Kíev

Venç l'últimàtum d'Ucraïna sense que els prorussos deposin les armes a la regió de Donetsk

Kíev decideix aixecar el to de veu i passar a l'acció després de les insurreccions dels últims dies

RedaccióActualitzat

Ha vençut l'ultimàtum del president ucraïnès, Oleksander Turtxínov, als separatistes prorussos perquè deposin les armes i desocupin els edificis públics on són, en diverses ciutats de l'est d'Ucraïna. De moment, però, els activistes no s'han mogut de les seves posicions.

Com a resposta, Turtxínov hauria signat un decret per llançar una operació antiterrorista contra els russòfons que estan ocupant edificis oficials a l'est del país. De fet, l'executiu de Kíev ha mantingut una conversa telefònica amb el secretari general de les Nacions Unides, Ban Ki-moon, per establir una possible operació conjunta amb les forces de pau de l'ONU instal·lades al mar Negre.

Ban, però, ha recordat que qualsevol enviament de forces de les Nacions Unides a Ucraïna necessitaria l'aprovació del Consell de Seguretat. Per tant, Rússia, que n'és membre permanent, podria vetar una iniciativa d'aquest tipus. El màxim dirigent de l'ONU ha alabat la "moderació" mostrada fins ara per les autoritats ucraïneses i confia que es mantingui. En canvi, Ban ha expressat la seva "preocupació" per les informacions que apunten que s'està armant a civils "en tots dos bàndols" i ha insistit en la importància d'evitar qualsevol "confrontació militar".

183 causes penals per ocupacions

Kíev no vol una nova Crimea a les regions orientals d'Ucraïna i, per aquest motiu, ha decidit aixecar el to de veu i passar a l'acció després de les insurreccions dels últims dies a les regions de Donetsk i Luhansk, que aquest cap de setmana s'han estès com una taca d'oli a diferents ciutats del sud-est del país.

Aquest mateix dilluns a la tarda, activistes prorussos han pres l'edifici de l'ajuntament a la petita ciutat de Gorlovka i han nomenat com a nou alcalde un membre de les milícies d'autodefensa popular. L'assalt i ocupació de seus d'institucions governamentals és constant a l'est del país: de fet, les autoritats ucraïneses han obert 183 causes penals per ocupacions de seus d'organismes per part d'activistes russòfons entre el 28 de febrer i el 13 d'abril.

El govern d'Ucraïna acusa els serveis d'espionatge russos de participar activament a la "revolta separatista a gran escala" i la presa d'edificis oficials a ciutats del sud-est del país. En un comunicat, el Ministeri d'Exteriors assegura que l'objectiu de Moscou és prendre el poder, desestabilitzar la situació i separar aquestes regions de l'estat ucraïnès.

El primer ministre ucraïnès ha anat més enllà i ha acusat obertament Moscou de declarar la guerra a Ucraïna. També ha fet una crida a la població perquè "no es deixi manipular" pels qui volen empènyer Ucraïna "a la guerra i a l'abisme del desastre econòmic".

La cancelleria assegura que disposa de "proves concretes" de la implicació dels serveis especials russos i que les presentarà a la comunitat internacional en la reunió a quatre bandes prevista per al 17 d'abril a Ginebra.

 La UE amplia les sancions a dirigents russos

Paral·lelament, a nivell diplomàtic, els caps d'estat i de govern de la Unió Europea ja preparen una possible cimera, que se celebraria la setmana vinent, per aplicar noves sancions a Rússia, després de reunir-se aquest dilluns a Luxemburg. Allà, els Vint-i-vuit han condemnat l'ocupació d'edificis per part de partidaris prorussos i la cap de la diplomàcia europea, Catherine Ashton, ha demanat a Rússia que retiri les tropes de les fronteres. La UE també ha ampliat la llista de persones sancionades per malversació de fons públics ucraïnesos. Quatre persones més rebran sancions tot i que encara no se'n saben els noms, que es publicaran aquest dimarts en el Diari Oficial de la UE.

El govern dels Estats Units ha confirmat que el director de la CIA, John Brennan, ha estat aquest cap de setmana a Ucraïna i ha negat les acusacions que ha encoratjat operacions tàctiques ucraïneses al país, tal com han indicat alguns mitjans de comunicació russos. A última hora d'aquest dilluns, el president dels EUA, Barack Obama, ha trucat el seu homòleg rus, Vladimir Putin, per parlar sobre aquest augment de les tensions a l'est d'Ucraïna. En una conversa "directa i amb franquesa", Obama ha dit al president rus que els EUA prefereixen una solució a la crisi "per la via diplomàtica", però que les accions de Russia "no són consistents ni van dirigides cap a aquest camí".

El Consell de Seguretat de l'ONU es va reunir aquest diumenge, però sense aportar cap solució al problema. Moscou veu com una acció criminal que Kíev hagi desplegat l'exèrcit per fer front a la insurrecció dels prorussos i ha responsabilitzat Occident de promoure una guerra civil a Ucraïna. I l'OTAN ha avisat Moscou que una nova intervenció militar russa només servirà per augmentar el seu aïllament internacional.

Kíev culpa Moscou

Turtxínov assegura que han fet tot el possible per evitar el vessament de sang, però adverteix que estan disposats a "rebutjar amb les armes a la mà els intents d'invasió i desestabilització, així com les accions terroristes". I és que Kíev apunta directament Moscou com a artífex de la insurrecció.

Tot i això, i per intentar desactivar la tensió per la via política, el president ha ofert la possibilitat d'incrementar les competències i l'autonomia d'aquestes regions, afins a Moscou la majoria, així com "la renovació dels governs locals".

NOTÍCIES RELACIONADES
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut