Segons un estudi, Espanya ocupa el lloc 23 de 27 països de la OCDE en integració de la dona al món laboral
Espanya ocupa el lloc 23 de 27 països de l'OCDE en integració de la dona al món laboral. Encapçalen la llista Noruega, Dinamarca i Suècia. Per sota d'Espanya es troben Japó, Itàlia, Grècia i Corea. Espanya empitjora la seva posició en relació a l'any passat a causa de la diferència salarial i la desocupació.
En una foto recent del príncep d'Astúries amb influents empresaris espanyols, curiosament tots els que hi apareixen són homes, no hi ha ni una dona.
Tot i això, la dona espanyola representa un 60% dels universitaris i un 45% del mercat laboral, encara que existeix un desequilibri entre les xifres i els càrrecs directius. De totes maneres, es pot confirmar que la dona ha augmentat lleugerament la seva col·locació en càrrecs directius en els últims anys.
Espanya ocupa el lloc 23 de 27 països de l'OCDE en integració de la dona al món laboral, segons indica un estudi de l'índex PwC Women in Work, difós amb motiu del Dia de la Dona treballadora. Encapçalen la llista països com Noruega, Dinamarca i Suècia. Per sota d'Espanya es troben Japó, Itàlia, Grècia i Corea. L'indicador també deixa veure que Espanya empitjora la seva posició en relació a l'any passat a causa de la diferència salarial i la desocupació.
El Consell de Ministres aprovava el Pla d'Igualtat d'Oportunitats per als pròxims quatre anys, amb un pressupost de més de 3.000 milions d'euros. La ministra de Sanitat, Ana Mato, ha destacat sobretot l'accés de les dones més vulnerables al món laboral a través de plans d'inserció i canvis en les polítiques de conciliació laboral i familiar.
La taxa d'atur entre les dones continua sent més alta que entre els homes, tot i que les diferències s'han reduït durant la crisi. Les dones pateixen en especial l'atur de llarga durada. Concretament, un 39%, mentre que en el cas dels homes són tres punts menys. Les dones també en surten malparades si ens fixem en les prestacions d'atur, ja que en cobren poc més del 28%, en comparació del 37% dels homes.
Si la foto de família que veiem ara és la de la Unió Europea, aquesta és una mica més esperançadora, però només una mica. Dels 28 caps d'estat, quatre són dones: Alemanya, Dinamarca, Eslovènia i Lituània. És, una vegada més, un exemple bastant representatiu del que passa a les cúpules dels partits i de les empreses: les dones ocupen massivament les bases, però molt poques arriben a la direcció. El lideratge polític i econòmic mundial està en mans dels homes.
I això passa al segle XXI, quan prenent d'exemple el Regne Unit, com ho hem fet abans amb l'estat Espanyol, la incorporació femenina a la universitat ha superat la masculina. La majoria d'universitàries són dones. Se'n graduen el 47%, mentre que només ho fan el 32% dels homes. Quan acaben la universitat, un 4% més de dones que d'homes obtenen una feina però, malgrat això, les diferències salaries continuen. Les dones guanyen un 9,6% menys que els seus companys.
Cada vegada es fa més evident el desequilibri. A les 100 principals companyies del Regne Unit les dones són només al 17% dels consells d'administració i tan sols hi ha 3 presidentes.
Dones que van ser poderoses com l'exprimera ministra britànica Margaret Thatcher no van fer res per a les dones. El govern paritari de Zapatero o l'actual de Matteo Renzi a Itàlia són l'excepció. A Alemanya, Angela Merkel, pressionada pels socialdemòcrates, ha promès per al 2016 una quota femenina del 30% a les grans empreses.
A la resta del món, l'elecció de primeres ministres com l'índia Indira Ghandi o la pakistanesa Benazir Bhutto han respost més a necessitats polítiques que a voluntats de gènere.
