Mas: "Crec que la UE faria bé d'estudiar el que està passant a Catalunya"
Artur Mas diu que un moviment popular i transversal que desperti tanta il·lusió com el de Catalunya pot interessar Europa per prendre exemple. Respon a Rajoy que "el gest més gran de grandesa, en democràcia, és escoltar bé la gent i deixar-la votar". Cap dels tres comissaris amb qui s'ha reunit Mas a Brussel·les ha preguntat sobre la independència de Catalunya, segons ha explicat el mateix president.
Victòria MiróActualitzat
El president de la Generalitat, Artur Mas, ha llançat una crida a la Unió Europea a estar atent al que està passant a Catalunya i a prendre'n nota. En declaracions des de Brussel·les, Mas ha dit que expressava una opinió personal, però que ell creu que "la UE faria bé d'estudiar el que està passant a Catalunya. Perquè a la UE no hi ha gaires moviments populars, que tinguin la transversalitat i la il·lusió que desperta el procés". Mas ha tornat a destacar el caràcter pacífic i "de bon rotllo" del moviment ciutadà, i ha assenyalat que la UE en podria prendre exemple en un moment en què el projecte europeu sembla que perd suports entre els ciutadans.
Preguntat sobre les declaracions de Rajoy demanant "gestos de grandesa" a Mas, el president ha respost que "el gest més gran de grandesa en democràcia és escoltar bé la gent i deixar-la votar" i que, en contra del que es pensa a Madrid, ell no està promovent res, sinó que amb la petició d'una consulta està canalitzant la voluntat de la gent. Mas ha dit que la situació ha anat massa enllà i que l'única sortida és votar. "No li estem demanant que declari la independència, li demanem que ens deixi votar el nostre futur polític", ha remarcat Mas, que sobre l'endemà de la consulta ha dit: "Un cop la societat catalana hagi decidit, ja negociarem amb tothom".
Mas ha reiterat que mantenen obert el diàleg amb el govern espanyol, i ha considerat que això és "bo", però ha afegit que més enllà de parlar del que es tracta és que la conversa "doni fruits" i fins ara han comprovat que al final la resposta sempre és "no". El president ha advertit Rajoy que el que passa a Catalunya "ja no és una qüestió de diners" i ha recordat que la petició de referèndum arriba després que els van tancar la porta amb el pacte fiscal i que Duran recentment ja va advertir Madrid que la "llei Wert" era una prova de foc i va instar Madrid que no es fiqués en matèria d'educació i política lingüística.
La voluntat d'entesa, per a Mas, es pot constatar perquè han proposat cinc vies per fer la consulta, i una consisteix simplement que el govern espanyol no hi posi obstacles i tingui una actitud de "no intromissió", però ha conclòs que "per abraçar-se fan falta dos". I en un altre missatge a Madrid, ha afirmat que el govern no pensa fer un pacte per intentar tapar un problema que més endavant sortirà igualment. "Aquella època en què un dirigent català anava a Madrid i tornava amb un pacte tot esperant que es respectaria ja no tornarà", ha assegurat després de reconèixer que en un passat no gaire llunyà "jo mateix ho vaig fer". Sobre el punt d'inflexió entre aquell moment i l'actual, Mas ha tornat a exposar que la sentència del TC sobre l'Estatut va ser "un autèntic cop de destral" que va acabar amb una manera de relacionar-se amb l'estat espanyol, ja que "allà la gent va obrir els ulls i es va adonar que dins del marc constitucional espanyol les aspiracions catalanes no tenien cabuda".
Sobre el posicionament d'Europa respecte el procés, Mas està convençut que la solució de la UE davant una eventual Catalunya independent no serà expulsar set milions i mig d'europeus. El president ha dit que "no hi ha precedents" sobre una situació així, i ha considerat lògic que la Comissió Europea no es pronunciï fins que no hi hagi un gest clar. Amb tot, ha manifestat que Catalunya ha estat sempre contribuent neta a la UE i que no tindria cap sentit que una regió que ja forma part de la UE, que compleix tots els requisits i que vol ser-hi en fos expulsada.
Cap pregunta sobre la independència
El president de la Generalitat, Artur Mas, ha dit que no està sorprès perquè cap dels tres comissaris amb qui s'ha reunit aquest dilluns li hagi preguntat per la independència de Catalunya. En roda de premsa, Mas ha remarcat que la intenció del seu viatge era tractat temes concrets com "l'atur juvenil, la pobresa, l'austeritat, les retallades, la reducció dels pressupostos. Tots de màxim interès". "De tot el procés polític a Catalunya no han preguntat res i, si a mi no em pregunten, no en parlo". "La informació que volen tenir ja la tenen".
