Garzón demana al Tribunal Constitucional que anul·li la decisió de rebutjar el seu recurs
L'exjutge ha demanat al Constitucional que anul·li la providència que al 2012 va rebutjar tramitar el seu recurs contra la condemna d'onze anys d'inhabilitació que li va imposar el Suprem en ser el president del tribunal de garanties Francisco Pérez de los Cobos.
RedaccióActualitzat
L'exjutge de l'Audiència Nacional Baltasar Garzón ha demanat al Tribunal Constitucional que anul·li la providència que al novembre del 2012 va rebutjar tramitar el seu recurs contra la condemna d'onze anys d'inhabilitació que li va imposar el Tribunal Suprem en ser el president del tribunal de garanties Francisco Pérez de los Cobos, un dels signants de la resolució.
Els advocats de Garzón, José Luis Fuertes Suárez i Javier Yagüe García, han presentat aquesta petició de "nul·litat absoluta d'actuacions" perquè entenen que Pérez de los Cobos, en haver estat designat magistrat d'aquest òrgan, ocultant la seva condició de militant del Partit Popular, va incórrer en incompatibilitat i la seva participació en la deliberació no és vàlida.
Segons un comunicat, la interpretació "lògica i sistemàtica elemental" de la regulació de les incompatibilitats que preveu l'article 19 de Llei Orgànica del Tribunal Constitucional (LOPJ) "porta necessàriament que hagi de ser d'aplicació als magistrats del més alt tribunal". I afegeixen en el seu recurs que no té sentit "que el més humil jutge de poble no pugui ser militant d'un partit i que sí que ho pugui ser el president del Tribunal Constitucional".
Baltasar Garzón i els seus lletrats es plantegen fins i tot demanar formalment al rei la nul·litat radical del seu nomenament, a l'empara de l'article 16 de la Llei Orgànica del Tribunal Constitucional i de l'article 6.3 del Codi Civil, i exigir les responsabilitats que siguin procedents. En el seu dia, els advocats de Garzón van argumentar que la sentència del Suprem era arbitrària i manifestament injusta. També sostenien que vulnerava la independència judicial perquè responia al criteri personal dels seus magistrats.
Procés contra el PP
Per a la defensa de Garzón, "no hi ha cap explicació ni cap excusa pel seu silenci en aquell moment" i "d'haver-se sabut, haurien procedit a la seva immediata recusació". Com no va revelar la seva militància en el PP, els advocats consideren que "la decisió és nul·la de ple dret", basant-se en l'article 228.3 de la Llei orgànica del poder judicial (LOPJ), amb independència del criteri dels altres magistrats en aquell cas.
Finalment, Garzón considera que la situació de Pérez de los Cobos és "insostenible i no esmenable" encara que després hagués demanat formalment la baixa del partit. "Res podria curar el vici d'origen de nul·litat del seu nomenament, que va trencar una norma imperativa de prohibició", afegeixen.
L'exmagistrat al·legava en el seu recurs que la sentència del Suprem posava en perill la independència judicial que garanteix la Constitució i afegia que la seva condemna a 11 anys d'inhabilitació és "gravíssimament inconstitucional en termes fins ara desconeguts al nostre Estat democràtic".
Les seves al·legacions van ser rebutjades de ple en una una providència datada el 29 d'octubre de 2012 que va ser signada pels magistrats Pablo Pérez Tremps, Francisco José Hernando i Francisco Pérez de los Cobos.
Gallardón assegura que haver militat en un partit no inhabilita
En relació a la militància política de Pérez dels Cobos, el ministre de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón, ha recordat que la presència d'ex-militants de partits polítics en òrgans constitucionals fa molt de temps que es dóna i ha assegurat que impedir-la suposaria una limitació de drets fonamentals.
En la roda de premsa posterior a la reunió del Consell de Ministres, Gallardón ha assegurat que "haver militat en un partit no inhabilita per a l'exercici d'un càrrec de responsabilitat".
Els advocats de Garzón, José Luis Fuertes Suárez i Javier Yagüe García, han presentat aquesta petició de "nul·litat absoluta d'actuacions" perquè entenen que Pérez de los Cobos, en haver estat designat magistrat d'aquest òrgan, ocultant la seva condició de militant del Partit Popular, va incórrer en incompatibilitat i la seva participació en la deliberació no és vàlida.
Segons un comunicat, la interpretació "lògica i sistemàtica elemental" de la regulació de les incompatibilitats que preveu l'article 19 de Llei Orgànica del Tribunal Constitucional (LOPJ) "porta necessàriament que hagi de ser d'aplicació als magistrats del més alt tribunal". I afegeixen en el seu recurs que no té sentit "que el més humil jutge de poble no pugui ser militant d'un partit i que sí que ho pugui ser el president del Tribunal Constitucional".
Baltasar Garzón i els seus lletrats es plantegen fins i tot demanar formalment al rei la nul·litat radical del seu nomenament, a l'empara de l'article 16 de la Llei Orgànica del Tribunal Constitucional i de l'article 6.3 del Codi Civil, i exigir les responsabilitats que siguin procedents. En el seu dia, els advocats de Garzón van argumentar que la sentència del Suprem era arbitrària i manifestament injusta. També sostenien que vulnerava la independència judicial perquè responia al criteri personal dels seus magistrats.
Procés contra el PP
Per a la defensa de Garzón, "no hi ha cap explicació ni cap excusa pel seu silenci en aquell moment" i "d'haver-se sabut, haurien procedit a la seva immediata recusació". Com no va revelar la seva militància en el PP, els advocats consideren que "la decisió és nul·la de ple dret", basant-se en l'article 228.3 de la Llei orgànica del poder judicial (LOPJ), amb independència del criteri dels altres magistrats en aquell cas.
Finalment, Garzón considera que la situació de Pérez de los Cobos és "insostenible i no esmenable" encara que després hagués demanat formalment la baixa del partit. "Res podria curar el vici d'origen de nul·litat del seu nomenament, que va trencar una norma imperativa de prohibició", afegeixen.
L'exmagistrat al·legava en el seu recurs que la sentència del Suprem posava en perill la independència judicial que garanteix la Constitució i afegia que la seva condemna a 11 anys d'inhabilitació és "gravíssimament inconstitucional en termes fins ara desconeguts al nostre Estat democràtic".
Les seves al·legacions van ser rebutjades de ple en una una providència datada el 29 d'octubre de 2012 que va ser signada pels magistrats Pablo Pérez Tremps, Francisco José Hernando i Francisco Pérez de los Cobos.
Gallardón assegura que haver militat en un partit no inhabilita
En relació a la militància política de Pérez dels Cobos, el ministre de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón, ha recordat que la presència d'ex-militants de partits polítics en òrgans constitucionals fa molt de temps que es dóna i ha assegurat que impedir-la suposaria una limitació de drets fonamentals.
En la roda de premsa posterior a la reunió del Consell de Ministres, Gallardón ha assegurat que "haver militat en un partit no inhabilita per a l'exercici d'un càrrec de responsabilitat".
