Les autoritats egípcies declaren l'estat d'emergència després de més de 200 morts en els aldarulls
La presidència d'Egipte ha decretat l'estat d'emergència en tot el país, arran dels enfrontaments entre seguidors del president deposat, Mohamed Mursi, i agents de la policia. El toc de queda nocturn ha portat certa calma als carrers de les principals ciutats egípcies després d'una jornada sagnant. El balanç oficial provisional és de 278 morts i 2.000 ferits, mentre que els Germans Musulmans parlen de més de 300 morts i 5.000 ferits. Entre les víctimes mortals hi ha dos periodistes.
RedaccióActualitzat
La presidència d'Egipte ha decretat l'estat d'emergència en tot el país i el toc de queda a les nits a 12 províncies, arran dels enfrontaments entre seguidors del president deposat, Mohamed Mursi, i agents de la policia, una mesura d'excepció que ha entrat en vigor aquest dimecres. En un comunicat llegit a la televisió estatal, l'executiu justifica la seva decisió pel "perill" sobre "la seguretat i l'ordre en tots els territoris del país". Aquesta mesura d'excepció ha tingut l'aprovació del Consell de Ministres.
Amb l'entrada de la nit, els carrers de les principals ciutats egípcies han quedat deserts, tot i que a primera hora del matí d'aquest dijous ja s'ha aixecat el toc de queda nocturn, que ha portat al país a una certa calma.
Durant un mes, Egipte viurà sota l'estat d'excepció. Una situació en què se suspenen un gran nombre de drets personals, civils i polítics, com el de vaga, el de ser assistit per un advocat en cas de ser detingut o el de fer mítings polítics. Aquesta mesura, doncs, deixa les mans lliures als aparells de seguretat per escorcollar qualsevol habitatge o detenir qualsevol persona de manera indefinida sense que calgui notificar-ho a les autoritats judicials.
L'estat d'emergència ja va estar en vigor a Egipte amb l'excusa de la lluita contra el terrorisme des del 1981 fins al maig del 2012, quan la junta militar que va governar el país des del derrocament del règim de Hosni Mubarak fins a l'ascensió de Mursi al poder va decidir no renovar-lo.
Centenars de víctimes pels aldarulls
Els aldarulls han deixat nombroses víctimes, però hi ha discrepància sobre el nombre total. Els Germans Musulmans, l'organització que dóna suport a Mursi, derrocat el 3 de juliol passat, parla de més de 300 morts i 5.000 ferits, alguns dels quals crítics. El Ministeri de Sanitat, en el seu últim balanç, afirma que hi ha almenys 278 morts i 2.000 ferits en diferents províncies del país, una tercera part al Caire. Entre els morts hi ha un reporter britànic i una periodista egípcia.
El president interí egipci, Adli Mansur, ha encarregat a les forces armades que, amb l'ajut de la policia, adoptin les "mesures necessàries" davant la situació.
Les autoritats han denunciat "actes intencionats de destrucció i atacs contra instal·lacions públiques i privades i la mort de ciutadans a mans de grups radicals". Segons l'agència de notícies Mena, tres agents de la policia han mort linxats en una comissaria de la localitat de Kerdasa, a prop del Caire.
Els disturbis s'han estès per diferents parts del país després que la policia comencés a desmantellar les acampades dels seguidors del deposat president Mohamed Mursi a les places de Rabaa al-Adawiya i d'Al-Nahda, al Caire.
Els Germans Musulmans han fet una crida a prendre el carrer. Immediatament milers de persones s'han unit a la protesta, no només al Caire, sinó també a Alexandria i Assuan. El govern ha ordenat aturar els trens cap a aquests indrets i ha anat tallant les comunicacions telefòniques.
Tot i les pressions internacionals per arribar a una sortida pacífica, el govern colpista ha optat per la força.
Amb l'entrada de la nit, els carrers de les principals ciutats egípcies han quedat deserts, tot i que a primera hora del matí d'aquest dijous ja s'ha aixecat el toc de queda nocturn, que ha portat al país a una certa calma.
Durant un mes, Egipte viurà sota l'estat d'excepció. Una situació en què se suspenen un gran nombre de drets personals, civils i polítics, com el de vaga, el de ser assistit per un advocat en cas de ser detingut o el de fer mítings polítics. Aquesta mesura, doncs, deixa les mans lliures als aparells de seguretat per escorcollar qualsevol habitatge o detenir qualsevol persona de manera indefinida sense que calgui notificar-ho a les autoritats judicials.
L'estat d'emergència ja va estar en vigor a Egipte amb l'excusa de la lluita contra el terrorisme des del 1981 fins al maig del 2012, quan la junta militar que va governar el país des del derrocament del règim de Hosni Mubarak fins a l'ascensió de Mursi al poder va decidir no renovar-lo.
Centenars de víctimes pels aldarulls
Els aldarulls han deixat nombroses víctimes, però hi ha discrepància sobre el nombre total. Els Germans Musulmans, l'organització que dóna suport a Mursi, derrocat el 3 de juliol passat, parla de més de 300 morts i 5.000 ferits, alguns dels quals crítics. El Ministeri de Sanitat, en el seu últim balanç, afirma que hi ha almenys 278 morts i 2.000 ferits en diferents províncies del país, una tercera part al Caire. Entre els morts hi ha un reporter britànic i una periodista egípcia.
El president interí egipci, Adli Mansur, ha encarregat a les forces armades que, amb l'ajut de la policia, adoptin les "mesures necessàries" davant la situació.
Les autoritats han denunciat "actes intencionats de destrucció i atacs contra instal·lacions públiques i privades i la mort de ciutadans a mans de grups radicals". Segons l'agència de notícies Mena, tres agents de la policia han mort linxats en una comissaria de la localitat de Kerdasa, a prop del Caire.
Els disturbis s'han estès per diferents parts del país després que la policia comencés a desmantellar les acampades dels seguidors del deposat president Mohamed Mursi a les places de Rabaa al-Adawiya i d'Al-Nahda, al Caire.
Els Germans Musulmans han fet una crida a prendre el carrer. Immediatament milers de persones s'han unit a la protesta, no només al Caire, sinó també a Alexandria i Assuan. El govern ha ordenat aturar els trens cap a aquests indrets i ha anat tallant les comunicacions telefòniques.
Tot i les pressions internacionals per arribar a una sortida pacífica, el govern colpista ha optat per la força.
