Isabel Carrasco, una vida política consagrada al PP provincial

Isabel Carrasco, la presidenta de la Diputació de Lleó assassinada aquest dilluns, va desenvolupar tota la seva vida política al Partit Popular i sempre en càrrecs autonòmics. Nascuda a Campo y Santibáñez el 1955, va estudiar Dret a Valladolid i el 1980 va començar a exercir com a inspectora de finances de l'Estat.

La seva primera destinació va ser a la delegació d'Hisenda de Vigo, però l'any següent es va traslladar com a inspectora a la delegació de la seva província natal. Posteriorment va ser ascendida a cap de la Unitat d'Inspecció de la delegació de Lleó. Com a membre del Cos Superior d'Inspectors Financers i Tributaris, va representar Espanya en el projecte Matheus de la UE, sobre estudis i problemes de l'IVA intracomunitari.

Inici polític de la mà d'Aznar

La seva carrera política va començar quan tenia 33 anys i l'aleshores president autonòmic, José María Aznar, la va nomenar delegada territorial de la Junta a la província de Lleó. Tal com va explicar en alguna entrevista, en els seus inicis polítics no ho va tenir fàcil pel fet de ser dona i també divorciada, un fet que aleshores no tothom assumia amb la mateixa naturalitat que ara.

Després de quatre anys en el càrrec, el 1991 va tornar a la seva feina com a cap de la Unitat Regional d'Inspecció de les Grans Empreses i Patrimoni a l'àmbit de Castella i Lleó. El 1995, però, Juan José Lucas la va recuperar per a la política nomenant-la consellera d'Economia i Hisenda. Va continuar als diversos governs de Lucas fins que el seu successor, Juan Vicente Herrera, la va rellevar en acabar la cinquena legislatura, l'any 2003.

Fora de la política institucional, l'any 2004 es va convertir en la primera dona presidenta del PP de la província de Lleó, càrrec en el qual va ser reelegida quatre anys més tard. Justament, va arribar a la presidència del PP de Lleó gairebé al mateix temps que un lleonès, José Luis Rodríguez Zapatero, era escollit president del govern espanyol. De fet, amb Carrasco al capdavant, el PP lleonès ha obtingut els millors resultats de la seva història.

També va ser, des de 2007, la primera dona que presidia la Diputació Provincial de Lleó, tot i que hi va arribar després de superar una important contestació interna dins del seu mateix partit. Des del 2011 era regidora a l'Ajuntament de la capital lleonesa.

Dona de "caràcter fort"

Política de "caràcter fort", segons expliquen companys de partit i adversaris, Carrasco va tenir una forta oposició interna dins del mateix PP. Quan era presidenta provincial del partit, més de dos-cents militants de la comarca d'El Bierzo es van donar de baixa. Un altre moment polèmic va ser quan va dissoldre les juntes locals de municipis com San Andrés del Rabanedo, Villaquilambre, Cisterna i Astorga, on va col·locar persones de la seva confiança.

Les seves decisions, que comunicava sense gaire subtilesa, les defensava amb convicció encara que fossin tan polèmiques com el fet d'apujar-se el sou en plena crisi econòmica.

Carrasco, coneguda com "la dona dels tretze sous", va arribar a acumular ingressos de 150.000 euros anuals entre càrrecs públics, del PP i de consells. A banda de presidenta de la diputació i regidora a l'Ajuntament de Lleó, Carrasco era presidenta províncial del PP i presidia el Consorci de l'Aeroport de Lleó, l'Institut Lleonès de Cultura, el Consorci Provincial de Turisme i el Consorci per a la Gestió dels Residus Sòlids Urbans de Lleó (Gersul). També formava part dels consells d'administració de Caja España-Duero, Viproelco, Tinsa, Inmocasa, l'Assemblea General de Caja España i era la vicepresidenta d'Invergestión.

Una altra polèmica en què es va veure involucrada va ser un afer que es troba als tribunals, en fase d'instrucció, per un presumpte cobrament de quilometratges quan era vicepresidenta de Caja España-Duero.