Nova apagada nuclear al Japó després de la crisi de Fukushima
L'únic reactor que es troba en funcionament a tot el país ha quedat desactivat per ser revisat. El passat 3 de desembre es va fer la mateixa operació amb el reactor número tres. Aquests són els dos únics aparells, dels 50 que hi havia a tot el Japó, que han continuat en actiu després de la crisi de Fukushima el 2011.
RedaccióActualitzat
Per segona vegada des de la crisi de Fukushima, el Japó ha tornat a apagar la seva central per desactivar i revisar l'únic reactor que es troba en funcionament a tot el país. És el reactor número 4 de la planta d'Oi, a la prefectura de Fukui, a l'oest del país. El passat 3 de setembre es va fer aquesta mateixa operació amb el reactor número 3 de la central.
Es tracta dels dos únics motors, dels 50 que hi havia a tot el Japó, que han continuat en actiu després de la crisi de Fukushima el 2011. La seva revisió podria allargar-se durant dos o tres mesos.
Aquesta nova situació d'apagada nuclear es produeix en un moment en què el govern japonès es planteja, després de l'aprovació al juliol passat d'una nova regulació de seguretat, la reactivació d'alguns dels reactors que van quedar fora de funcionament. En total, són una dotzena els que esperen rebre l'autorització sota la nova normativa de les autoritats nipones.
L'aturada transitòria coincideix amb la polèmica sobre l'accidentada central de Fukushima, que va quedar greument danyada per un tsunami al març del 2011 i que encara té molts problemes per controlar les fuites d'aigua radioactiva.
El nou govern conservador torna a apostar per les nuclears
Després de la crisi de Fukushima i a causa dels temors entorn de la seguretat de les centrals nuclears, el Japó va decidir al maig de l'any passat deixar el subministrament d'aquest tipus d'energia a zero per primera vegada en 42 anys. No obstant això, dos mesos després, l'1 de juliol, el govern va autoritzar que la planta d'Oi reprengués les operacions per evitar apagades greus a la regió de Kansai, la segona més poblada del país.
Cap altre reactor s'ha posat en marxa des de llavors, tot i que l'actual govern conservador, que va arribar al poder al desembre passat, defensa tornar a apostar per l'energia nuclear.
Aquest cas divideix els japonesos. D'una banda, hi una part de ciutadans que encara viuen traumatitzats per l'accident. De l'altra, hi ha els que estan preocupats per l'augment dels costos energètics del país.
Abans de la crisi de Fukushima, el pitjor accident des del de Txernòbil el 1986, els 50 reactors del país generaven un 30% de l'energia total del Japó. Per poder garantir la demanda energètica a les grans ciutats com Tòquio, on l'àrea metropolitana compta amb més de 30 milions d'habitants, les elèctriques han potenciat l'ús de les plantes tèrmiques, cosa que ha augmentat la despesa en la importació de cru i gas liquat.
El primer ministre, Shinzo Abe, ha deixat clar que l'aposta per l'energia nuclear ha de continuar per reactivar l'adormida economia nipona, molt danyada, després de la crisi de 2011. No obstant això, l'oposició que mostren les enquestes a aquest tipus d'energia, ha fet que el govern sigui criticat per la seva actitud evasiva i poc clara a l'hora d'explicar quants reactors tornaran a funcionar i quin paper tindran en la decisió les comunitats pròximes a les plantes que es reactivin.
Aquest dissabte unes 8.000 persones es van manifestar a Tòquio contra l'energia nuclear i la reactivació de les centrals, una protesta que va ser encapçalada pel premi Nobel de Literatura, Kenzaburo Oe. El novel·lista nipó ha assegurat que "cal seguir parlant del que passa a Fukushima tot i que tothom parli de Tòquio 2020" i ha defensat que s'aposti per "un entorn en què els nostres fills puguin viure sense por".
