La Via Escocesa
"Què passa si aquella altra veu que coneixem tan bé ens respon: 'Diem que NO, i som l'Estat'. Doncs bé, nosaltres diem que SÍ i som el poble". Aquella altra veu era Margaret Thatcher. I aquesta és la resposta que li va donar Kenyon Wright, el líder d'una plataforma multipartit que lluitava per restablir el Parlament d'Escòcia. La cambra havia deixat d'existir el 1707, quan es van unir al Regne d'Anglaterra. I, finalment, aquesta és la filosofia que va guanyar. El 1997, el govern laborista de Tony Blair va acceptar un referèndum per preguntar als escocesos si volien recuperar el Parlament propi. El poble va dir que sí. I el juliol del 1999 s'estrenava la nova cambra.
Ara, els escocesos tenen al davant una altra data, un altre referèndum i una altra pregunta. El 18 de setembre del 2014 hauran de respondre a aquesta qüestió: "Escòcia hauria de ser un país independent?". La consulta és legal i s'ha tancat després d'una intensa negociació entre els governs de Londres i Edimburg. Totes dues parts han fet concessions, perquè tenen clara una cosa: Escòcia és una nació. I de la mateixa manera que va decidir unir-se al Regne Unit fa més de tres-cents anys de manera voluntària, ara n'ha de poder sortir si és això el que volen els seus ciutadans. Amb aquest principi, tots dos executius s'han compromès a facilitar el procés i a acceptar-ne el resultat.
A Escòcia, per tant, la legalitat del referèndum és una qüestió totalment superada que ja ha donat pas als arguments i a la campanya. Aquests dies als carrers d'Edimburg hem notat com una majoria dels ciutadans encara no té clara l'aventura independentista. Hi ha por de desprendre's de la "marca Regne Unit", una marca econòmica que consideren que funciona. Hi ha por de fer-se petits, de quedar-se sense veu al món. Hi ha por, fins i tot, de perdre dos dels elements que més identitat donen als britànics: la reina i la BBC.
En aquest sentit, els sondejos apunten que un 60 per cent dels escocesos votaria en contra de la independència. Tan sols un 40 per cent hi votaria a favor. Però quan encara falta un any per al referèndum, els experts adverteixen de tres coses. Primer, hi ha un 28 per cent d'indecisos. Segon, el primer ministre escocès, Alex Salmond, és molt hàbil. I, tercer, Escòcia és especialista a donar sorpreses. Sembla que tot dependrà de la capacitat dels uns i dels altres per oferir respostes concretes a les moltes preguntes que encara queden obertes: què passarà amb la moneda? Podran continuar amb la lliura o hauran d'adoptar l'euro? I què passarà amb la Unió Europea? Podran negociar des de dins o ho hauran de fer des de fora?
El 18 de setembre del 2014, els escocesos afrontaran un dia històric. "Once in a lifetime", com diuen ells mateixos. Durant aquest any que falta, els del "sí a la independència" hauran de donar tranquil·litat i arguments. Els del "no" hauran de posar sobre la taula amb quines noves transferències de poders premiaran els escocesos si aposten per quedar-se al Regne Unit. Per tant, totes dues parts hauran de donar respostes clares, perquè, de moment, sembla que els escocesos decidiran més amb el cap que no pas amb el cor.
Més informació a:
