Crimea

Rússia aprova el desplegament militar a Crimea i Ucraïna respon posant l'exèrcit en estat d'alerta

Putin hauria enviat 6.000 efectius de l'exèrcit a Crimea i el Senat rus l'ha autoritzat a fer servir la força. Obama avisa de les conseqüències d'una intervenció militar.

Ucraïna contesta a l'amenaça russa posant l'exèrcit en estat d'alerta.

Les Nacions Unides demanen que s'aturi l'escalada de tensió i que Ucraïna i Russia dialoguin per resoldre la crisi.

RedaccióActualitzat

Moscou tensa la situació a Crimea i, de retruc, amb la comunitat internacional, sobretot, els Estats Units. Putin ha enviat 6.000 efectius de l'exèrcit a la regió, segons denuncia Kíev, i el Senat l'ha autoritzat per unanimitat a fer servir la força. Les noves autoritats d'Ucraïna han contestat posant l'exèrcit en estat d'alerta i ha fet una crida a la comunitat internacional perquè protegeixi la seva integritat territorial.

Obama alerta de les conseqüències d'una intervenció militar a Crimea i les autoritats russes es plantgen cridar a consultes el seu ambaixador a Washington.

El Consell de Seguretat de l'ONU s'ha reunit d'urgència per discutir la qüestió. Les Nacions Unides demanen que s'aturi l'escalada de tensió i que Ucraïna i Russia dialoguin per resoldre la crisi.

El Regne Unit ha demanat aquest segona sessió extraordinària del Consell de Seguretat després que divendres ja es va celebrar una altra trobada. Londres considera que la decisió del Parlament rus és una amenaça greu i ha cridat l'ambaixador rus a consultes.

El Consell de l'OTAN es troba aquest diumenge per estudiar la crisi. La Unió Europea celebrarà dilluns també una reunió extraordinària sobre Ucraïna.

6.000 soldats a la Crimea

Putin ha reforçat les seves tropes a la península de Crimea i ja controlen edificis oficials i alguns aeroports. Les noves autoritats ucraïnianes  denuncia que ha desplegat fins a 6.000 militars. Rússia té la base de la seva flota del Mar Negre al port de Sebastopol a la península de Crimea, i des de divendres ha instal·lat controls militars a les entrades de la ciutat i a la veïna Balaklava. Aquesta nit hi ha hagut un bloqueig dels accessos a la ciutat i presa de posicions a Balaklava, en aquest cas ja sense dissimular gens i amb l'uniforme complet de la Marina russa.

Homes armats sense insígnies a l'uniforme van ocupar dijous a la nit els aeroports de Sebastopol i de Simferopol, la capital de Crimea, on hi van aterrar 13 avions russos de transport de tropes. Tot i que les autoritats de Crimea asseguren haver-ne recuperat el control, aquest dissabte els russos han pres un tercer aeroport, el de Kirovskii.

I, a part d'això, una columna de blindats russos que ha sortit de Sebastopol s'ha apropiat de la carretera que porta a Simferopol. Pas a pas, Rússia desplega els seus tentacles per la República Autònoma de Crimea. Un comando pro rus també s'ha fet fort al parlament autònom. Des de la nit passada, desenes d'homes no identificats han ocupat posicions al voltant de l'edifici i patrullen per la ciutat. Per la seva banda, Moscou ha denunciat que un grup armat procedent de Kíev ha intentat assaltat el Ministeri de l'Interior de Simferopol.

Aval del Senat

El Senat rus ha donat llum verda en una votació per unanimitat a l'ús de tot aquest desplegament militar al a regió per estabilitzar la situació a Crimea i a defensar la població russòfona. El govern de república autònoma ucraïnesa havia demanat ajuda a Moscou per custodiar els seus interessos a la península. L'aval, però, no és d'aplicació immediata i s'interpreta més com una mostra de força que com el preludi d'una acció militar.

La Cambra alta també ha acordat demanar a Putin que cridi a consultes el seu ambaixador a Washington per l'avís de Barack Obama sobre una invasió d'Ucraïna.

El primer ministre ucraïnès, Arseni Iatseniúk, ha convocat una reunió d'emergència amb els responsables de les forces de seguretat del país. A més, Iatseniúk, demana al Kremlin que faci tornar a les seves bases els soldats desplegats.

L'enviat especial de l'ONU a Ucraïna ja ha dit que no anirà a Crimea per fer de mitjancer a la crisi.

Sense gas?

L'empresa russa Gazprom ha recordat que Ucraïna té un deute gegantí de 1.200 milions d'euros pel gas ja enviat, i que podrien revisar a l'alça el preu preferent que ara paguen els ucraïnesos.

El gas és només un exemple de l'íntima relació econòmica entre Rússia i Ucraïna. I cal recordar que l'origen de la revolució que ha deposat l'expresident Ianukóvitx va ser les pressions de Moscou perquè no firmés l'acord amb la Unió Europea que hauria pogut posar fi a aquesta interdependència

Reaccions internacionals

Màxima tensió militar, doncs, a Crimea. Les noves autoritats ucraïneses parlen d'invasió armada russa, i el president Obama adverteix que, si es confirmés, tindria conseqüències molt greus. "Seria una clara violació dels compromisos adquirits per Rússia de respectar la independència, la sobirania i les fronteres d'Ucraïna així com les lleis internacionals." Obama ha confessat que els Estats Units estan "molt preocupats per les informacions sobre moviments militars de Rússia a dins d'Ucraïna". El president nord-americà avisa: "Els Estats Units estarem al costat de la comunitat internacional a l'hora d'afirmar que qualsevol intervenció militar a Ucraïna tindrà un cost".

Per la seva banda, la cancellera alemanya, Angela Merkel, ha mostrat la seva preocupació per la crisi a la península de Crimea, i ha subrratllat la necessitat de respectar la integritat territorial d'Ucraïna. També ha advocat per resoldre l'actual situació per mitjans pacífics.

Merkel ha mantingut converses telefòniques amb el nou primer ministre ucraïnès, Arseni Iatseniuk, i amb el president rus. Segons ha informat la Cancelleria, Merkel va demanar a Putin "moderació" davant la crisi de Crimea, convençuda que "qualsevol pas pot contribuir a una escalada" de la crisi. Merkel ha recordat la història europea del segle XX, el centenari aquest any de l'inici de la Primera Guerra Mundial i el 25 aniversari de la caiguda del mur de Berlín, i ha considerat que "hem de demostrar que hem après alguna cosa del passat". "Els conflictes s'han de resoldre per mitjans pacífics, i això ha de ser també possible a Ucraïna", ha recalcat.

El ministre d'Afers Exteriors britànic, William Hague, ha dit que ha parlat amb el ministre de Relacions Exteriors rus, Serguei Lavrov, per demanar-li que Rússsa rebaixi l'escalada de la situació a Crimea.

VÍDEOS RELACIONATS
ESPECIALS RELACIONATS
Anar al contingut