Manresa recorda els 75 anys dels bombardejos de l'aviació franquista

Manresa ha commemorat el 75è aniversari d'uns fets que van marcar la vida de la ciutat, els dos bombardejos per part de l'aviació de Franco els dies 21 de desembre de 1938 i 19 de gener de 1939. A Manresa, els atacs aeris van ser pocs dies abans de l'entrada de les tropes franquistes. Van afectar sobretot la població civil i van provocar 35 morts. Una experiència que ha quedat marcada en la memòria dels que ho van viure.

Aquest diumenge a la una del migdia ha sonat la sirena que durant la Guerra Civil advertia la població de l'arribada dels avions. Els assistents han entrat al refugi construït sota l'escola La Renaixença, on s'ha inaugurat una exposició sobre els bombardejos i s'ha fet un acte per recordar les víctimes.

Eugènia Canellas, que vivia en un edifici que va rebre l'impacte de les bombes, recorda el pànic que l'atac aeri va provocar a Manresa: "Nosaltres vivíem aquí, en aquesta casa, al segon pis, però a l'altra banda del carrer hi havia una caserna militar, que devia ser un dels objectius del bombardeig. A mig matí es van posar a sonar les sirenes, però com que no hi estàvem acostumats, no ens movíem, però llavors es van sentir bombes, que van entrar pel celobert d'aquesta casa i pel segon pis, on hi va haver l'explosió. I vam marxar a buscar el refugi, que era a la via del tren." Pel camí, van trobar diverses persones mortes sota les bombes.

Estanislau Corrons, rector de la parròquia de Crist Rei i nét d'una de les víctimes mortals, recorda: "Nosaltres, sortint de l'escola, vam sentir les sirenes i ens van fer marxar. Era a la carretera de Vic, i pel carrer Bilbao vam veure com les bombes queien allà on van matar l'avi. Va ser l'ensurt, l'espant." Temps després, quan finalment van aconseguir imprimir un recordatori de l'avi, Ignasi Corrons, només van poder posar-hi "víctima de l'aviació", sense fer referència a un bombardeig que les autoritats franquistes no reconeixien que s'hagués produït.

Els bombardejos de Manresa van causar almenys 33 morts el 21 de desembre de 1938 i dos més el 19 de gener de 1939. Fa molts anys que Joaquim Aloy i Pere Gasol, membres de l'Associació Memòria i Història de Manresa, ho investiguen. Amb l'ajuda dels testimonis orals, que en el documental "Entre el soroll i el silenci" es combinen amb una extensa recerca arxivística, han pogut establir la cronologia dels atacs aeris, la ruta dels avions i els llocs on van caure les víctimes. Tot el conjunt de la informació es recull a la pàgina web de l'Associació Memòria i Història de Manresa, on es recullen molts documents sobre diversos aspectes de la història de la ciutat. Un dels apartats, "Els bombardeigs franquistes a Manresa" presenta de forma molt completa la cronologia dels fets, documents històrics, els antecedents, les trajectòries dels avions i els noms de totes les víctimes, juntament amb vídeos dels testimonis dels bombardejos.

Com explica Pere Gasol, historiador, "Vam mirar de reconstruir les rutes que van fer els avions en els seus bombardejos sobre Manresa. El del 21 de desembre va durar aproximadament una hora, tenint en compte que els avions van fer més d'una passada perquè, com que no hi havia cap mena de defensa antiaèria, podien bombardejar amb tota la impunitat del món." Crida l'atenció que són bombardejos que es fan molt al final de la guerra. El segon, de fet, només cinc dies abans que les tropes franquistes entressin a la ciutat, quan la guerra ja estava decidida a favor del bàndol franquista.

Joaquim Aloy, historiador, explica que hi havia una gran coordinació entre l'aviació de Franco i les forces aèries alemanyes i italianes que li donaven suport, i que els bombardejos formaven part d'una estratègia del terror per dissuadir la població de qualsevol resistència. "Els homes estaven al front. Aquí sobretot hi havia gent gran i infants. De les 35 víctimes, 6 eren menors de 13 anys. Era matar per matar, militarment injustificable, perquè eren víctimes innocents; la guerra la tenien guanyada, però volien provocar aquest terror i aquest pànic, i, sobretot, volien desmoralitzar la població civil."

La Junta de Defensa de la Població Civil de Manresa havia intentat protegir la població amb la distribució de màscares de gas i la construcció de refugis, dels quals actualment encara queden set. Un dels més grans, amb diverses galeries, es va fer sota el pati de l'escola La Renaixença. És el lloc on aquest diumenge s'ha fet un acte commemoratiu amb presència del director del Memorial Democràtic, Jordi Palou-Loverdos,  l'alcalde de Manresa, Valentí Junyent, i el regidor de cultura, Joan Calmet, amb altres autoritats, historiadors i familiars de les víctimes. S'hi han instal·lat plaques informatives i de senyalització i s'ha llegit un poema dedicat als infants morts sota les bombes, amb interpretació musical dels alumnes del Conservatori de Música de Manresa. En una de les galeries del refugi s'ha inaugurat l'exposició "Catalunya bombardejada", produïda pel Memorial Democràtic, que es pot visitar juntament amb una mostra amb panells sobre els bombardejos a Manresa i els seus efectes, que inclou fotografies dels que van caure sota les bombes als carrers de la ciutat.