La complicada neteja de la central de Fukushima, que s'espera que duri dècades, segueix sent un gran repte per a l'operadora de la central, Tòquio Electric Power (TEPCO), que va reconèixer aquest estiu que s'estan abocant centenars de tones d'aigua radioactiva al mar des del subsòl de la planta. Es tracta de l'aigua dels aqüífers naturals que flueixen pels soterranis dels edificis dels reactors i que es barregen amb l'aigua contaminada amb què es refreden els reactors.
Es tracta dels dos únics motors, dels 50 que hi havia a tot el Japó, que han continuat en actiu després de la crisi de Fukushima el 2011. La seva revisió podria allargar-se durant dos o tres mesos.
Aquesta nova situació d'apagada nuclear es produeix en un moment en què el govern japonès es planteja, després de l'aprovació al juliol passat d'una nova regulació de seguretat, la reactivació d'alguns dels reactors que van quedar fora de funcionament. En total, són una dotzena els que esperen rebre l'autorització sota la nova normativa de les autoritats nipones.
L'aturada transitòria coincideix amb la polèmica sobre l'accidentada central de Fukushima, que va quedar greument danyada per un tsunami al març del 2011 i que encara té molts problemes per controlar les fuites d'aigua radioactiva.
El nou govern conservador torna a apostar per les nuclears
Després de la crisi de Fukushima i a causa dels temors entorn de la seguretat de les centrals nuclears, el Japó va decidir al maig de l'any passat deixar el subministrament d'aquest tipus d'energia a zero per primera vegada en 42 anys. No obstant això, dos mesos després, l'1 de juliol, el govern va autoritzar que la planta d'Oi reprengués les operacions per evitar apagades greus a la regió de Kansai, la segona més poblada del país.
Cap altre reactor s'ha posat en marxa des de llavors, tot i que l'actual govern conservador, que va arribar al poder al desembre passat, defensa tornar a apostar per l'energia nuclear.
Aquest cas divideix els japonesos. D'una banda, hi una part de ciutadans que encara viuen traumatitzats per l'accident. De l'altra, hi ha els que estan preocupats per l'augment dels costos energètics del país.
Abans de la crisi de Fukushima, el pitjor accident des del de Txernòbil el 1986, els 50 reactors del país generaven un 30% de l'energia total del Japó. Per poder garantir la demanda energètica a les grans ciutats com Tòquio, on l'àrea metropolitana compta amb més de 30 milions d'habitants, les elèctriques han potenciat l'ús de les plantes tèrmiques, cosa que ha augmentat la despesa en la importació de cru i gas liquat.
El primer ministre, Shinzo Abe, ha deixat clar que l'aposta per l'energia nuclear ha de continuar per reactivar l'adormida economia nipona, molt danyada, després de la crisi de 2011. No obstant això, l'oposició que mostren les enquestes a aquest tipus d'energia, ha fet que el govern sigui criticat per la seva actitud evasiva i poc clara a l'hora d'explicar quants reactors tornaran a funcionar i quin paper tindran en la decisió les comunitats pròximes a les plantes que es reactivin.
Aquest dissabte unes 8.000 persones es van manifestar a Tòquio contra l'energia nuclear i la reactivació de les centrals, una protesta que va ser encapçalada pel premi Nobel de Literatura, Kenzaburo Oe. El novel·lista nipó ha assegurat que "cal seguir parlant del que passa a Fukushima tot i que tothom parli de Tòquio 2020" i ha defensat que s'aposti per "un entorn en què els nostres fills puguin viure sense por".
La complicada neteja de la central de Fukushima, que s'espera que duri dècades, segueix sent un gran repte per a l'operadora de la central, Tòquio Electric Power (TEPCO), que va reconèixer aquest estiu que s'estan abocant centenars de tones d'aigua radioactiva al mar des del subsòl de la planta. Es tracta de l'aigua dels aqüífers naturals que flueixen pels soterranis dels edificis dels reactors i que es barregen amb l'aigua contaminada amb què es refreden els reactors.