Artur Mas desconeix "si hi ha temor" sobre el procés obert a Catalunya. "El moviment és d'arrel democràtica i pacífica, i no ha d'espantar a ningú". Hauria de ser "un exemple" per la resta d'Europa. "Hauria d'estimular l'atenció de tots els poders públics i també a les institucions europees", ha indicat Mas, remarcant que en un moment en què "la ciutadania s'allunya de les institucions", els catalans han engegat un procés polític molt intens.
El president del govern ha remarcat que la visita a Brussel·les s'ha d'emmarcar "en la línia de la normalitat", que les trobades d'aquest tipus són freqüents i s'hi tractaran qüestions que afecten el dia a dia de Catalunya.
1-Reunió amb el comissari europeu de Treball i Inclusió: Amb Laszlo Andor han parlat del programa de garantia juvenil per a joves aturats de menys de 30 anys, que vol assegurar una pràctica o un lloc de feina als que s'hi acullin. La CE vol concentrar el programa en els anys 2014-2015 i Espanya, com un dels pitjors països de la UE en taxa d'atur juvenil de la UE, és un dels que més recursos rebran d'aquest programa.
El govern li ha transmès a Andor que a Catalunya el 25% dels recursos en polítiques actives estan destinats als joves, i també que han creat l'Inserjoves per ajudar joves en atur a incorporar-se a mercat laboral. També li han explicat que, tot i les normes d'austeritat que han obligat a reduir el pressupost de la Generalitat en un 20% en 3 anys, els recursos destinats a lluita contra pobresa no s'han reduït ni un euro. Mas ha explicat que al comissari l'ha impressionat el "Pacte per la infància", acordat entre 70 entitats, els grups parlamentaris, i el govern per garantir drets dels infants.
2- Reunió amb Olli Rehn: El govern ha exposat al comissari europeu d'Afers Econòmics l'obertura de l'economia catalana a l'exterior i a Europa i els esforços ingents de Catalunya per reduir la despesa.
El conseller Mas-Colell s'ha incorporat a la reunió en què el govern vol explicar que Catalunya és el territori més ben posicionat per sortir de la crisi del sud d'Europa perquè és el més ben connectat amb l'exterior, tant pel que fa a la captació d'inversió com a les exportacions.
Mas ha dit que Catalunya representa un 16% de la població de l'estat espanyol, però genera una cinquena part de la riquesa, rep una quarta part dels turistes, fa una quarta part de les exportacions i representa gairebé un terç de les exportacions amb valor tecnològic (I+D). I això, ha subratllat, en un període d'incertesa sobre el seu futur, cosa que ha considerat que desmenteix que la independència espanti i faci fugir la inversió.
3-Reunió amb el comissari de Relacions Internacionals: s'ha parlat de les eleccions europees: com fomentar la participació, com apropar la UE a la ciutadania i fer-la interessant; i, d'altra banda, es presentarà el nou portal de la transparència de la Generalitat.
Mas ha descartat un nou viatge a Brussel·les abans de les pròximes eleccions europees, previstes per al maig del 2014.
Preguntat sobre les declaracions de Rajoy demanant "gestos de grandesa" a Mas, el president ha respost que "el gest més gran de grandesa en democràcia és escoltar bé la gent i deixar-la votar" i que, en contra del que es pensa a Madrid, ell no està promovent res, sinó que amb la petició d'una consulta està canalitzant la voluntat de la gent. Mas ha dit que la situació ha anat massa enllà i que l'única sortida és votar. "No li estem demanant que declari la independència, li demanem que ens deixi votar el nostre futur polític", ha remarcat Mas, que sobre l'endemà de la consulta ha dit: "Un cop la societat catalana hagi decidit, ja negociarem amb tothom".
Mas ha reiterat que mantenen obert el diàleg amb el govern espanyol, i ha considerat que això és "bo", però ha afegit que més enllà de parlar del que es tracta és que la conversa "doni fruits" i fins ara han comprovat que al final la resposta sempre és "no". El president ha advertit Rajoy que el que passa a Catalunya "ja no és una qüestió de diners" i ha recordat que la petició de referèndum arriba després que els van tancar la porta amb el pacte fiscal i que Duran recentment ja va advertir Madrid que la "llei Wert" era una prova de foc i va instar Madrid que no es fiqués en matèria d'educació i política lingüística.
