Fa deu anys que es va detectar el primer mosquit tigre a Catalunya
Aquest any es compleix una dècada des que es va detectar per primer cop el mosquit tigre a Sant Cugat del Vallès, i des d'aleshores no ha parat d'estendre's fins a ocupar 312 municipis de Catalunya, un terç del total
La Conselleria d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural de la Generalitat comptabilitza cada any en acabar la temporada els nous municipis on s'ha detectat, cosa que ha permès demostrar la gran capacitat d'adaptació a l'entorn d'aquest insecte.
El mosquit ha colonitzat gairebé tota la costa catalana, tenint en compte que les condicions climàtiques li són més propícies, i segueix la seva progressió gradual cap a l'interior, sense que sigui clar fins a quin punt aconseguirà establir-s'hi i reproduir-s'hi amb èxit.
La xifra de nous municipis va créixer exponencialment fins al 2011, quan en un sol any va passar a ocupar 70 noves localitats, tot i que des d'aleshores s'ha produït un canvi de tendència i s'ha reduït la intensitat: 46 nous municipis el 2012 i 22 el 2013.
L'expert del servei de control de mosquits del Baix Llobregat i especialista en el tigre, Roger Eritja, ha explicat que és "molt difícil fer models predictius" sobre què succeirà, tot i que una dècada després del seu descobriment és evident que va arribar per quedar-se.
Eritja apunta que la raó que l'expansió cap a l'interior sigui més lenta pot ser el fet que existeixen menys vies de comunicació i línies ferroviàries, el mètode de difusió més utilitzat per l'animal. També apunta que les temperatures més fredes fan hi que tingui menys descendents.
El mosquit tigre "s'està expandint per tot el Planeta, no s'ha frenat enlloc", ja que es tracta d'una espècie molt adaptable que, allà on ha estat detectada, mai se l'aconseguit eradicar, ha insistit l'investigador.
Col·laboració ciutadana
Eritja ha subratllat la importància de la col·laboració ciutadana per reduir-ne les molèsties, ja que fins al 60% dels punts de cria es troben en propietats privades sobre les quals l'Administració no pot actuar, a més de destacar la importància que es mantinguin les ajudes públiques per complir amb els seus programes anuals.
El servei del Baix Llobregat ha criticat que la Generalitat ha suprimit la partida de 300.000 euros anuals que destinava a fumigar amb un producte biològic punts de cria del mosquit per eliminar les larves, cosa que compromet la continuació dels 132.000 tractaments en clavegueram públic de la comarca que feien cada any. Eritja ha criticat que la denegació definitiva de la subvenció hagi arribat a finals de març, amb els primers tractaments ja en marxa.
L'especialista ha recordat que l'eclosió dels ous resistents a l'hivern que es van pondre el 2013 es produirà en els pròxims dies, quan coincideixi l'augment de les temperatures i de les hores de sol amb inundacions dels llocs on estan dipositats.
El mosquit tigre ha aconseguit adaptar-se a una àmplia gamma d'hàbitats i, malgrat que el mateix hivern suposa un coll d'ampolla per a la seva supervivència, la seva capacitat de posar ous en molts recipients, ja siguin d'alumini o de plàstic, i que els calgui poca aigua, en fa impossible l'eradicació: "No els podem frenar ni expulsar. El missatge positiu és que els podem limitar molt", ha conclòs Eritja.
