Les tempestes de tarda, el temps de cada dia
Les tempestes de tarda dels últims dies han descarregat aiguats intensos, amb calamarsa o pedra, dins i fora del Pirineu.
Què són les tempestes de tarda?
Les tempestes de tarda són les que aprofiten l'escalfor del terra de les hores centrals de dia per desenvolupar-se i créixer fins a adquirir prou dimensions per descarregar ruixats. Acostumen a donar-se entre la primavera i l'estiu, coincidint amb els mesos més càlids de l'any.
Per crear una nuvolada cal un ascens de l'aire. En dies càlids, el terra escalfa l'aire que hi està en contacte i, com que és molt lleuger, ascendeix. És com el vapor d'aigua que surt d'una cassola, que puja amb rapidesa. L'aire càlid puja i, a mesura que agafa alçada, es va refredant fins al límit en què el vapor d'aigua de l'aire es condensa i forma el núvol. En un primer moment, el núvol és de petites dimensions, cúmulus humilis.
El segon element important per al creixement de les gran nuvolades és tenir aire fred a l'atmosfera. Amb valors inferiors als -10 ºC a 500 hPa, uns 5.500 metres, l'aire fred permet el desenvolupament de les gran nuvolades que desembocaran en ruixats i tempestes. Els núvols ja tenen un gruix considerable: són els cúmulus congestus, que segueixen creixent i poden arribar a la seva màxima grandària, el cumulonimbus. Aquestes grans nuvolades arriben fins els 10 km d'alçada, amb un sostre ben definit a la tropopausa, on els vents superiors als 300 km/h formen un barret sobre el cumulonimbus anomenat enclusa.
Tempestes intenses i irregulars
Les tempestes tenen com a resultat uns mapes de pluges acumulades format per nuclis de grans registres a l'entorn de zones amb menys quantitat. En en pocs quilòmetres tenim grans diferències de pluja.
Què són les tempestes de tarda?
Les tempestes de tarda són les que aprofiten l'escalfor del terra de les hores centrals de dia per desenvolupar-se i créixer fins a adquirir prou dimensions per descarregar ruixats. Acostumen a donar-se entre la primavera i l'estiu, coincidint amb els mesos més càlids de l'any.
Per crear una nuvolada cal un ascens de l'aire. En dies càlids, el terra escalfa l'aire que hi està en contacte i, com que és molt lleuger, ascendeix. És com el vapor d'aigua que surt d'una cassola, que puja amb rapidesa. L'aire càlid puja i, a mesura que agafa alçada, es va refredant fins al límit en què el vapor d'aigua de l'aire es condensa i forma el núvol. En un primer moment, el núvol és de petites dimensions, cúmulus humilis.
El segon element important per al creixement de les gran nuvolades és tenir aire fred a l'atmosfera. Amb valors inferiors als -10 ºC a 500 hPa, uns 5.500 metres, l'aire fred permet el desenvolupament de les gran nuvolades que desembocaran en ruixats i tempestes. Els núvols ja tenen un gruix considerable: són els cúmulus congestus, que segueixen creixent i poden arribar a la seva màxima grandària, el cumulonimbus. Aquestes grans nuvolades arriben fins els 10 km d'alçada, amb un sostre ben definit a la tropopausa, on els vents superiors als 300 km/h formen un barret sobre el cumulonimbus anomenat enclusa.
Tempestes intenses i irregulars
Les tempestes tenen com a resultat uns mapes de pluges acumulades format per nuclis de grans registres a l'entorn de zones amb menys quantitat. En en pocs quilòmetres tenim grans diferències de pluja.
