Interior estudia la viabilitat dels canons de so per substituir les pilotes de goma
El Departament d'Interior ha rebut un mandat parlamentari per aclarir abans de quatre mesos quines seran les noves eines "robustes" que substituiran les pilotes de goma a partir del 30 d'abril. Sobre la taula, canons de so, gasos lacrimògens, granades atordidores... i més mediació.
Per als casos en què sigui necessari dissoldre grans concentracions de manifestants violents, els Mossos estudien diverses opcions per substituir els trets de bales de goma. Entre altres, Interior medita comprar canons de so LRAD (Long Range Acoustic Device), tal com va avançar el diari "El Mundo". Són altaveus circulars creats per una empresa nord-americana capaços d'emetre grans quantitats de decibels a centenars de metres de distància. El soroll pot resultar lesiu i atordidor per als manifestants que els rebin, tot i que, a diferència de les pilotes de goma, no està considerada una arma letal.
Els canons d'aigua, descartats
La delegació dels comandaments policials del cos que es va desplaçar fins a Alemanya per comprovar la viabilitat d'afrontar desordres amb tanquetes de canons d'aigua va acabar descartant aquesta opció per dos motius. D'una banda, són vehicles molt cars -d'entre 700.000 i 900.000 euros cada unitat. I, a més, resulten inoperatius per actuar en carrers estrets. "A Alemanya estan acostumats a intervenir en grans avingudes", subratlla un comandament dels Mossos, però a Barcelona en carrers com els del casc antic o el barri de Gràcia no es podria fer ús d'aquesta tanqueta.
Des de fa més de 20 anys, els Mossos ja tenen una tanqueta amb canó d'aigua a pressió. De fet, fa pocs mesos el director Manel Prat va anunciar al Parlament que si la situació ho requeria, la farien servir. La realitat, però, és que es tracta d'un vehicle envellit que només té una autonomia d'aigua de tres minuts. Si no arriben nous vehicles, el seu ús sembla que serà un recurs molt esporàdic.
La Brigada Mòbil (Brimo) disposa també de gasos lacrimògens. Només s'han fet servir una vegada. Va ser durant els aldarulls de la vaga del 29 de març a la confluència de Passeig de Gràcia amb la plaça de Catalunya. L'ús d'aquests gasos també està regulat i pot ser un recurs a l'abast dels agents si la situació ho requereix.
Per a les actuacions de distàncies més curtes, els Mossos també poden utilitzar els esprais de pebre i les granades atordidores. Són dues eines amb funcions diferenciades. Els primers estan indicats en casos de resistència passiva dels manifestants, i evitarien haver de fer servir els cops de defensa com va passar durant el desallotjament del moviment 15-M de la plaça de Catalunya. Són esprais que tenen un extracte de bitxo que actua irritant les mucoses de la víctima. Fins i tot pot provocar una ceguesa temporal.
Les granades atordidores 'Stun', que fan servir els policies del Grup Especial d'Intervenció (GEI), provoquen una detonació molt potent que confon i desorienta. Tampoc rep la consideració de letal, tot i que si l'explosió es produeix en contacte amb el cos de la víctima o dins d'un espai tancat pot produir lesions de gravetat. No s'ha fet servir mai contra manifestants. És un recurs que pot resultar útil per casos com el d'un desallotjament especialment conflictiu. No per aglomeracions a l'exterior, segons aquestes fonts.
Més mediació
Sembla que no hi haurà, almenys per ara, un substitut clar de les pilotes de goma i s'acabarà optant per un ventall més ampli de recursos que es faran servir en funció de cada situació. Des d'Interior, però, s'insisteix en l'ampliació del nombre d'efectius de la unitat de mediació, que va ser creada fa poc més d'un any "amb resultats excel·lents".
