Rajoy tanca la porta a la consulta i afirma: "Lluitaré pels catalans i pel seu benestar"

No tot ha estat l'economia en el discurs de Rajoy que ha obert el segon debat de política general de l'actual executiu popular. Després d' exhibir triomfalisme econòmic, tal com es preveia, el president del govern espanyol s'ha referit al procés que es viu a Catalunya per tallar de soca-rel (novament) les esperances de fer una consulta. Rajoy ha dit textualment que "el referèndum no es pot celebrar perquè no és legal" i ha repetit dues vegades que "Espanya és un estat de dret" i que està regit "per la Constitució i les lleis", i que la seva obligació com a president del govern és "complir la llei i fer-la complir".

El cap de l'executiu popular ha esmentat el dret a decidir, sí, però només "el del conjunt del poble espanyol", i ha afirmat: "Ningú unilateralment pot privar al conjunt del poble espanyol del seu dret a decidir sobre el seu futur".

Segons Rajoy, és el conjunt del poble espanyol el subjecte polític que té la capacitat de decidir què és Espanya. "En això consisteix també la sobirania nacional", ha postil·lat. I ha assegurat que "els espanyols no hem conegut cap altra condició que la unitat".

Rajoy ha tornat a mostrar-se disposat a parlar amb el president Mas sobre el futur de Catalunya, però acte seguit ha tornat a posar la Carta Magna com a límit: "Sempre he estat disposat al diàleg, sempre, ara també, però sempre dins de la Constitució i de la llei". I pel que fa a l'actual legislació, ha recordat que si bé "la Constitució pot ser reformada", s'ha de fer "seguint els passos i les regles que marca la mateixa Constitució. Això és per fortuna un estat de dret".

Dit això, Rajoy s'ha reconegut preocupat pels catalans i, després d'admetre que la crisi ha estat molt dura per a tothom, ha afirmat: "Lluitaré pels catalans i pel seu benestar".

El president del govern espanyol ha tancat la qüestió fent un recordatori ("No ens hem inventat la unitat aquesta setmana. Els espanyols hem compartit la mateixa nació des de fa segles") i una consideració final: "No és que els països pròspers optin per la unitat, és la unitat el que els fa pròspers.".