La voluntat d'entesa, per a Mas, es pot constatar perquè han proposat cinc vies per fer la consulta, i una consisteix simplement que el govern espanyol no hi posi obstacles i tingui una actitud de "no intromissió", però ha conclòs que "per abraçar-se fan falta dos". I en un altre missatge a Madrid, ha afirmat que el govern no pensa fer un pacte per intentar tapar un problema que més endavant sortirà igualment. "Aquella època en què un dirigent català anava a Madrid i tornava amb un pacte tot esperant que es respectaria ja no tornarà", ha assegurat després de reconèixer que en un passat no gaire llunyà "jo mateix ho vaig fer". Sobre el punt d'inflexió entre aquell moment i l'actual, Mas ha tornat a exposar que la sentència del TC sobre l'Estatut va ser "un autèntic cop de destral" que va acabar amb una manera de relacionar-se amb l'estat espanyol, ja que "allà la gent va obrir els ulls i es va adonar que dins del marc constitucional espanyol les aspiracions catalanes no tenien cabuda".
Sobre el posicionament d'Europa respecte el procés, Mas està convençut que la solució de la UE davant una eventual Catalunya independent no serà expulsar set milions i mig d'europeus. El president ha dit que "no hi ha precedents" sobre una situació així, i ha considerat lògic que la Comissió Europea no es pronunciï fins que no hi hagi un gest clar. Amb tot, ha manifestat que Catalunya ha estat sempre contribuent neta a la UE i que no tindria cap sentit que una regió que ja forma part de la UE, que compleix tots els requisits i que vol ser-hi en fos expulsada.
Cap pregunta sobre la independència
El president de la Generalitat, Artur Mas, ha dit que no està sorprès perquè cap dels tres comissaris amb qui s'ha reunit aquest dilluns li hagi preguntat per la independència de Catalunya. En roda de premsa, Mas ha remarcat que la intenció del seu viatge era tractat temes concrets com "l'atur juvenil, la pobresa, l'austeritat, les retallades, la reducció dels pressupostos. Tots de màxim interès". "De tot el procés polític a Catalunya no han preguntat res i, si a mi no em pregunten, no en parlo". "La informació que volen tenir ja la tenen".
Artur Mas desconeix "si hi ha temor" sobre el procés obert a Catalunya. "El moviment és d'arrel democràtica i pacífica, i no ha d'espantar a ningú". Hauria de ser "un exemple" per la resta d'Europa. "Hauria d'estimular l'atenció de tots els poders públics i també a les institucions europees", ha indicat Mas, remarcant que en un moment en què "la ciutadania s'allunya de les institucions", els catalans han engegat un procés polític molt intens.
El president del govern ha remarcat que la visita a Brussel·les s'ha d'emmarcar "en la línia de la normalitat", que les trobades d'aquest tipus són freqüents i s'hi tractaran qüestions que afecten el dia a dia de Catalunya.
1-Reunió amb el comissari europeu de Treball i Inclusió: Amb Laszlo Andor han parlat del programa de garantia juvenil per a joves aturats de menys de 30 anys, que vol assegurar una pràctica o un lloc de feina als que s'hi acullin. La CE vol concentrar el programa en els anys 2014-2015 i Espanya, com un dels pitjors països de la UE en taxa d'atur juvenil de la UE, és un dels que més recursos rebran d'aquest programa.
El govern li ha transmès a Andor que a Catalunya el 25% dels recursos en polítiques actives estan destinats als joves, i també que han creat l'Inserjoves per ajudar joves en atur a incorporar-se a mercat laboral. També li han explicat que, tot i les normes d'austeritat que han obligat a reduir el pressupost de la Generalitat en un 20% en 3 anys, els recursos destinats a lluita contra pobresa no s'han reduït ni un euro. Mas ha explicat que al comissari l'ha impressionat el "Pacte per la infància", acordat entre 70 entitats, els grups parlamentaris, i el govern per garantir drets dels infants.
2- Reunió amb Olli Rehn: El govern ha exposat al comissari europeu d'Afers Econòmics l'obertura de l'economia catalana a l'exterior i a Europa i els esforços ingents de Catalunya per reduir la despesa.
El conseller Mas-Colell s'ha incorporat a la reunió en què el govern vol explicar que Catalunya és el territori més ben posicionat per sortir de la crisi del sud d'Europa perquè és el més ben connectat amb l'exterior, tant pel que fa a la captació d'inversió com a les exportacions.
Mas ha dit que Catalunya representa un 16% de la població de l'estat espanyol, però genera una cinquena part de la riquesa, rep una quarta part dels turistes, fa una quarta part de les exportacions i representa gairebé un terç de les exportacions amb valor tecnològic (I+D). I això, ha subratllat, en un període d'incertesa sobre el seu futur, cosa que ha considerat que desmenteix que la independència espanti i faci fugir la inversió.
3-Reunió amb el comissari de Relacions Internacionals: s'ha parlat de les eleccions europees: com fomentar la participació, com apropar la UE a la ciutadania i fer-la interessant; i, d'altra banda, es presentarà el nou portal de la transparència de la Generalitat.
Mas ha descartat un nou viatge a Brussel·les abans de les pròximes eleccions europees, previstes per al maig del 2014.
