Els partits pel dret a decidir demanaran a l'Estat que la Generalitat pugui convocar un referèndum consultiu el 2014
TV3 i Catalunya Ràdio han tingut accés a l'esborrany del document dels partits favorables al dret a decidir per demanar a l'Estat el traspàs de competències que permeti fer la consulta sobiranista. El portaran al Parlament el 4 de desembre. En cas que guanyés el 'sí', Estat i Generalitat haurien de negociar per tal de "convertir en realitat jurídica la voluntat del poble".
La Generalitat apel·la a la "demanda majoritària i inequívoca" de la ciutadania i al "principi democràtic com un dels valors essencials del nostre marc polític i jurídic" per tal de reclamar a l'Estat el traspàs de competències per convocar un referèndum a través de l'article 150.2 de la Constitució.
CiU, ERC, ICV-EUiA i la CUP, els grups favorables al dret a decidir representats al Parlament de Catalunya amb l'excepció del PSC, estan negociant el text amb la intenció que la cambra l'aprovi en el ple del 4 de desembre.
En l'esborrany del document, al qual ha tingut accés TV3, els partits catalans demanen que es delegui a la Generalitat "la competència per autoritzar, convocar i celebrar un referèndum consultiu" sobre "el futur polític col·lectiu de Catalunya, a partir dels termes que s'acordin amb el govern de l'Estat".
Consulta l'any 2014, fora de dates simbòliques
Aquest referèndum, segons el text, el convocaria el govern de la Generalitat i s'hauria de "celebrar abans que finalitzi l'any 2014" i sense coincidir amb "períodes electorals" ni dates "d'alt contingut simbòlicopolític". Això obligaria a fer la consulta el darrer trimestre de l'any, perquè el govern català no veu possible poder-la dur a terme abans del mes d'octubre per qüestions logístiques.
Com que el text es refereix tota l'estona a un referèndum "consultiu", en cas que a la consulta guanyés el 'sí', el resultat "obliga l'Estat i la Generalitat a negociar de forma lleial i sense dilacions el procés a seguir per convertir en realitat jurídica la voluntat del poble".
Pel que fa al procediment per realitzar la consulta, el text aposta perquè es faci seguint allò "que determina la legislació dels processos referendaris i electorals" o bé el decret governamental que convoqui la consulta.
La Constitució "no exclou" el referèndum
El text fa una llarga exposició de motius, entre els quals hi ha que el poble de Catalunya ha manifestat al llarg de la seva història la voluntat d'autogovernar-se. En l'esborrany, se cita les manifestacions "massives" del 10 de juliol del 2010 i de l'11 de Setembre del 2012 com a expressions clares "del rebuig de Catalunya al menysteniment de les decisions de les seves institucions".
També defineix la convocatòria d'una consulta "com un escenari normal i plenament homologable als països amb tradició i naturalesa democràtica", entre els quals cita el Canadà i el Regne Unit, en els casos de Quebec i Escòcia. En aquest sentit, destaca que la consulta pot tenir un encaix en la Constitució "en la mesura que aquesta no exclou la possibilitat d'un referèndum consultiu" en l'àmbit d'una comunitat autònoma.
"Una demanda majoritària i inequívoca"
Els partits partidaris del referèndum consideren que la situació política i social a Catalunya ha patit "canvis substancials" en els darrers temps, "especialment després de la sentència recaiguda sobre l'Estatut". És per això que insisteixen que "el principi democràtic" ha de "permetre que es pugui expressar la voluntat del poble de Catalunya" davant de la "demanda majoritària i inequívoca en aquest sentit" que creuen que hi ha actualment.
Després que no hi hagi hagut "cap resposta política a aquesta demanda", CiU, ERC, ICV-EUiA i la CUP intenten sumar esforços per "impulsar l'aplicació d'una via constitucional i legítima" a través del traspàs de competències que possibilita l'article 150.2.
