Horts urbans autogestionats a Barcelona
A Barcelona hi ha mig miler d'horts urbans. N'hi ha que estan gestionats per l'Ajuntament, però també hi ha molts horts col·lectius que han sorgit de manera espontània, fets en terrenys urbans en desús per grups de veïns.
Alonso Carnicer i Sara GrimalActualitzat
A Barcelona hi ha mig miler d'horts urbans. N'hi ha que estan gestionats per l'Ajuntament, i aviat s'ampliaran amb el programa pla Buits que deixarà en mans d'entitats locals solars per a un ús temporal. Però també hi ha molts horts col·lectius que han sorgit de forma espontània, fets en terrenys urbans en desús per grups de veïns. La crisi de la construcció i l'aturada de les inversions públiques ha deixat les ciutats plenes de solars buits i això ha fet créixer aquest fenomen. Per als veïns, aquests horts es converteixen en una forma d'estar més a prop de la natura, i també un lloc de trobada, de treball col·lectiu i intercanvi d'experiències.
L'Horta de Porta
Un grup de veïns del barri de Porta, a Nou Barris, a Barcelona, ha anat creant de forma espontània un conjunt d'horts en un llarg solar entre blocs de pisos, al carrer Maladeta. El terreny, on s'havien enderrocat unes cases baixes, el va adquirir una constructora per fer-hi pisos, però el temps passava. Veient l'espai abandonat i ple de brutícia, uns primers veïns van decidir fer-hi un hort. L'exemple es va estendre i al cap de sis anys s'ha format una comunitat de més de 30 hortolans.
Com expliquen alguns d'ells, com Joan Rovira i María Ángeles Ciudad, es van posar en els terrenys com a okupes i van haver de treballar força perquè el terreny era ple de runa, quitrà i brutícia, i després portar terra més bona i fems, però al cap d'uns mesos ja van recollir la primera collita.
Els horts es van multiplicar. Cadascú treballa la seva parcel·la, però el conjunt es manté endreçat i els veïns comparteixen experiències. Als dos extrems dels horts hi ha altres solars, de propietat pública, però descuidats. Per als hortolans, és la prova que el conreu representa una millora. Expliquen que a la majoria de gent els agrada veure els horts, que reben moltes visites d'escolars i que als nens els fa il·lusió plantar coses. Manuel Ferreiro, un dels primers hortolans, explica que van arribar a un acord amb els propietaris dels terrenys i que marxaran el dia que els hi ho demanin sense posar cap resistència. Els propietaris permeten que els hortolans hi siguin mentre no hi hagi un projecte per als terrenys.
L'associació de veïns del barri de Porta, que també treballa per a la creació d'uns nous horts urbans en un altre solar del barri, dins el pla Buits municipal, demana que no es construeixin més pisos privats al carrer Maladeta, i que amb el conjunt de terrenys es creï una rambla i es facin equipaments que el barri necessita.
L'Hort indignat del Poblenou
Al barri del Taulat del Poblenou, en un paisatge de fàbriques abandonades i solars buits, el procés de transformació urbà està gairebé aturat. Aquí, un grup de veïns ha creat l'Hort Indignat del Poblenou. És una de les iniciatives de l'Assemblea Social del Poblenou, sorgida del moviment del 15-M. Fa dos anys van ocupar el solar d'una antiga fàbrica de sabons enderrocada, ara propietat d'una entitat bancària. Als bancals de l'Hort Indignat una vintena de persones treballa de forma col·lectiva, s'hi fan activitats culturals i es planteja un canvi en el model de gestió urbana. Com explica un dels membres del col·lectiu, Ferran Amores: "Estem reivindicant uns espais que ara mateix el sistema està abandonant. I ho fem amb una vocació col·lectiva, una vocació assembleària, una vocació de transformació de la societat, en el fons."
L'experiència ha estat un èxit i s'ha estès a un extens solar veí on 40 persones treballen la terra, i s'han fet dos horts més al Poblenou. Per als usuaris, és una forma d'estar més a prop de la natura i fer vida en comú.
