Nova York

Lou Reed mor als 71 anys

El considerat pare del rock alternatiu ha mort per complicacions derivades del trasplantament de fetge a què va ser sotmès fa cinc mesos.

Reed ha estat un artista complet, vinculat sempre a la ciutat de Nova York i autor de peces que toquen diverses generacions. Lletres que es mouen ben a prop de la poesia.

Eva ClotaActualitzat

El món del rock ha perdut aquest diumenge la seva veu més poètica. El cantant, compositor i guitarrista novaiorquès Lou Reed ha mort als 71 anys per complicacions derivades del trasplantament de fetge d'urgència a què es va sotmetre el passat mes de maig.

Considerat el pare del rock alternatiu, als anys 60 com a líder del grup The Velvet Underground i després en solitari, entre els seus discos destaquen "Berlin", "Transformer", "Rock'n'Roll animal", "Take no prisoners" o "New York". Va ser també un dels músics més influents en el pop art.

Amb fama d'esquerp, malhumorat, a partir dels anys 80 Lou Reed va anar deixant enrere els excessos, va abandonar les drogues i es va aficionar al tai-txi.

De la rauxa a la serenor

Nascut el 1942 a Brooklyn com a Lewis Allan Reed, va estar vinculat amb la música des de ben jove com a membre de diferents bandes. Encaminat cap a un futur d'escriptor, va albirar un objectiu, el de portar la sensibilitat de la novel·la a la música rock.

El 1964 va cofundar The Velvet Underground al costat del músic gal·lès John Cale, que amb una fusió de bellesa i soroll no va aconseguir mai l'èxit comercial però sí la reputació de ser un dels grups més influents de la cultura underground. La seva estètica, el so experimental i avantguardista i el nihilisme van captar l'atenció d'Andy Warhol, que els va apadrinar i els va integrar a la vida intensa de la Factory. Warhol els va produir un dels grans discos de la història del rock, "The Velvet Underground and Nico", amb cançons mítiques com "Heroin" i d'altres on es reflectien uns anys intensos de sexe, drogues i rock and roll.

La seva carrera com a solista va ser un desafiament constant. Reed anava sempre un pas endavant en tot, tant en la temàtica de les lletres com en estils musicals o estèticament. Això el va convertir en un artista impredictible i camaleònic.

Va alternar àlbums d'èxit com "Transformer" (1972), produït pel seu amic i mentor David Bowie, amb què es va convertir oficialment en una estrella del rock, amb un depressiu i emocional "Berlin" (1973), que va ser maltractat per la premsa abans de convertir-se en un títol imprescindicle de la seva discografia. Del seu talent va sorgir també "Metal machine music" (1975), pura distorsió i sons de sintetizadors electrònics. Probablement el disc més insuportable de la història, amb què Reed va voler trencar amb la pressió de la seva discogràfica.

La trajectòria del novaiorquès va agafar serenitat a principis dels anys 80, quan va allunyar-se de les drogues. Amb "New York" (1989) va endinsar-se en qüestions polítiques i socials i la mort d'Andy Warhol el va portar a retrobar-se amb el seu company de The Velvet Underground per publicar "Songs for Drella" (1990), una biografia de Warhol en música pop minimalista.

Influït per poetes com Delmore Schwartz, la poesia, la literatura sempre havia inspirat la seva música. L'any 2003 va publicar "The raven", un viatge sonor a través de l'obra d'Edgar Allan Poe que també es va convertir en un llibre. El seu últim disc en solitari, "Hudson river wind meditations" (2007), de música ambiental, culmina la seva transformació. Ara fa dos anys havia retornat a escena amb una col·laboració amb Metallica.

Unit sentimentalment amb la violinista i artista experimental Laurie Anderson, la parella sempre va mostrar admiració per la literatura catalana. L'any 2007 va recitar a Nova York els textos de grans poetes catalans traduïts a l'anglès al costat de Patti Smith i Laurie Anderson en un espectacle titulat "Made in Catalunya".

VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut