Un subsòl molt fracturat geològicament
Al llarg dels anys, al Golf de València hi ha hagut intensitat sísmica, fins i tot superior a la d'ara. Un estudi fet els anys 70 al Mediterrani va comprovar que entre Catalunya i el País Valencià hi ha falles actives, entre les quals s'hi compten les falles d'Amposta, justament on s'han produït els moviments sísmics dels darrers dies.
RedaccióActualitzat
La crisi sísmica d'aquests dies a les Terres de l'Ebre i el Baix Maestrat es produeix en una zona on hi ha diverses falles. El director de la Unitat de Registre Sísmic de la Universitat d'Alacant, José Juan Giner, ha indicat que el Golf de València és una zona que està "molt fracturada" geològicament i que, al llarg dels anys, hi ha hagut una intensitat sísmica "fins i tot superior a la d'ara".
Giner també ha recordat que hi ha registre d'un terratrèmol d'intensitat 5 en l'escala EMS a la costa de Castelló l'any 1879. Els sismes de més magnitud que hi ha hagut aquesta setmana són de 4,2 en l'escala de Richter, que "es correspon amb una intensitat de 4 a l'escala EMS". Més recentment, el 1981, a la mateixa zona va haver-hi un terratrèmol de 3,3 a l'escala de Richter.
Un estudi fet els anys 70 al Mediterrani va comprovar que entre Catalunya i el País Valencià hi ha falles actives, entre les quals hi ha les falles d'Amposta, que són tres falles alineades a la costa que es divideixen en occidental, central i oriental. És justament a la falla central on s'han produït els moviments sísmics dels darrers dies.
El paper de la injecció de gas
On els experts no es posen d'acord és sobre la influència de les injeccions de gas en els moviments sísmics. Malgrat que la "relació directa" entre els fets que pràcticament tothom admet, hi ha qui posa en dubte la capacitat de provocar sismes d'aquesta magnitud.
El professor del departament de Geologia i Geoquímica de la Universitat Autònoma de Madrid Jorge Giner rebutja que es pugui produir un sisme a gran escala "únicament per l'emmagatzematge de gas en si". Tanmateix, obre la porta al fet que "si s'han posat molts milers de metres cúbics", el terratrèmol pugui ser més elevat, tot i que situa "el màxim esperable" en els graus 3 o 4 en l'escala de Richter.
Per la seva banda, José Martínez Díaz, del departament de Geodinàmica de la Facultat de Ciències Geològiques de la Universitat Complutense de Madrid apunta que, quan hi ha injeccions de gas a pressió, sempre es produeixen sismes de petita magnitud. Martínez Díaz, però, apunta que segons la inestabilitat de les falles de la zona poden produir-se moviments superiors: "a vegades omples el got i la injecció és la gota que el fa vessar".
Giner també ha recordat que hi ha registre d'un terratrèmol d'intensitat 5 en l'escala EMS a la costa de Castelló l'any 1879. Els sismes de més magnitud que hi ha hagut aquesta setmana són de 4,2 en l'escala de Richter, que "es correspon amb una intensitat de 4 a l'escala EMS". Més recentment, el 1981, a la mateixa zona va haver-hi un terratrèmol de 3,3 a l'escala de Richter.
Un estudi fet els anys 70 al Mediterrani va comprovar que entre Catalunya i el País Valencià hi ha falles actives, entre les quals hi ha les falles d'Amposta, que són tres falles alineades a la costa que es divideixen en occidental, central i oriental. És justament a la falla central on s'han produït els moviments sísmics dels darrers dies.
El paper de la injecció de gas
On els experts no es posen d'acord és sobre la influència de les injeccions de gas en els moviments sísmics. Malgrat que la "relació directa" entre els fets que pràcticament tothom admet, hi ha qui posa en dubte la capacitat de provocar sismes d'aquesta magnitud.
El professor del departament de Geologia i Geoquímica de la Universitat Autònoma de Madrid Jorge Giner rebutja que es pugui produir un sisme a gran escala "únicament per l'emmagatzematge de gas en si". Tanmateix, obre la porta al fet que "si s'han posat molts milers de metres cúbics", el terratrèmol pugui ser més elevat, tot i que situa "el màxim esperable" en els graus 3 o 4 en l'escala de Richter.
Per la seva banda, José Martínez Díaz, del departament de Geodinàmica de la Facultat de Ciències Geològiques de la Universitat Complutense de Madrid apunta que, quan hi ha injeccions de gas a pressió, sempre es produeixen sismes de petita magnitud. Martínez Díaz, però, apunta que segons la inestabilitat de les falles de la zona poden produir-se moviments superiors: "a vegades omples el got i la injecció és la gota que el fa vessar".
