El govern espanyol inicia el camí d'una llei de seguretat ciutadana suavitzada però encara contestada

L'avantprojecte presentat rebaixa de 21 a 6 les infraccions considerades molt greus. Es mantenen, però, sancions de fins a 600.000 euros per les infraccions molt greus, com manifestar-se amb finalitats de coacció en jornada de reflexió, en dia d'eleccions o en infraestructures crítiques com aeroports o centrals nuclears.

Així doncs, protestes com la de la jornada de reflexió davant les seus del PP després dels atemptats de l'11-M o la invasió de pistes de l'aeroport del Prat al juliol del 2006 serien sancionades, amb el nou text.

Els "escraches" no són al capítol d'infraccions, però sí que el text obre la porta al fet que la policia delimiti zones de seguretat al carrer en pro de la convivència pacífica.

Sí que se sancionen com a infracció, en aquest cas greu, amb fins a 30.000 euros de multa, les protestes no comunicades davant les corts espanyoles o parlaments autonòmics, o evitar l'execució d'una ordre judicial com podria ser impedir ordres de desnonament davant un habitatge.

Respecte de l'esborrany inicial, l'avantprojecte rebaixa a lleu, amb sancions d'entre 100 i 1.000 euros, insultar policies, així com la difusió d'imatges que atemptin contra l'honor o la seguretat dels agents.

"Garantia de llibertat"

El ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, ha explicat que l'avantprojecte arriba per substituir la coneguda com a "llei Corcuera", la llei de seguretat ciutadana del PSOE, que té 22 anys. Segons Fernández Díaz, la reforma del Codi Penal havia deixat un buit legal pel que fa a algunes infraccions que no hi quedaven recollides. De fet, la llei de segretat ciutadana ha de servir de complement i estableix les sancions per a aquelles actuacions que no figuren al Codi Penal.

El ministre assegura que l'objectiu de l'avantprojecte és obtenir un text més garantista de cara a les llibertats públiques. Fernández Díaz afirma que el text garanteix plenament el dret a manifestació dels ciutadans. L'avantprojecte, diu, busca castigar i aïllar els violents.

Malgrat la polèmica que ha aixecat, la vicepresidenta del govern espanyol, Sáenz de Santamaría, s'ha pronunciat en la mateixa línia que el ministre i ha destacat l'esforç i la protecció dels drets i les llibertats que suposa aquest avantprojecte.

Sobre l'esborrany que va aixecar la polèmica, el ministre ha explicat que fa que treballen en la llei prop d'un any i mig i que hi ha hagut "múltiples esborranys".

El Consell de Ministres també ha harmonitzat en una sola llei les regulacions sobre discapacitat que hi havia fins ara. En el nou text es defineixen, a més, els tipus de discriminacions i les sancions que comporten.

Segons la vicepresidenta del govern espanyol, el nou document legal, sota el títol Llei General de Drets de les Persones amb Discapacitat i la seva Inclusió Social, crea un marc jurídic que assegura els drets de les persones amb discapacitat.