Istanbul inaugura el túnel submarí del Bòsfor, que uneix per via ferroviària Europa i Àsia
Istanbul ha inaugurat el primer túnel ferroviari que connectarà Europa i Àsia. El túnel, de 14 quilòmetres i excavat a 50 metres de profunditat del sòl marí, es va iniciar fa nou anys i ha costat 2.500 milions d'euros. La ciutadania espera que el projecte ajudi a millorar el trànsit a la ciutat, però, alhora, ha tornat a alimentar les crítiques contra el govern islamista de Recep Tayyip Erdogan.
Turquia ha inaugurat a Istanbul el primer túnel submarí que que connecta per via ferroviària Europa i Àsia. La infraestructura, que passa per sota de l'estret del Bòsfor, és un projecte faraònic que ha trigat nou anys a construir-se i entra en funcionament coincidint amb el norantè aniversari de la fundació de Turquia com a estat modern i laic. El primer ministre turc, l'slamista Recep Tayyip Erdogan, ha inaugurat la que és la primera línia de metro que uneix dos continents. També hi han assistit el primer ministre japonès, Shinzo Abe, i el president de Somàlia, Hassan Sheikh Mohamud.
Tot i que s'ha executat ara, el disseny ja s'havia pensat un segle i mig enrere. La idea: fer un túnel ferroviari per sota del mar que connectés les parts europea i asiàtica d'Istanbul. El túnel, que està excavat a 50 metres de profunditat del sòl marí, fa més de 14 quilòmetres de llarg i s'espera que el facin servir un milió de passatgers al dia. Així doncs, ara hi haurà una tercera manera de travessar el Bòsfor. Fins ara es podia fer passant pels diversos ponts o amb vaixell.
S'espera que l'anomenat "projecte Marmaray", que ha costat 2.500 milions d'euros, ajudi a descongestionar la sempre complicada circulació a la ciutat turca. Residents i taxistes celebren que hi hagi un sistema alternatiu per travessar el Bòsfor. Ara bé, hi ha qui no n'acaba d'estar segur d'un sistema de transport per sota del mar i reclama més informació a les autoritats.
Els dubtes sobre la seguretat no són els únics peròs que ha despertat aquest gran projecte del govern islamista d'Erdogan. Els sectors laics ja han aixecat la veu perquè insinuen que, amb la seva política de grans infraestructures, Erdogan aspira a comparar-se amb el fundador de la república, Mustafà Kemal, "Atatürk", la qual cosa seria un sacrilegi, castigat penalment. Són les mateixes crítiques que, afegides a les qüestions mediambientals, ja van originar les violentes protestes del maig a la plaça Taksim, que van provocar tensió a Turquia durant dos mesos.
