Esquerra Republicana aprova gairebé per unanimitat el full de ruta cap a la república catalana
Esquerra Republicana de Catalunya dibuixa aquest cap de setmana a l'Hospitalet de Llobregat el seu full de ruta cap a una república catalana independent. La formació considera que continuar a Espanya és un mal negoci per a Catalunya i que el maltractament per part del govern espanyol l'obliga a dotar-se d'un estat propi.
RedaccióActualitzat
Les bases d'Esquerra Republicana han aprovat aquest dissabte per 677 vots a favor, 2 en contra i 7 en blanc la ponència que marca el full de ruta per aconseguir la independència. Ho han fet a la Conferència Nacional per la República Catalana que el partit celebra aquest cap de setmana a La Farga de L'Hospitalet del Llobregat.
Els republicans es converteixen amb l'aprovació d'aquesta ponència en el primer partit a fixar un document polític que recull l'arquitectura institucional i territorial d'una Catalunya independent, fent-ho fins i tot abans que el Consell per a la Transició Nacional, òrgan que assessora el govern català en tot el procés relacionat amb el "dret a decidir", llanci les seves propostes.
Segons el coordinador de la ponència, Joan Manuel Tresserrass, això fa que Esquerra assumeixi la responsabilitat de liderar l'emancipació nacional i que el partit es converteixi en "eix fonamental" per construir el nou estat. Tot i així, ha fet una crida a la resta de partits d'esquerres a sumar-se al procés i ha indicat que els moments fundacionals són els més adients per fer transformacions.
La secretària general d'Esquerra, Marta Rovira, ha obert la trobada demanat il·lusió però també valentia i en què ha carregat contra el govern espanyol, a qui ha acusat d'imposar les retallades en serveis bàsics a Catalunya i, per això, ha assegurat que continuar dins l'estat espanyol és un mal negoci.
Consulta o altres vies
La ponència política planteja el referèndum o la consulta com a "instrument idoni" per arribar a la independència però també identifica altres vies que s'utilitzarien en funció de si l'Estat espanyol permet el dret a decidir. Aquestes són o bé unes eleccions plebiscitàries o una declaració del Parlament.
L'exconseller Joan Manuel Tresserras ha assegurat que ERC assumeix amb aquest text el compromís d'intentar explorar els límits de la legalitat però subratlla que "la prioritat és la veu sobirana del poble".
La ponència recull també altres aspectes com, per exemple, que Catalunya hauria de plantejar tenir un sistema semipresidencialista com el francès, en el qual se celebren unes eleccions per escollir el president de la República, i unes altres per configurar les cambres legislatives. Pels republicans, l'únic innegociable és que el futur Estat ha de ser una república, i la ponència defensa que una Catalunya independent seria viable, lluny de la catàstrofe econòmica que plantegen alguns sectors contraris a la secessió.
Vila d'Abadal, convidat
Entre els convidats a participar en les diverses taules de debat que s'han organitzat durant el cap de setmana, destaca la presència de l'alcalde de Vic, Josep Maria Vila d'Abadal, que mesos enrere va abandonar UDC perquè discrepava de la línia del líder del partit, Josep Antoni Duran i Lleida.
També estan convidats la presidenta l'Assemblea Nacional Catalana, Carme Forcadell, el secretari general d'UGT Catalunya, Josep Maria Álvarez, la presidenta d'Òmnium Cultural, Muriel Casals, i els diputats al Parlament Josep Rull (CiU) i Josep Vendrell (ICV- EUiA).
Els republicans es converteixen amb l'aprovació d'aquesta ponència en el primer partit a fixar un document polític que recull l'arquitectura institucional i territorial d'una Catalunya independent, fent-ho fins i tot abans que el Consell per a la Transició Nacional, òrgan que assessora el govern català en tot el procés relacionat amb el "dret a decidir", llanci les seves propostes.
Segons el coordinador de la ponència, Joan Manuel Tresserrass, això fa que Esquerra assumeixi la responsabilitat de liderar l'emancipació nacional i que el partit es converteixi en "eix fonamental" per construir el nou estat. Tot i així, ha fet una crida a la resta de partits d'esquerres a sumar-se al procés i ha indicat que els moments fundacionals són els més adients per fer transformacions.
La secretària general d'Esquerra, Marta Rovira, ha obert la trobada demanat il·lusió però també valentia i en què ha carregat contra el govern espanyol, a qui ha acusat d'imposar les retallades en serveis bàsics a Catalunya i, per això, ha assegurat que continuar dins l'estat espanyol és un mal negoci.
Consulta o altres vies
La ponència política planteja el referèndum o la consulta com a "instrument idoni" per arribar a la independència però també identifica altres vies que s'utilitzarien en funció de si l'Estat espanyol permet el dret a decidir. Aquestes són o bé unes eleccions plebiscitàries o una declaració del Parlament.
L'exconseller Joan Manuel Tresserras ha assegurat que ERC assumeix amb aquest text el compromís d'intentar explorar els límits de la legalitat però subratlla que "la prioritat és la veu sobirana del poble".
La ponència recull també altres aspectes com, per exemple, que Catalunya hauria de plantejar tenir un sistema semipresidencialista com el francès, en el qual se celebren unes eleccions per escollir el president de la República, i unes altres per configurar les cambres legislatives. Pels republicans, l'únic innegociable és que el futur Estat ha de ser una república, i la ponència defensa que una Catalunya independent seria viable, lluny de la catàstrofe econòmica que plantegen alguns sectors contraris a la secessió.
Vila d'Abadal, convidat
Entre els convidats a participar en les diverses taules de debat que s'han organitzat durant el cap de setmana, destaca la presència de l'alcalde de Vic, Josep Maria Vila d'Abadal, que mesos enrere va abandonar UDC perquè discrepava de la línia del líder del partit, Josep Antoni Duran i Lleida.
També estan convidats la presidenta l'Assemblea Nacional Catalana, Carme Forcadell, el secretari general d'UGT Catalunya, Josep Maria Álvarez, la presidenta d'Òmnium Cultural, Muriel Casals, i els diputats al Parlament Josep Rull (CiU) i Josep Vendrell (ICV- EUiA).
