El jutge del "cas Palau" creu que CDC va rebre fins a 5 milions d'euros amb donacions de Ferrovial
La investigació del "cas Palau" s'ha acabat. Després de quatre anys d'instrucció, ja està a punt per al judici, que encara no té data. El jutge veu indicis que Convergència Democràtica es va finançar de forma il·lícita amb donacions de la constructora Ferrovial a través del Palau i va rebre fins a 5 milions d'euros. Hi ha una vintena d'imputats en el cas.
RedaccióActualitzat
La investigació del "cas Palau" s'ha acabat. Després de quatre anys d'instrucció, ja està a punt per al judici, que encara no té data. El jutge, el fiscal i l'Agència Tributària veuen indicis clars per provar que Convergència Democràtica s'hauria finançat irregularment amb donacions de la constructora Ferrovial a través del Palau i hauria rebut fins a 5 milions d'euros. El magistrat, que ha imputat una vintena de persones en el cas, situa el partit com a responsable civil subsidiari a títol lucratiu. També considera que els anteriors responsables del Palau, Fèlix Millet, Jordi Montull, Gemma Montull i Rosa Garitano, es van dedicar a espoliar el Palau per treure'n benefici personal.
En total haurien desaparegut 18 milions d'euros, 7 dels quals haurien anat a la butxaca de Millet, 1,3 milions a Montull i hi ha 9 milions més que no se sap on són. El jutge també lamenta la falta de col·laboració d'algunes entitats bancàries com Catalunya Banc i Bankia. De fet, el jutge ho comunicarà al Banc d'Espanya pels impediments que li han posat per rastrejar els diners.
També critica que els tres òrgans col·legiats de les tres entitats implicades - que són la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música, el Palau de la Música i l'Associació Orfeó Català - no van fer els controls que tocava i van facilitar l'espoli de la institució.
Per la seva part, el Palau de la Música ha decidit, finalment, no demanar responsabilitats penals a Convergència pel "cas Millet". La Fundació Orfeó Català, propietària del Palau, només assenyala com a responsables del desfalc Fèlix Millet, Jordi Montull i la seva filla Gemma, les dones dels dos primers i deu persones més, entre les quals no hi ha cap dels polítics imputats en la causa. El jutge del "cas Palau" havia demanat a les parts implicades les últimes aportacions al sumari abans de tancar-lo.
En l'escrit redactat pels advocats de Price Waterhouse en nom del Palau, s'acusa Millet i Montull d'haver retirat grans quantitats de diners destinats a finalitats particulars o interessos aliens a l'entitat. Es diu que aquests fons podrien procedir de l'empresa Ferrovial, mecenes del Palau, però no es reconeix la tesi del fiscal i de l'Agència Tributària que aquests diners, més de sis milions d'euros, haurien anat a parar a Convergència a canvi de l'adjudicació d'obra pública.
En quatre anys d'instrucció, l'opinió pública ha vist i ha viscut el "cas Palau" amb incredulitat i indignació pràcticament a parts iguals.
En total haurien desaparegut 18 milions d'euros, 7 dels quals haurien anat a la butxaca de Millet, 1,3 milions a Montull i hi ha 9 milions més que no se sap on són. El jutge també lamenta la falta de col·laboració d'algunes entitats bancàries com Catalunya Banc i Bankia. De fet, el jutge ho comunicarà al Banc d'Espanya pels impediments que li han posat per rastrejar els diners.
També critica que els tres òrgans col·legiats de les tres entitats implicades - que són la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música, el Palau de la Música i l'Associació Orfeó Català - no van fer els controls que tocava i van facilitar l'espoli de la institució.
Per la seva part, el Palau de la Música ha decidit, finalment, no demanar responsabilitats penals a Convergència pel "cas Millet". La Fundació Orfeó Català, propietària del Palau, només assenyala com a responsables del desfalc Fèlix Millet, Jordi Montull i la seva filla Gemma, les dones dels dos primers i deu persones més, entre les quals no hi ha cap dels polítics imputats en la causa. El jutge del "cas Palau" havia demanat a les parts implicades les últimes aportacions al sumari abans de tancar-lo.
En l'escrit redactat pels advocats de Price Waterhouse en nom del Palau, s'acusa Millet i Montull d'haver retirat grans quantitats de diners destinats a finalitats particulars o interessos aliens a l'entitat. Es diu que aquests fons podrien procedir de l'empresa Ferrovial, mecenes del Palau, però no es reconeix la tesi del fiscal i de l'Agència Tributària que aquests diners, més de sis milions d'euros, haurien anat a parar a Convergència a canvi de l'adjudicació d'obra pública.
En quatre anys d'instrucció, l'opinió pública ha vist i ha viscut el "cas Palau" amb incredulitat i indignació pràcticament a parts iguals.
