La llei de la dependència, en crisi set anys després d'entrar en vigor

Set anys després de l'entrada en vigor de la llei de dependència, l'aplicació de la norma està lluny del que molts havien somiat quan l'aleshores president espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, va anunciar aquest projecte estrella del seu govern.

No són aïllats els casos en què la persona beneficiària ha mort sense arribar a cobrar l'ajut que se li havia adjudicat. El 2012, només a Catalunya, van ser 616 persones. El temps d'espera per ser valorat és de 14 mesos, i cada vegada és més difícil ser reconegut com a gran dependent, al mateix temps que es retarda l'accés dels afectats més lleus a les ajudes.

Es va dir que els cuidadors no professionals cobrarien un sou, que dependria de la renda i patrimoni de cadascú, i podrien cotitzar a la Seguretat Social. La retribució, que es podria situar en una mitjana de 300 euros, se'ls ha reduït un 15% i ja no se'ls dóna d'alta perquè tinguin una millor jubilació.

A més, el copagament, és a dir, la part del servei que els beneficiaris paguen de la seva butxaca, ha augmentat un 10%. I els pagaments a les residències també han quedat en suspens alguns mesos. Fins i tot s'ha promogut una ILP per garantir l'assistència als dependents, que ha sumat les més de 50.000 firmes necessàries per continuar tramitant-se al Parlament de Catalunya.

Per tot aquests motius, un dels sentiments que més tenen els afectats és el de desempara i desmoralització, perquè, amb les retallades en les ajudes, tenen menys autonomia i menys qualitat de vida.

Cap a una llei catalana

Quan es va aprovar la llei, tots els grups del Congrés hi van votar a favor menys CiU i el PNB, que van al·legar que envaïa competències. Des del principi, les queixes de la Generalitat pel finançament insuficient de la dependència han estat una constant. S'ha passat del model de finançament al 50% a un altre en què el govern català assumeix el 80% de la despesa, i l'espanyol, el 20% restant.

Carmela Fortuny, directora de l'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials (ICASS), considera evident que l'Estat vol "desmantellar la llei de la dependència" i remarca que, des de Catalunya, fa mesos que es treballa en la futura llei de promoció de l'autonomia personal "perquè el model actual, tot i el sobreesforç, no és el que nosaltres volem per als nostres ciutadans."

Alguns sectors afectats consideren que la llei de dependència va ser una bona idea, però que va néixer en un mal moment econòmic. I constaten que ara està en perill de retrocés.

Antonio Guillén, president de la Federació ECOM, que agrupa persones amb discapacitat física, lamenta que les persones amb dependència quedin "relegades a viure des de la finestra".

Des de COCARMI, el comitè català de persones amb discapacitat, Francesc Pérez reclama que es "blindi econòmicament" la llei a partir d'un estudi "seriós", fins i tot si cal redimensionar-la. "Des del col·lectiu som els primers interessats que això funcioni. No volem renunciar a aquesta llei", afirma.

En un moment tan delicat com aquest, el govern espanyol assegura que s'està a punt d'arribar a la sostenibilitat del sistema, tot i que admet que encara hi ha massa gent que s'espera: 190.000 persones a tot Espanya. A Catalunya, segons les dades oficials, hi ha més de 2.000 persones fora de termini que esperen el programa individual d'atenció, el PIA. També hi ha 17.000 persones a les llistes per entrar en una residència. Les persones beneficiàries, és a dir, que se'ls presta algun servei o alguna prestació econòmica, són més de 150.000.