Les operadores només hauran de tenir permís del ministeri per instal·lar antenes de telefonia mòbil

Les companyies podran decidir, amb l'autorització del Ministeri d'Indústria, on col·locar les antenes de telefonia mòbil. Aquest és un dels aspectes més cridaners de la nova llei general de telecomunicacions del govern espanyol, que deixa els ajuntaments pràcticament sense competències en aquest àmbit.

Amb el nou redactat, les telefòniques tindran tot el poder de decisió d'on situar les antenes i hauran de comptar amb la col·laboració del govern i de les administracions locals. La nova llei general de telecomunicacions preveu que les companyies, fins i tot, puguin expropiar els terrats d'edificis públics i privats per situar les seves antenes. Els ajuntaments, que fins ara tenien la capacitat d'atorgar la llicència d'obres, perden aquesta competència.

Fins ara, les operadores s'adreçaven als veïns i ells decidien si acceptaven o no la instal·lació de l'antena. En última instància, era l'ajuntament el que havia d'atorgar la llicència. Amb la nova llei, en canvi, les telefòniques proposaran una ubicació i el ministeri els podrà concedir o no la llicència, al·legant que es tracta d'una ubicació d'especial interès per garantir cobertura a una zona.

Les ordenances municipals que fins ara limitaven, per exemple, la ubicació de les antenes al costat d'escoles o hospitals, queden sense efecte si el Ministeri d'Indústria i Energia qualifica d'utilitat pública la instal·lació d'aquella antena.

Advocats i associacions de veïns consideren aquesta llei un menyspreu als drets dels ciutadans. Una de les localitats amb problemes de cobertura és Santa Coloma de Cervelló. Gerard Segú, alcalde d'aquest municipi del Baix Llobregat, denuncia que la normativa suposa "un buidatge més de competències municipals" i deixa "un paper residual" als ajuntaments en un tema "especialment sensible".

Per la seva part, el degà del Col·legi d'Advocats de Barcelona, Oriol Rusca, destaca que les expropiacions ja solen ser un mal negoci per als particulars, que ara veuran "limitat el dret fonamental a la propietat" en un benefici d'una empresa.

També hi veu poc respecte Jordi Giró, president de la Confederació d'Associacions de Veïns CONFAVC, que acusa el govern espanyol d'"usurpar" una competència i "imposar el criteri d'utilitat pública sense tenir en compte el benestar de la ciutadania".

Aquesta llei ha estat aprovada amb els vots del Partit Popular, el PSOE i Convergència i Unió.