Mas: "Van descaradament contra mi, sóc un personatge odiat en algunes parts d'Espanya"

El president català, Artur Mas, lamenta ser un personatge "odiat" en algunes parts d'Espanya, després del seu viratge sobiranista i confessa que ha tingut "temptacions" de deixar la política que han durat, això sí, "pocs segons". Mas aposta pel seu compromís en un procés que ja "no té marxa enrera" i per anar "a poc a poc" per veure "quan és el millor moment per "jugar-se-la".

Aquestes són algunes de les reflexions que Artur Mas ha traslladat a la filòsofa Teresa Pous i que l'autora ha recollit en el llibre "Servir Catalunya. Artur Mas, l'home, el polític, el pensador" publicat per l'editorial Ara Llibres.

En format entrevista, el llibre explora la faceta més personal de Mas des del primer record quan de petit li va caure al cap una arrossada amb oli calent. La seva etapa al Liceu Francès, les malalties que han castigat la seva família, el seu paper de germà gran o la relació amb la seva dona, Helena Rakosnik, son alguns dels temes que toca l'autora de la faceta més íntima del president.

Dintre dels seus valors, Mas revela la idea que té sobre la família i diu que "no es pot posar en perill perquè és insubstituïble". Es defineix a si mateix com un home "més afectuós que cordial" a qui li agrada escoltar i admet que una de les coses de les quals més es penedeix en la seva carrera política és d'haver estat "excessivament confiat amb algunes persones".

Mas descriu com va arribar a la política quan inicialment aquest no era el seu objectiu i assenyala personatges rellevants que han estat referents per al seu pensament, com Mahatma Gandhi, Winston Churchill i Joan XXIII.

Teresa Pous, que no coneixia prèviament Artur Mas, ha reconegut haver tingut una "sorpresa agradable" quan en començar les entrevistes durant el mes de maig va veure un Mas implicat que revelava la seva faceta interior i que, en cap moment "es va amagar darrere d'una màscara". El líder de CiU és un home aparentment "fred", segurament per les seves vivències, segons Pons.

L'últim capítiol del llibre, que té en total 260 pàgines, està centrat en el procés per a la consulta que Mas va posar en l'agenda política quan va avançar les eleccions, ara fa un any. Volia tenir, diu el president, l'"aval" de les urnes i vehicular "la veu del carrer".

"La temptació de deixar-ho tot"

El viratge polític ha tingut, segons el líder de Convergència, la conseqüència d'haver-se convertit en "un personatge odiat" en algunes parts d'Espanya i, concretament, a Madrid. "Han intentat i seguirant intentant enfonsar-me", subratlla. No obstant això, el president accepta els "sacrificis personals" en l'actual context polític perquè entén que tenen sentit si serveixen per a projectes col·lectius. En termes generals, apunta, una de les majors factures que ha pagat per dedicar-se a la política, es la de no tenir temps per a ell mateix. En aquest punt, Mas confessa haver sentit alguna vegada "la temptació de deixar-ho tot", però assegura que li ha durat "pocs segons". Ara per Ara, Mas diu que només abandonaria les seves responsabilitats si tingués un problema familiar molt gran.

El procés sobiranista "no té marxa enrera"

 "Si Catalunya vota llibertat , Catalunya serà lliure", sentencia també Mas, que lamenta les repercussions personals sofertes amb el procés sobiranista. "M'he convertit en l'objecte de desig més pervers per a alguns", assegura i es mostra convençut que "van descaradament" contra ell. Precisament, és en aquest delicat moment, quan ha vist clarament massa vegades la misèria dels partits i en aquesta línia remarca que el que està passant no ho hauria aguantat si li hagués passat deu anys enrere, ja que les "putades" que ha patit l'han fet més fort.

Enmig d'aquesta reflexió, el president considera que qui ocupa un càrrec polític ha de saber que la fi és més important que els seus desitjos, tot i admetre que la política pot portar, de vegades, a actuar d'una manera que no és la més noble.

Als que aposten per una declaració unilateral immediata, el líder de CiU els recomana "serenitat" i els argumenta que l'endemà, hauria de cridar el president del govern central per demanar-li que li cobrés els impostos, cosa que també suposaria fer "un gran ridícul". Per això, aposta per anar a poc a poc, per construir estructures d'estat i per poder funcionar veient quin és el millor moment per "jugar-se-la", amb la data del 2016 com a termini màxim i tenint en compte el pacte amb ERC per celebrar la consulta el 2014.

Sobre el procés sobiranista, Mas també destaca la necessitat del reconeixement internacional perque "si no et reconeix ningú, les independències són un desastre monumental", de manera que una declaració unilateral sense reconeixement dels altres països faria gairebé inútil tot l'esforç, les esperances i les il·lusions posades en aquest objectiu.

Segons Artur Mas, el procés sobiranista exigeix ​​ser estrateg i buscar l'equilibri entre el seny i la rauxa. Per això defensa la combinació d'una mentalitat de "constructor" com la del primer president de la Mancomunitat de Catalunya, Enric Prat de la Riba, amb els ideals del president de la Generalitat republicana, Francesc Macià.