Mas rep les primeres respostes "d'alguns països" europeus a la carta defensant la consulta
El departament d'Afers Exteriors de la Generalitat assegura que, tot i no esperar-les, alguns països ja han contestat la missiva que els va enviar Artur Mas. Els governs alemany, francès i dels Estats Units, a través de portaveus, s'han limitat a comentar que és un afer intern d'Espanya.
El secretari d'Afers Exteriors de la Generalitat, Roger Albinyana, ha assegurat en declaracions al programa "El matí de Catalunya Ràdio" que el govern ja ha rebut algunes respostes a la carta que va enviar el 20 de desembre a diferents líders europeus. No ha aclarit quins països tot i reconèixer que no es tractava de cap dels grans -França, Alemanya i la Gran Bretanya- i hi ha tret importància assegurant que "a diferència del que alguns diuen, que hi ha països grans i països petits, països que pesen i països que no pesen, tots els països d'alguna manera pesen".
El govern, en qualsevol cas, insisteix que el que s'està fent és una tasca merament informativa i que no planteja cap demanda als dirigents internacionals i, per tant, no n'espera cap resposta directa.
Al llarg del dia s'ha anat sabent que el president de la Comissió Europea, José Manuel Durao Barroso, no ha rebut encara la carta d'Artur Mas, segons ha explicat el seu portaveu. Els governs alemany, francès i dels Estats Units, també a través de portaveus s'han limitat a comentar que és un afer intern d'Espanya.
Internacionalitzar el debat
En l'estratègia d'internacionalització del debat sobre Catalunya i Espanya, Albinyana ha explicat que l'executiu català té la intenció de fer reunions bilaterals amb els governs dels 28 per constatar quin és el seu suport.
Pel professor de Relacions Internacionals de la UAB, Rafael Grasa, en aquest món el que compta no és només el que es diu, sinó també el que s'insinua i, a vegades, el que no es diu, i augura que els silencis també seran importants en aquesta partida. Aquest expert reconeix que "no tenim grans padrins internacionals. No tenim Alemanya en el cas de Croàcia o d'Eslovènia, no tenim els Estats Units com en el cas de Kosovo. Per tant, la importància de fer-ho bé i de tenir una complicitat de base és encara més gran".
La carta i el memoràndum no són el primer moviment internacional del govern català. Al setembre ja es va enviar un primer memoràndum en el qual s'explicava que Catalunya vol exercir el dret a decidir de manera democràtica, transparent i pacífica, i dins el marc europeu.
