Kerry no defalleix en l'intent d'asseure a la mateixa taula israelians i palestins i perllonga la seva estada al Pròxim Orient
El secretari d'Estat, John Kerry, intenta des de dijous que uns i altres s'avinguin a reprendre les converses de pau suspeses des de 2010. Aquest diumenge ha allargat, per segon dia consecutiu, la seva visita a la regió però, de moment, no ha obtingut èxit.
RedaccióActualitzat
La diplomàcia nord-americana treballa a tota màquina per desbloquejar el procés de pau al Pròxim Orient. El secretari d'Estat, John Kerry, ha allargat, per segon dia consecutiu, la seva visita a la regió per aconseguir que israelians i palestins reprenguin les negociacions directes que es van suspendre el 2010.
Kerry s'ha reunit diverses vegades amb les dues parts des de dijous, però, de moment, l'esforç no sembla tenir recompensa i les converses amb uns i altres no han donat resultats.
Els palestins continuen condicionant les converses a l'alliberament de tots els presos anteriors a 1993, a aturar el creixement dels assentaments jueus en territori palestí i que la negociació se centri en la creació d'un estat palestí independent amb les fronteres de 1967. Israel, per la seva banda, exigeix abans d'asseure's que els palestins la reconeguin com a estat jueu. Fora d'això, rebutgen cap altra condició prèvia.
El context actual està molt marcat per l'ofensiva del govern d'Israel per construir més colònies en territori palestí.
Precisament, aquesta setmana, 24 escriptors i intel·lectuals israelians han firmat un manifest a favor d'un miler de palestins que l'exèrcit vol expulsar de casa seva. Es tracta dels habitants d'una desena de pobles situats en una àrea de Cisjordània que l'exèrcit israelià ha decretat zona militar.
Un litigi de 10 anys
Als palestins que viuen en aquesta zona no els arriba l'aigua corrent ni la llum. Si construeixen, l'exèrcit els enderroca les cases i viuen en coves i tendes de campanya. Denuncien que si les aspiracions militars van endavant, Israel s'annexionarà tot el terreny que hi ha des d'Hebron fins al sud de Cisjordània, i així uniran els assentaments de tota aquesta zona.
La justícia israeliana encara no ha dit l'última paraula d'aquest litigi que fa més de deu anys que dura. Al juliol escoltaran totes les parts.
Els palestins d'aquesta zona no només pateixen la pressió dels militars perquè abandonin els seus pobles, sinó també els atacs dels colons dels assentaments que hi ha al seu costat. Els nens han d'anar a l'escola, al fons de la vall, escortats per l'exèrcit israelià o per cooperants internacionals.
Kerry s'ha reunit diverses vegades amb les dues parts des de dijous, però, de moment, l'esforç no sembla tenir recompensa i les converses amb uns i altres no han donat resultats.
Els palestins continuen condicionant les converses a l'alliberament de tots els presos anteriors a 1993, a aturar el creixement dels assentaments jueus en territori palestí i que la negociació se centri en la creació d'un estat palestí independent amb les fronteres de 1967. Israel, per la seva banda, exigeix abans d'asseure's que els palestins la reconeguin com a estat jueu. Fora d'això, rebutgen cap altra condició prèvia.
El context actual està molt marcat per l'ofensiva del govern d'Israel per construir més colònies en territori palestí.
Precisament, aquesta setmana, 24 escriptors i intel·lectuals israelians han firmat un manifest a favor d'un miler de palestins que l'exèrcit vol expulsar de casa seva. Es tracta dels habitants d'una desena de pobles situats en una àrea de Cisjordània que l'exèrcit israelià ha decretat zona militar.
Un litigi de 10 anys
Als palestins que viuen en aquesta zona no els arriba l'aigua corrent ni la llum. Si construeixen, l'exèrcit els enderroca les cases i viuen en coves i tendes de campanya. Denuncien que si les aspiracions militars van endavant, Israel s'annexionarà tot el terreny que hi ha des d'Hebron fins al sud de Cisjordània, i així uniran els assentaments de tota aquesta zona.
La justícia israeliana encara no ha dit l'última paraula d'aquest litigi que fa més de deu anys que dura. Al juliol escoltaran totes les parts.
Els palestins d'aquesta zona no només pateixen la pressió dels militars perquè abandonin els seus pobles, sinó també els atacs dels colons dels assentaments que hi ha al seu costat. Els nens han d'anar a l'escola, al fons de la vall, escortats per l'exèrcit israelià o per cooperants internacionals.
