La crisi fa caure les denúncies i les morts per violència masclista en complicar que les dones puguin allunyar-se de l'assetjador
Les dificultats econòmiques fan més complicat que moltes dones puguin allunyar-se de l'assetjador i el problema de la violència de gènere, que persisteix, es torna cada vegada més invisible. El descens de les agressions mortals s'explica perquè els crims acostumen a donar-se quan les víctimes s'atreveixen a abandonar els maltractadors. Són dades difoses amb motiu, aquest dilluns del Dia Internacional per a l'eliminació de la violència contra les dones.
La xifra de denúncies per violència masclista està experimentant un petit descens que, segons la Conselleria d'Interior, té relació directa amb la crisi econòmica. Les dones, amb menys recursos per sortir-se'n soles, aguanten més a casa abans de fer el pas de denunciar. D'aquesta perversa proporcionalitat també se n'extreu una altra dada, el descens de les agressions mortals. N'hi ha menys perquè els crims acostumen a passar quan les víctimes s'atreveixen a abandonar els maltractadors.
En els tres primers trimestres del 2013 s'han registrat un miler de denúncies menys respecte al mateix període del 2012. La xifra, més o menys estable des del 2008, entre 13.000 i 14.000 casos, ha tendit a baixar els últims tres anys i tot apunta que a final del 2013 podria quedar per sota dels 13.000. Pel que fa als assassinats, els últims anys se n'han registrat entre 9 i 13 casos i fins al setembre d'aquest any n'hi ha hagut tres.
Podrien semblar dades positives però des de la Unitat de Suport a l'Atenció de Víctimes del Departament d'Interior alerten que el problema encara existeix. Ho fa la vigília del Dia Internacional per a l'eliminació de la violència contra les dones, que se celebra dilluns.
Per la presidenta de l'Institut Català de les Dones, Montse Gatell, és una dada que, en correspondre a un sol any, no es pot considerar que marqui cap tendència. Gatell, que aquest diumenge ha passat per "L'entrevista de diumenge del 3/24", fa un toc d'atenció als jutges, que creu que no protegeixen prou les dones en situació risc.
El perill de la invisibilitat
Les dificultats econòmiques que tenen moltes dones sense habitatge, feina o una xarxa familiar que les pugui ajudar fa molt complicat que es puguin allunyar de l'assetjador. Això fa caure la xifra de denúncies però la violència continua present i, el pitjor, que ho fa en silenci. Tot plegat tenint en compte que segons les estadístiques només el 30% de les afectades denuncien l'agressor, majoritàriament dones de menys de 35 anys. Aquest descens de les denúncies explicaria també la baixada de les víctimes mortals, ja que la major part de les situacions de risc d'homicidi o de temptativa es donen quan la dona decideix posar fi a la relació, fet que provoca que l'agressor senti que perd el control de la situació i reaccioni de manera més violenta.
Confusions perilloses
Des del Departament d'Interior alerten que la gent jove està repetint els perfils i els patrons d'aquestes relacions abusives, confonent entre assetjament i actituds amoroses.
Alba Alfageme, coordinadora de la Unitat de Suport a l'Atenció de Víctimes de la Violència de Gènere, assenyala que no només calen iniciatives i polítiques adreçades a les dones maltractades sinó que també és molt necessària la tasca preventiva als instituts per explicar als joves com comença la violència i perquè puguin identificar els indicis i les situacions que poden acabar desembocant en violència de gènere.
