Francesc Serés: "Som prou grans per anar pel món"
Francesc Serés (Saidí, Baix Cinca, 1972) és el darrer Premi Nacional de Literatura de la Generalitat. Autor de les novel·les "Els ventres de la terra", "L'arbre sense tronc" i "Una llengua de plom" i del llibre de contes "La força de la gravetat", és un dels escriptors més joves de l'expedició catalana a Frankfurt. Dos contes seus s'han traduït a l'alemany dins de "Benvinguts a Catalunya" ("Willkommen in Catalonia"), una antologia de relats d'escriptors catalans a càrrec de Jaume Subirana que ha publicat l'editorial alemanya DTV.
Com valora la presència de la cultura catalana a la Fira?
Molt positivament. És de les poques vegades que una nació sense estat i una literatura sense un estat que li doni suport pot sortir a fora, i les coses s'han fet bé. Hi posaria una nota molt alta. Penso que és un moment per mirar endavant en comptes de mirar enrere i deixar-nos estar una mica de les mirades cap a Espanya i pensar què faran, i veure que nosaltres som prou grans per anar pel món.
Ara s'haurà de comprovar com és capaç de defensar-se la literatura catalana?
La literatura catalana es defensa a Europa com es defensen les altres literatures. Cada literatura i cada sistema de creació de textos és un ens autònom. És a dir, nosaltres no tenim els problemes que tenen els anglesos, que en tenen uns altres (òbviament ja voldríem tenir els seus), però és que la literatura francesa també en té. Cada literatura té la seva pròpia dinàmica i, de la mateixa manera que cada llibre té el seu propi destí, cada literatura té el seu propi destí. I serà una mica el que vulguem nosaltres, no el que els altres ens diguin que ha de ser. Hem vist moltes notícies a la premsa que si haguessin pogut em sembla que ens haurien tret el bitllet perquè no vinguéssim. Però bé, el que cal és pensar que en aquest país hi ha bons autors i molt bona literatura, i que es pot exportar.
En què ha consistit la seva presència a la Fira?
Hi he participat amb una lectura en la presentació del volum "Benvinguts a Catalunya", on hi ha la traducció de dos contes meus. A nivell de traduccions no ho sé gaire, perquè aquest és un tema que porten els agents i jo n'estic molt desconnectat.
Molt positivament. És de les poques vegades que una nació sense estat i una literatura sense un estat que li doni suport pot sortir a fora, i les coses s'han fet bé. Hi posaria una nota molt alta. Penso que és un moment per mirar endavant en comptes de mirar enrere i deixar-nos estar una mica de les mirades cap a Espanya i pensar què faran, i veure que nosaltres som prou grans per anar pel món.
Ara s'haurà de comprovar com és capaç de defensar-se la literatura catalana?
La literatura catalana es defensa a Europa com es defensen les altres literatures. Cada literatura i cada sistema de creació de textos és un ens autònom. És a dir, nosaltres no tenim els problemes que tenen els anglesos, que en tenen uns altres (òbviament ja voldríem tenir els seus), però és que la literatura francesa també en té. Cada literatura té la seva pròpia dinàmica i, de la mateixa manera que cada llibre té el seu propi destí, cada literatura té el seu propi destí. I serà una mica el que vulguem nosaltres, no el que els altres ens diguin que ha de ser. Hem vist moltes notícies a la premsa que si haguessin pogut em sembla que ens haurien tret el bitllet perquè no vinguéssim. Però bé, el que cal és pensar que en aquest país hi ha bons autors i molt bona literatura, i que es pot exportar.
En què ha consistit la seva presència a la Fira?
Hi he participat amb una lectura en la presentació del volum "Benvinguts a Catalunya", on hi ha la traducció de dos contes meus. A nivell de traduccions no ho sé gaire, perquè aquest és un tema que porten els agents i jo n'estic molt desconnectat.
