Descobreixen un sistema amb tres exoplanetes on hi podria haver aigua líquida
L'Observatori Austral Europeu descobreix el primer sistema planetari integrat per tres exoplanetes on podria haver-hi aigua líquida i, per tant, vida. Les tres "superterres" orbiten al voltant de l'estrella Gliese 667C, a 22 anys llum de casa nostra. Un dels líders de la investigació és Guillem Anglada-Escudé, de la Universitat de Göttingen.
RedaccióActualitzat
Científics de l'Observatori Austral Europeu (ESO) han descobert el primer sistema planetari integrat per tres planetes on hi podria haver aigua líquida i, per tant, vida.
Els investigadors han descobert que hi ha sis planetes orbitant al voltant de l'estrella Gliese 667C, dels quals tres són a la zona habitable, és a dir, on es donen les condicions perquè hi ha hagi aigua líquida. És la primera vegada que es localitza un sistema amb una zona habitable on giren tres planetes alhora.
La Gliese 667C, que té un terç de la massa del nostre sol, forma part de la constel·lació d'Escorpí, a 22 anys llum de la terra. "És força a prop nostre, molt més que els sistemes solars investigats amb telescopis com el Kepler", afirma la nota de l'ESO.
Els tres exoplanetes són "superterres", tenen més massa que la terra però menys que gegants com Urani o Neptú. La troballa és fruit de la combinació de dades obtingudes amb l'instrument HARPS, del telescopi que l'ESO té a Xile, amb noves observacions.
Han liderat la investigació Guillem Anglada-Escudé, de la Universitat de Göttingen (Alemanya) i Mikko Tuomi, de la Universitat de Hertfordshire (el Regne Unit). El programa 23/24, del Canal 324, ha entrevistat Anglada-Escudé per conèixer més detalls de la investigació.
Els investigadors han descobert que hi ha sis planetes orbitant al voltant de l'estrella Gliese 667C, dels quals tres són a la zona habitable, és a dir, on es donen les condicions perquè hi ha hagi aigua líquida. És la primera vegada que es localitza un sistema amb una zona habitable on giren tres planetes alhora.
La Gliese 667C, que té un terç de la massa del nostre sol, forma part de la constel·lació d'Escorpí, a 22 anys llum de la terra. "És força a prop nostre, molt més que els sistemes solars investigats amb telescopis com el Kepler", afirma la nota de l'ESO.
Els tres exoplanetes són "superterres", tenen més massa que la terra però menys que gegants com Urani o Neptú. La troballa és fruit de la combinació de dades obtingudes amb l'instrument HARPS, del telescopi que l'ESO té a Xile, amb noves observacions.
Han liderat la investigació Guillem Anglada-Escudé, de la Universitat de Göttingen (Alemanya) i Mikko Tuomi, de la Universitat de Hertfordshire (el Regne Unit). El programa 23/24, del Canal 324, ha entrevistat Anglada-Escudé per conèixer més detalls de la investigació.
