Uns agents escorcollen uns sospitosos.
Amb la crisi, els carteristes no tenen com a principal objectiu les carteres perquè la gent porta menys diners en efectiu.
Barcelona

Cauen a la meitat els carteristes del Metro de Barcelona, que emigren del país

La xifra de carteristes que cada dia els Mossos d'Esquadra i la Guàrdia Urbana identifiquen al Metro i la resta de transport metropolità de Barcelona ha caigut a la meitat en dos anys. Molts s'han desplaçats a Dublín, al nord d'Europa, Roma i Madrid.

RedaccióActualitzat
La xifra de carteristes que cada dia els Mossos d'Esquadra i la Guàrdia Urbana identifiquen al Metro i la resta de transport metropolità de Barcelona ha caigut a la meitat en dos anys, ja que el 2011 es calculava que hi havia uns 150 lladres actuant diàriament, i ara són uns 70 o 80. De fet, s'ha detectat que molts carteristes que actuaven al suburbà barceloní s'han desplaçats a Dublín, al nord d'Europa, Roma i Madrid.

Fins al novembre, els Mossos i la Guàrdia Urbana han fet més de 23.000 identificacions, que han acabat en 862 detencions, fet que suposa gairebé tres detinguts de mitjana al dia i un augment del 2,3% respecte al 2012, i els dos cossos policials han denunciat 2.233 persones.

Un "top 10" multireincident

Els agents treballen amb un llistat setmanal del 'top 50' de carteristes amb més identificacions, que són els "més actius i tenen més presència a la xarxa de transport", i la Unitat de Multireincidents elabora, a partir d'aquestes llistes, el "top 10" de lladres amb més activitat; alguns superen les 1.000 identificacions.

Amb la crisi, els carteristes no tenen com a principal objectiu les carteres, perquè la gent porta menys diners en efectiu, i ara el que busquen són telèfons d'última generació com l'iphone, tauletes i altres aparells electrònics, que es poden vendre amb facilitat a canvi de diners en metàl·lic.

El perfil del carterista és un estranger, que actua en petits grups de dues o tres persones i que ha perfeccionat les tècniques per la pressió policial dels últims anys. Les víctimes són generalment turistes perquè van més desprevinguts, més confiats i desorientats, porten més diners en metàl·lic i aparells electrònics, i per la dificultat que genera la denúncia i el judici posterior: "És difícil que un fet on la víctima és un turista acabi en condemna. Ens costa molt. Si l'agent no ha vist el fet, generalment acaba amb sentència absolutòria", lamenten des dels Mossos d'Esquadra.

Anar al contingut