Els futurs reis de Bèlgica, Felip i Matilde, amb els seus predecessors hores abans del relleu. (Foto: EFE)
Els futurs reis de Bèlgica, Felip i Matilde, amb els seus predecessors hores abans del relleu. (Foto: EFE)
Brussel·les

El rei Albert II de Bèlgica abdica a favor del seu fill Felip amb el rerefons de la cohesió de l'estat federal

El rei Albert II de Bèlgica abdica a favor del seu fill Felip. El monarca, que plega per cansament i després d'haver fet front a diversos escàndols familiars, s'ha acomiadat amb un discurs que vol rebaixar la tensió nacional entre flamencs i valons abans de les eleccions legislatives de l'any que ve.

RedaccióActualitzat
Bèlgica relleva aquest diumenge el cap de la seva monarquia sense les grans efervescències amb què es viuria un fet com aquest al Regne Unit ni grans festes com la de la recent coronació del nou rei d'Holanda. El rei Albert II ha abdicat a favor del seu fill Felip en un acte marcat per l'austeritat i el perfil baix i enmig de crides a la cohesió de l'estat federal, que és precisament el difícil repte que es planteja al nou monarca. Albert II també va expressar el desig que Bèlgica continuï creient en Europa i va demanar als belgues que donin tot el suport als nous reis.

Albert, de 79 anys, abdica per cansament, diu, però també després d'haver fet front als diversos escàndols familiars que han afectat la casa reial belga, com ara una presumpta filla il·legítima o els tripijocs fiscals de la seva cunyada, la reina Fabiola.  

L'eix flamenc-való, el gran repte
 
Albert II es va dirigir dissabte per última vegada als belgues i va aprofitar el missatge de comiat per fer una crida a la cohesió del país. En un discurs bastant polititzat, va lloar el compromís de la majoria dels responsables polítics per superar les greus crisis que han sorgit per la divisió entre flamencs i valons.

L'any 2014 hi haurà eleccions legislatives i es tem un altre període d'inestabilitat davant de l'ascens dels independentistes a Flandes. En l'última cita electoral, la intervenció reial va ser decisiva per tancar un episodi que encara avui fa vergonya al país: els 541 dies sense govern, entre 2010 i 2011.

El nou rei tindrà, per dir-ho així, un "any de pràctiques" abans d'afrontar aquesta primera gran prova i vèncer la falta de carisma i l'estigma de no ser prou neutral en la tensió nacional entre flamencs i valons després d'unes declaracions contra el nacionalisme flamenc.
 
A Flandes, les enquestes encara no permeten parlar de ruptura, però un mal pas del rei podria canviar-ho tot. Dividir el país entre flamencs republicans i francòfons monàrquics seria un esquema massa simple, una caricatura, sobretot tenint en compte la complexitat de Bèlgica. Però aquí tothom reconeix que l'èxit o el fracàs del nou rei Felip dependrà de Flandes.
Anar al contingut