Telemadrid, pendent de la decisió del Suprem sobre el seu ERO, podria ser la següent d'abaixar la persiana
L'ERO a Telemadrid ha estat declarat improcedent pel Tribunal Superior de Justícia de Madrid, i ara està pendent de la decisió del Suprem. El president madrileny, Ignacio González, ha amenaçat reiteradament de tancar la cadena pública si la justícia anul·la l'ERO, que afecta el 70% de la plantilla. De, fet, arran de l'anunci sobre Canal 9, ha insistit que, si els sindicats fan "inviable" Telemadrid, "lamentablement no es podrà mantenir".
RedaccióActualitzat
L'anunci de la desaparició de RTVV, que, si s'acaba executant, suposarà el primer tancament d'una televisió pública autonòmica, obre un gran interrogant: i Madrid? El president d'aquesta comunitat, Ignacio González, ha amenaçat reiteradament de tancar la cadena pública si la justícia anul·la l'ERO, que afecta el 70% de la plantilla. De, fet, arran de l'anunci sobre Canal 9 s'ha ratificat.
A l'abril, el Tribunal Superior de Justícia de Madrid va declarar improcedents els 850 acomiadaments. Els sindicats al·leguen que l'ERO era desproporcionat i, de fet, implicava el desmantellament de l'ens públic per raons polítiques. Ara, quan s'està pendent de la resolució del Tribunal Suprem, González ha insistit que, si els sindicats fan "inviable" Telemadrid, "lamentablement, no es podrà mantenir".
González esgrimeix uns arguments que recorden els que ara posa sobre la taula Alberto Fabra: que Telemadrid no pot "sostenir un mitjà de comunicació públic amb una plantilla de 1.200 treballadors i un dèficit d'explotació de més de 100 milions d'euros".
Un panorama que està canviant
Madrid és la televisió pública que corre un perill més clar de tancament, després de RTVV. Però hi ha altres casos que fan evident que el panorama de les televisions autonòmiques està canviant. Sense anar més lluny, Televisió de Catalunya va remodelar fa un any la seva oferta de canals de manera que el contingut del Super3 i del 33 van quedar fusionats en una mateixa freqüència.
A l'abril, el Tribunal Superior de Justícia de Madrid va declarar improcedents els 850 acomiadaments. Els sindicats al·leguen que l'ERO era desproporcionat i, de fet, implicava el desmantellament de l'ens públic per raons polítiques. Ara, quan s'està pendent de la resolució del Tribunal Suprem, González ha insistit que, si els sindicats fan "inviable" Telemadrid, "lamentablement, no es podrà mantenir".
González esgrimeix uns arguments que recorden els que ara posa sobre la taula Alberto Fabra: que Telemadrid no pot "sostenir un mitjà de comunicació públic amb una plantilla de 1.200 treballadors i un dèficit d'explotació de més de 100 milions d'euros".
Un panorama que està canviant
Madrid és la televisió pública que corre un perill més clar de tancament, després de RTVV. Però hi ha altres casos que fan evident que el panorama de les televisions autonòmiques està canviant. Sense anar més lluny, Televisió de Catalunya va remodelar fa un any la seva oferta de canals de manera que el contingut del Super3 i del 33 van quedar fusionats en una mateixa freqüència.
Un altre exemple és Radiotelevisió Castella-la Manxa, que tancarà el seu segon canal el 15 de desembre per estalviar-se, segons assegura el govern que encapçala María Dolores de Cospedal, 1,3 milions d'euros.
La televisió de Múrcia, 7RM, ha estat la primera de privatitzar la seva gestió, tot i que continua sent de titularitat pública. Després d'estar uns mesos sense emetre, ara busca un nou projecte privat d'emissió. I a les Balears, el Parlament balear ha aprovat una llei que obre la porta, també, a l'entrada de capital privat.
