Wim Wenders exposa a Lleida fotografies de la Zona Zero, Fukushima i paisatges desèrtics
És la primera vegada que l'obra fotogràfica del cineasta es pot veure a Espanya. La Fundació Sorigué de Lleida acull la mostra, que es pot visitar fins al 30 de març. Hi apareixen fotografies de la Zona Zero, Fukushima i paisatges desèrtics.
RedaccióActualitzat
La Zona Zero de Nova York després dels atemptats de l'11-S, el desastre nuclear de Fukushima i els paisatges desèrtics com els de l'Outback australià configuren l'univers fotogràfic de Wim Wenders, que es pot veure a Lleida. És la primera vegada que l'obra fotogràfica del cineasta es pot veure a Espanya. La Fundació Sorigué acull la mostra, que es pot visitar fins al 30 de març.
El mateix Wenders ha presentat l'exposició a Lleida, des d'on ha afirmat que és un fotògraf "de la vella escola" i que prescindeix totalment dels retocs digitals en les imatges, preses amb càmera analògica.
"En les meves fotos es veu el que vaig veure jo, amb la finalitat que les persones que les vegin quedin tan impressionades com jo. La meva funció com fotògraf és aquesta, ser un intèrpret de les veus i llocs del planeta", ha explicat. De fet, el director alemany elimina les fotografies en què "la bellesa supera la realitat".
La mostra, formada per 16 obres, s'han captat en els últims 20 anys. Wenders no fa servir càmeres digitals perquè considera que vulneraria l'objectiu amb què retrata. "Per mi és un sacrilegi anar veient a la pantalla com queden les fotos que he pres. No vull anar veient el resultat final perquè no busco un producte. En el cas de Fukushima, per exemple, no vaig veure el resultat fins un mes després", ha explicat.
En el cas de Nova York, Wenders va poder accedir a la Zona Zero gràcies al fet que el fotògraf oficial de la catàstrofe era amic seu. Tot i que aquell va ser un dia terrible, Wenders va descobrir que "fins i tot a l'infern existia la bellesa" i que les fotografies que va fer "poden ajudar a fer que allò terrible no es torni a repetir mai més".
El mateix Wenders ha presentat l'exposició a Lleida, des d'on ha afirmat que és un fotògraf "de la vella escola" i que prescindeix totalment dels retocs digitals en les imatges, preses amb càmera analògica.
"En les meves fotos es veu el que vaig veure jo, amb la finalitat que les persones que les vegin quedin tan impressionades com jo. La meva funció com fotògraf és aquesta, ser un intèrpret de les veus i llocs del planeta", ha explicat. De fet, el director alemany elimina les fotografies en què "la bellesa supera la realitat".
La mostra, formada per 16 obres, s'han captat en els últims 20 anys. Wenders no fa servir càmeres digitals perquè considera que vulneraria l'objectiu amb què retrata. "Per mi és un sacrilegi anar veient a la pantalla com queden les fotos que he pres. No vull anar veient el resultat final perquè no busco un producte. En el cas de Fukushima, per exemple, no vaig veure el resultat fins un mes després", ha explicat.
En el cas de Nova York, Wenders va poder accedir a la Zona Zero gràcies al fet que el fotògraf oficial de la catàstrofe era amic seu. Tot i que aquell va ser un dia terrible, Wenders va descobrir que "fins i tot a l'infern existia la bellesa" i que les fotografies que va fer "poden ajudar a fer que allò terrible no es torni a repetir mai més".
