Els nens tenen més capacitat d'aprendre pels canvis en la regulació de l'ADN
Un grup d'investigadors, entre els quals un equip de l'Institut d'Investigació Biomèdica de Bellvitge, han descobert que els canvis en la regulació de l'ADN expliquen perquè els infants tenen més capacitat d'aprenentatge que els adults. L'estudi podria ajudar a saber per què malalties com l'esquizofrènia o la depressió apareixen en l'adolescència.
RedaccióActualitzat
Un grup d'investigadors, entre els quals un equip de l'Institut d'Investigació Biomèdica de Bellvitge, han descobert perquè el cervell dels nens permet que tinguin més capacitat d'aprenentatge que els adults. La resposta està en els canvis en la regulació de l'ADN en aquestes edats. Els resultats de la investigació, publicada a la revista "Science" ajuden a entendre la plasticitat i la capacitat d'adaptació d'un cervell infantil.
L'estudi analitza l'epigenoma de nadons, joves de 16 anys i adults de 25 i 50 anys dels Estats Units i de Catalunya. El doctor Manel Esteller explica que han constatat com "des de que es neix fins a l'adolescència hi ha un canvi en la regulació d'aquest genoma que permet adaptar-se, adquirir coneixements i tenir canvis de comportament. L'ADN es fixe, tota la vida tenim el mateix, però el que canvia es com es regula aquest ADN, com s'activen o s'inactiven els gens."
El treball també és un pas endavant important per entendre la biologia del cervell i perquè en un futur es puguin entendre algunes malalties. "Representa el primer mapa de la regulació de l'ADN de les neurones i de la substancia blanca al cervell, que és molt important per saber com funciona el cervell". A més, "ens pot donar pistes sobre malalties psiquiàtriques que apareixen després de l'adolescencia com l'esquizofrènia o la depressió o fins i tot les tendències suïcides", ha afegit Esteller.
L'estudi analitza l'epigenoma de nadons, joves de 16 anys i adults de 25 i 50 anys dels Estats Units i de Catalunya. El doctor Manel Esteller explica que han constatat com "des de que es neix fins a l'adolescència hi ha un canvi en la regulació d'aquest genoma que permet adaptar-se, adquirir coneixements i tenir canvis de comportament. L'ADN es fixe, tota la vida tenim el mateix, però el que canvia es com es regula aquest ADN, com s'activen o s'inactiven els gens."
El treball també és un pas endavant important per entendre la biologia del cervell i perquè en un futur es puguin entendre algunes malalties. "Representa el primer mapa de la regulació de l'ADN de les neurones i de la substancia blanca al cervell, que és molt important per saber com funciona el cervell". A més, "ens pot donar pistes sobre malalties psiquiàtriques que apareixen després de l'adolescencia com l'esquizofrènia o la depressió o fins i tot les tendències suïcides", ha afegit Esteller.
