" des d'un hotel de Hong Kong. Actualment ja no s'hostatja en aquest establiment i ara Snowden és en parador desconegut, confiant que algun país li doni asil polític. Però aquesta sortida se li podria complicar més del que es pensava, perquè de moment cap govern no s'hi ha mostrat obertament favorable. Només Rússia s'ha limitat a dir que podria prendre en consideració una sol·licitud d'asil polític per part d'Edward Snowden.
Sense feina i sense nòvia
Edward Snowden va prendre la decisió de filtrar l'existència dels programes de vigilància massiva dels EUA perquè creia que la societat havia de saber que la seva privacitat era en realitat una quimera. Amb aquest ferm propòsit assumia el sacrifici de perdre una feina retribuïda en 200.000 dòlars anuals i de trencar també tots els lligams familiars i sentimentals.
Les seves intencions no les va explicar a ningú i, esclar, el seu cercle més proper ha quedat del tot perplex. Prova d'això és el text que escriu Lindsay Mills al seu blog. És la nòvia de Snowden, i s'ha mostrat "angoixada i trista" pel que ha fet el que havia de ser el seu marit. En el mateix text explica: "El meu món s'ha obert i s'ha tancat al mateix temps".
De moment, el que hi ha obert és un debat sobre els límits dels governs en la lluita contra el terrorisme. I també hi ha obertes tot de preguntes que vénen de diversos països per aclarir com i de quina manera els programes nord-americans de vigilància massiva poden afectar els seus ciutadans.
