Els catedràtics Ferran Requejo i Francesc de Carreras valoren els escenaris que es plantegen a partir de la pregunta de la consulta

L'acord sobre la data i la pregunta de la consulta sobiranista obre una sèrie d'interrogants al voltant dels escenaris de futur que es produiran a partir de les possibles respostes. El catedràtic de Dret Constitucional de la UAB Francesc de Carreras i de Ciència Política de la UPF Ferran Requejo han valorat per a TV3 les principals característiques de la proposta anunciada aquest dijous per part d'Artur Mas i els líders d'Esquerra, ICV-EUiA i la CUP.

Requejo creu que la primera part de la pregunta és la "menys clara, perquè no se sap quin tipus d'Estat seria", tot i que matisa que, com que "els que voten 'sí' després s'han de definir sobre si l'estat que volen és independent, al final el que tothom entén és que s'està votant sobre la independència". En canvi, De Carreras és més contundent i afirma que la formulació amb dues preguntes és "enormement confusa", un fet que atribueix al fet que sigui "producte d'un pacte entre partits".

Una de les queixes és com s'interpretaria un resultat en què en la primera pregunta s'imposi el "sí" i en la segona el "no". De Carreras es queixa que "no saps què estàs votant, si l'estatus actual o un estatus diferent", tot i que Requejo interpreta que, "com que no es defineix què vol dir un estat que no sigui independent, queda simplement que estan a favor d'una reforma constitucional per avançar en un model amb més reconeixement i més autogovern". De tota manera, el professor de l'UPF alerta que "ni el nivell de reconeixement ni el nivell d'autogovern queden definits".

De Carreras i Requejo coincideixen que la part important de la consulta és la segona: la que pregunta sobre la independència, tot i que creuen que no es fa de la manera més clara possible. Per De Carreras, "la pregunta més clara és el model escocès" i recorda que el "referent internacional" en aquests casos és el dictamen del Tribunal Suprem del Canadà de l'any 1998, que demana "una pregunta clara". Requejo reconeix que, en el cas català, "preguntem d'una manera més complexa, però en el fons estem preguntant el mateix que s'està preguntant a Escòcia".

En total, la pregunta planteja tres respostes clares, però la combinació -per error o amb intenció- podria generar fins a vuit casuístiques diferents. Davant d'aquest ventall de possibilitats, cal una normativa que, abans de votar, aclareixi als ciutadans quines opcions són vàlides i quines nul·les.