Espanya, entre els països on més empitjora la salut per llargues jornades laborals i càrregues familiars
Això és el que ha afirmat un estudi dirigit per l'Agència de Salut Pública de Barcelona. Després d'analitzar els 27 països membres de la Unió Europea, els investigadors han detectat que a Espanya i als països del sud d'Europa la combinació de llargues jornades laborals amb altes càrregues familiars té un efecte negatiu sobre la salut d'homes i dones.
Un estudi, dirigit per l'Agència de Salut Pública de Barcelona, ha analitzat la realitat als 27 països membres de la Unió Europea i ha detectat que a Espanya i als països del sud d'Europa la combinació de llargues jornades laborals amb altes càrregues familiars té un efecte negatiu sobre la salut dels homes i les dones.
Per contra, als països nòrdics i de l'est d'Europa, on existeix un millor servei públic per externalitzar l'atenció de fills i persones dependents, no hi ha aquesta relació d'empitjorament de la salut, que s'explica per aquests mateixos motius.
L'estudi, que s'emmarca en el projecte europeu "Sophie" per avaluar l'impacte de les polítiques estructurals en les desigualtats en salut, ha constat que als països del sud d'Europa i als anglosaxons, la unió d'ocupació i càrregues familiars afecta més la salut dels homes, encarregats primordialment de l'obtenció dels ingressos familiars, que la de les dones.
D'aquesta manera, els investigadors han afirmat que la relació de les llargues jornades laborals i les càrregues familiars amb la salut de les persones "depèn del model de política familiar que se segueixi". Per tant, en els països amb un model de família tradicional, la situació és pitjor que en aquells que promouen un model de parella on els dos membres treballen i disposen d'uns bons serveis públics que els permeten l'externalització de l'atenció dels fills i persones dependents, segons ha explicat la coordinadora del treball, Lucía Artazcoz.
La investigació ha estat coordinada per Lucía Artazcoz , investigadora de l'Agència de Salut Pública de Barcelona, i pel Consorci d'Investigació Biomèdica en Xarxa d'Epidemiologia i Salut Pública (Ciberesp), dependent de l'Institut de Salut Carles III.
