L'accés dels menors a la venda d'armes a través de les xarxes socials torna a posar l'accent en la seguretat a internet
Una nova preocupació són ara les xarxes socials com a plataforma per a la venda il·legal d'armes. Però, sobretot, l'efecte que pugui causar en els adolescents. Els menors també hi tenen accés, ja que no existeix cap control sobre l'edat ni la identitat del comprador. Facebook i Instagram s'han compromès a prendre mesures , però hi ha organitzacions que es mostren escèptiques perquè demostren que és molt fàcil accedir-hi.
Un tema de debat constant són els menors i internet. Són freqüents els casos de "ciberassetjament" o de pornografia infantil, però, últimament, als Estats Units arriba una nova preocupació: les xarxes socials s'estan fent servir per a la venda il·legal d'armes.
Es fa entre particulars, sense cap control sobre l'edat ni la identitat del comprador, i els menors també hi tenen accés.
Facebook i Instagram s'han compromès a prendre mesures, a instàncies del fiscal general de Nova York. Eliminen missatges sospitosos, posen filtres als menors i obliguen les distribuïdores d'armes a complir la llei. Però diverses organitzacions com alguna associació de mares dels Estats Units són escèptiques i demostren com n'és de fàcil accedir-hi.
Gemma Galdón és investigadora en tecnologia i seguretat. En una mirada ràpida a Facebook, troba desenes de pàgines sobre armament. S'hi mostren exhaustivament tot tipus d'armes i de municions. Algunes, fins i tot, com "Weapons of Free Nation", en fan ostentació. En aquest cas són pàgines legals.
Facebook permet aquest contingut, però, en canvi, prohibeix les imatges de nus i de pornografia. És un debat obert: Facebook pot mostrar aquests continguts si accepta menors a partir de 14 anys a la seva xarxa? Quin és el dret que preval, la llibertat d'expressió o el dret a protegir els menors? Segons sigui a Europa o els Estats Units, la resposta és diferent. Segons Galdón, als Estats Units preval la llibertat d'expressió i no es poden prohibir aquestes pàgines. A Europa, amb els drets dels menors, probablement es podrien prohibir.
Però com es pot saber si un internauta és menor i necessita del permís patern? Selva Orejón, és experta en cibercrim i considera que la protecció dels menors és possible però difícil. S'estudien moltes fórmules, però és molt fàcil falsejar l'edat i la identitat. Treballa colze a colze amb els Mossos d'Esquadra.
A Europa, la venda d'armes a menors no és un problema tan generalitzat com als Estats Units i les xarxes són un terreny idoni per al cibercrim.
Estudi sobre adolescents i xarxes socials
El tema posa sobre la taula fins a quin punt els menors han d'estar tutelats a l'hora de navegar per Internet, perquè poden estar exposats a continguts il·legals.
Tot i que l'edat legal per tenir perfil a Facebook és de 14 anys, segons alguns estudis que s'han fet, es demostra que recentment a Europa un 36% del que hi estan adscrits són nens d'entre 9 i 12 anys.
Segons l'organisme oficial ChildInternet Safety, a Anglaterra, un 73% dels nens entre 5 i 16 anys tenen el seu propi ordinador i un 44% dels nens entre 5 i 10 anys tenen el seu propi telèfon mòbil.
Tots són adolescents que han crescut amb internet i tenen grans habilitats tecnològiques, però, segons els experts, alguna persona adulta els ha de tutelar a la xarxa. Aquesta ajuda i els factors educatius i culturals seran els que acabaran fent possible una bona ciberconvivència.