Amb l'aturada de la construcció per la crisi, a Barcelona aquestes iniciatives s'han multiplicat en gairebé tots els districtes. A Vallcarca, a Gràcia, una complexa operació urbanística està aturada i els enderrocs han deixat la zona plena de solars buits. Damunt les ruïnes d'una torre, l'Assemblea Popular de Vallcarca va crear ara fa un any un hort comunitari i els veïns han posat en marxa diverses iniciatives alternatives per a l'ús social dels terrenys.
L'Horta de Porta
Un grup de veïns del barri de Porta, a Nou Barris, a Barcelona, ha anat creant de forma espontània un conjunt d'horts en un llarg solar entre blocs de pisos, al carrer Maladeta. El terreny, on s'havien enderrocat unes cases baixes, el va adquirir una constructora per fer-hi pisos, però el temps passava. Veient l'espai abandonat i ple de brutícia, uns primers veïns van decidir fer-hi un hort. L'exemple es va estendre i al cap de sis anys s'ha format una comunitat de més de 30 hortolans.
Com expliquen alguns d'ells, com Joan Rovira i María Ángeles Ciudad, es van posar en els terrenys com a okupes i van haver de treballar força perquè el terreny era ple de runa, quitrà i brutícia, i després portar terra més bona i fems, però al cap d'uns mesos ja van recollir la primera collita.
Els horts es van multiplicar. Cadascú treballa la seva parcel·la, però el conjunt es manté endreçat i els veïns comparteixen experiències. Als dos extrems dels horts hi ha altres solars, de propietat pública, però descuidats. Per als hortolans, és la prova que el conreu representa una millora. Expliquen que a la majoria de gent els agrada veure els horts, que reben moltes visites d'escolars i que als nens els fa il·lusió plantar coses. Manuel Ferreiro, un dels primers hortolans, explica que van arribar a un acord amb els propietaris dels terrenys i que marxaran el dia que els hi ho demanin sense posar cap resistència. Els propietaris permeten que els hortolans hi siguin mentre no hi hagi un projecte per als terrenys.
L'associació de veïns del barri de Porta, que també treballa per a la creació d'uns nous horts urbans en un altre solar del barri, dins el pla Buits municipal, demana que no es construeixin més pisos privats al carrer Maladeta, i que amb el conjunt de terrenys es creï una rambla i es facin equipaments que el barri necessita.
L'Hort indignat del Poblenou
Al barri del Taulat del Poblenou, en un paisatge de fàbriques abandonades i solars buits, el procés de transformació urbà està gairebé aturat. Aquí, un grup de veïns ha creat l'Hort Indignat del Poblenou. És una de les iniciatives de l'Assemblea Social del Poblenou, sorgida del moviment del 15-M. Fa dos anys van ocupar el solar d'una antiga fàbrica de sabons enderrocada, ara propietat d'una entitat bancària. Als bancals de l'Hort Indignat una vintena de persones treballa de forma col·lectiva, s'hi fan activitats culturals i es planteja un canvi en el model de gestió urbana. Com explica un dels membres del col·lectiu, Ferran Amores: "Estem reivindicant uns espais que ara mateix el sistema està abandonant. I ho fem amb una vocació col·lectiva, una vocació assembleària, una vocació de transformació de la societat, en el fons."
L'experiència ha estat un èxit i s'ha estès a un extens solar veí on 40 persones treballen la terra, i s'han fet dos horts més al Poblenou. Per als usuaris, és una forma d'estar més a prop de la natura i fer vida en comú.
Amb l'aturada de la construcció per la crisi, a Barcelona aquestes iniciatives s'han multiplicat en gairebé tots els districtes. A Vallcarca, a Gràcia, una complexa operació urbanística està aturada i els enderrocs han deixat la zona plena de solars buits. Damunt les ruïnes d'una torre, l'Assemblea Popular de Vallcarca va crear ara fa un any un hort comunitari i els veïns han posat en marxa diverses iniciatives alternatives per a l'ús social dels terrenys.
