Seqüencien l'ADN d'un homínid de fa 400.000 anys trobat al jaciment d'Atapuerca

Científics de l'Institut Max Planck alemany i investigadors d'Atapuerca han determinat una seqüència quasi completa del genoma mitocondrial d'un homínid de fa 400.000 anys a partir d'un os trobat al jaciment de la Sima de los Huesos. El genoma correspon a un fèmur i es tracta del fòssil humà més antic en el qual s'ha pogut trobar ADN. El descobriment s'ha fet mitjançant noves tècniques per extreure i estudiar ADN antic.

La revista "Nature" publica l'estudi, les primeres dades del qual permeten trencar algunes de les teories amb què es treballava fins ara, com la que situava els habitants d'Atapuerca propers a l'home de neandertal. L'ADN desxifrat, en canvi, el situa més pròxim a alguns dels homínids trobats a Sibèria.

La Sima de los Huesos, situada en el complex d'Atapuerca, és el jaciment que ha proporcionat, en un sol lloc, més restes d'una espècie d'homínids fòssils. Des del 1976 es treballa en la recuperació de restes òssies d'uns 28 individus del Pleistocè mitjà, tot i que fins ara no se n'havia pogut estudiar l'ADN. El fet que es ossos es trobin molt fragmentats, dispersos i barrejats en dificulta la reconstrucció.

L'equip de l'Institut Max Planck, dirigit per Matthias Meyer, ha desenvolupat noves tècniques per recuperar i seqüenciar ADN antic molt degradat i posteriorment van unir-se al grup de paleontòlegs encapçalat per Juan Luis Arsuaga per tal d'aplicar-les a un os de les cavernes de la Sima de los Huesos. Arran de l'èxit, els científics van prendre mostres de dos grams de pols d'os de la cuixa d'homínids de la cova, en van extreure l'ADN i van seqüenciar el genoma mitocondrial o ADNmt, una petita part del genoma que es passa a la descendència al llarg de la línia materna.