Professors i intel·lectuals catalans reivindiquen les humanitats contra l'empobriment cultural de la societat
Prop de 400 intel·lectuals i professors catalans han presentat un manifest on reclamen que les branques humanístiques, com ara la història, les arts o la filosofia, estiguin més presents a totes les etapes de l'ensenyament i als mitjans de comunicació.
Ni Sòcrates, ni Plató, ni Aristòtil, ni cap altre filòsof. Amb la nova llei d'Educació es pot acabar l'educació secundària obligatòria sense haver-ne ni sentit a parlar. És per això que prop de 400 intel·lectuals i professors catalans han presentat un manifest on reivindiquen la formació humanística per combatre l'empobriment cultural de la societat. Reclamen que les branques humanístiques, com ara la història, les arts o la filosofia, estiguin més presents tant als mitjans de comunicació com a totes les etapes de l'ensenyament.
Els professors consideren que la nova llei d'Educació deixa les humanitats encara més arraconades. L'assignatura d'ètica, fins ara obligatòria a quart d'ESO, desapareix, i a Batxillerat només serà obligatori estudiar filosofia a primer. És el mateix camí que abans han seguit el llatí, el grec, la història de l'art, de la música o la cultura clàssica, que han perdut pes en els currículums fins a esdevenir minoritàries.
"Les humanitats serveixen per fer les persones més lliures, més dignes, per coneixe's més a un mateix i conèixer els altres. Això és tolerància i comprensió", afirma Mariàngela Vilallonda, professora de Llatí de la Universitat de Girona.
El manifest vol reivindicar les humanitats com a bressol de la cultura occidental. Conèixer els clàssics grecs i llatins permet entendre tota l'obra cultural que ens ha estat llegada. També s'haurien de conèixer els grans relats bíblics, sense els quals és impossible entendre, per exemple, el perquè de la mirada ferotge del David de Miquel Àngel, què passa als fresos de la Capella Sixtina o de què parla la música de Bach.
